No hi ha conjuntura que deixi enrere els balanços de la banca espanyola. Així ho han demostrat els resultats trimestrals de les sis principals entitats de l’estat: malgrat el terrabastall que plana sobre el sector -amb la tensa espera per a la decisió de l’OPA del BBVA al Sabadell, baixades de tipus més intenses del que es preveia i la cua d’un bregat conveni col·lectiu sectorial- totes elles han registrat salts substancials en la xifra de beneficis. En suma, les entitats financeres que consten a l’Ibex-35 han fregat els 24.000 milions d’euros de beneficis, un sostre inaudit entre el gener i el setembre que apunta, malgrat les incerteses, a un dels anys més reeixits del món financer espanyol. El Banc Santander, el BBVA, el Sabadell, CaixaBank, Bankinter i Unicaja enceten el quart trimestre amb bones perspectives, però amb la destral de guerra desenterrada. Més encara després del sí del Congrés dels Diputats a allargar la vigència de l‘impost a la banca -ara ja no extraordinari-, tan bescantat pels seus directius.
Com cada curs i trimestre, l’entitat de l’Ibex amb uns resultats més voluminosos ha estat el Banc de Santander. Amb més de 3.200 milions d’euros només en el tercer trimestre, i just per sobre dels 9.300 milions en tot l’any, el banc presidit per Ana Patrícia Botín ha crescut en global un 14% respecte del 2023. Malgrat els bons resultats, val a dir, el mercat ha rebut amb desànim el tercer trimestre de la companyia. De fet, durant les primeres hores de la sessió a la borsa madrilenya del passat dimarts -el matí en què la CNMV en va fer públics els balanços- el Santander va patir una important caiguda de la cotització, que va arribar als 30 cèntims per títol a mitjan dimecres. Amb els dies, el valor s’ha anat recuperant, i ja volta els nivells d’abans de la davallada, amb 4,61 euros per unitat. En el moment, el conseller delegat Héctor Grisi es va declarar “descontent” amb el rendiment al parquet: “no reflecteix els resultats del grup ni la seva capacitat de continuar creixent”, denunciava. Sí que ha mostrat una alça sostinguda del preu dels títols el BBVA, el més valuós dels sis a ulls dels inversors. Durant els nou primers mesos de l’any, l’entitat presidida per Carlos Torres va superar els 7.600 milions d’euros de benefici, un augment interanual molt més pronunciat que el de la competència, de vora el 27%. En una tendència oposada al veí càntabre, els bascos han escalat sostingudament d’ençà de la primera hora del passat dijous, guanyant prop de 40 cèntims per acció en 48 hores, fins als 9,42 euros. Lluny queden, però, els 10,3 euros que gaudia abans de la presentació de l’OPA hostil sobre el Banc Sabadell, el passat mes de maig.
No hi arriba en xifres absolutes el Banc Sabadell; però el banc d’origen català ha fregat el rendiment relatiu del BBVA, amb un increment de guanys del 26% respecte del mateix període del 2023. Els beneficis de més de 1.200 milions d’euros de l’entitat presidida per Josep Oliu es queden a tocar, en només nou mesos, als guanys de tot el 2023, que van superar de poc els 1.300 milions. La directiva identifica en el volum del negoci bancari el rendiment d’enguany. De fet, el balanç recull un important increment del marge d’interessos, malgrat la intensa caiguda de la ràtio per part del BCE d’ençà, precisament, del setembre del curs passat. Cal recordar que, a inici del quart trimestre del 23, el cost del crèdit europeu se situava en el 4,5%; mentre que ara per ara cau fins al 3,4% -amb menys valor unitari, doncs, el Sabadell celebra un augment clar d’operacions-. En paral·lel al BBVA -curiosament- l’entitat dirigida per César González Bueno escala sense parar des de la presentació de resultats, i ja supera els 1,85 euros per acció. També escala l’acció de CaixaBank, que es queda a tocar dels 5,7 euros després de confirmar un alça de guanys del 16%, fins als 4.248 milions d’euros. El CEO de la companyia, Gonzalo Gortázar, atribueix els grans nou mesos a una “intensa activitat comercial, la morositat continguda, una solvència i liquiditat molt per sobre dels requisits i una rendibilitat que ha assolit nivells raonables”. Un esglaó per sota, Bankinter escala un 7% fins als 731 milions, mentre que Unicaja guanya 451 milions d’euros, un 27% més que fins al setembre del 2023.
Atacs a l’impost
La banca espanyola ha vist truncada la celebració dels seus guanys rècord per una decisió del Congrés dels Diputats contra la que havien lluitat amb vehemència en les darreres setmanes. El govern espanyol, després d’una negociació tensa, ha desbloquejat la votació per fer definitiu l’impost a la banca -no així amb el de les energètiques, que ha caigut després del no de Junts i el PNB-. El gravamen atacarà el marge d’interessos i comissions amb una ràtio progressiva d’entre l’1 i el 6%, amb possibles deduccions -per baixades de la rendibilitat i sobre Societats-. Ara per ara, i malgrat les intencions de Sumar, estarà vigent fins al 2027, a l’espera de la possibilitat de mantenir-lo sine die. CaixaBank i el BBVA han estat els més agressius contra el gravamen. Gortázar, de fet, hi llegeix un greuge específic cap al banc d’origen català: a parer del conseller delegat, se senten “discriminats davant la resta de sectors que no tenen aquesta càrrega”. Després del pic inflacionista, a parer seu, la taxa “ha deixat de tenir sentit”. “Ara -postil·la- es crea un nou impost a la banca perquè sí”.
Similar és la lectura d’Onur Genç, CEO del BBVa. A parer del conseller delegat, el gravamen -una de les mesures estrella de Pedro Sánchez durant la crisi inflacionista, i que els seus socis de govern van reiterar al pacte d’investidura- té un “disseny anticompetitiu” que, a llarg termini, serà “dolent” per a la capacitat econòmica de l’estat. Malgrat el rècord de beneficis que enllaça en dos cursos amb la taxa en actiu, Genç alerta que “obstaculitzarà el creixement” no només del sector bancari, sinó del conjunt del model productiu. “Si tenim menys capital disponible, es redueix la concessió de crèdit”, raona -en contra del criteri del ministeri d’Economia, que assegura haver legislat per evitar aquesta rebaixa-. González Bueno, per la seva banda, reconeix una “millora marginal” en el tipus que s’allarga respecte del que va estar vigent els darrers dos anys; si bé es reserva una anàlisi més profunda per més endavant, quan hi hagi experiència al respecte. Per al CEO del Sabadell, la banca espanyola “no ha estat 100% eficaç” transmetent les seves demandes a Moncloa en la negociació per a la bastida normativa de l’impost.
Les trinxeres de l’OPA
Els bons resultats d’ambdues entitats han donat oportunitat a BBVA i Sabadell per reivindicar les seves posicions pel que fa a la resolució de l’OPA hostil del banc basc sobre el català. A parer de Genç, el context facilita que les condicions imposades per la CNMC -que haurien d’arribar durant les primeres setmanes del novembre- no siguin especialment dures. Des de la companyia, de fet, insisteixen sovint que els possibles remedies haurien de ser similars als que van marcar la fusió de CaixaBank i Bankia. Per la seva banda, el Sabadell mostra cada cop més seguretat respecte de la possible negativa de les autoritats a l’operació. González Bueno, de fet, acusava la seva contrapart de “canviar el discurs” quant a la viabilitat de l’OPA. Ara, però, celebra que “el temps dona cada cop més informació”; posant en dubte el pas a la fase 1 de la compra. El càlcul de la direcció apunta a diversos greuges de la integració; el més cridaner dels quals són els 4.000 llocs de treball que trontollen en cas que tiri endavant. Una opció cada cop més llunyana per al CEO: “L’OPA -sentencia- no té opcions de sortir”.
