La retirada de l’Oferta Pública d’Adquisició amb què el fons canadenc Brookfield volia traure Grifols de la cotització ha generat tota mena d’efectes secundaris tant a la multinacional catalana com al seu mercat. A la intensa davallada del preu de l’acció, que va tancar la sessió del passat divendres poc per sobre dels 8,6 euros -un retrocés proper al 20% en només cinc dies- i la reaparició de l’angoixa pels venciments del deute s’ha afegit un actor que feia temps que no era rellevant dins la propietat de la firma d’hemoderivats: els fons baixistes. Els inversors oportunistes que -com va fer Gotham el gener abans de llançar l’informe sobre la comptabilitat- aposten pels descensos en valor de les empreses a on agafen posicions. A finals de la setmana passada, el short seller AKO Capital, un dels que més ha volat als volts de Grifols d’ençà de l’inici de la crisi, va recuperar una participació superior al mig punt percentual a la companyia, segons els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
AKO, cal recordar, va arribar a estar present com a curtista al capital de Grifols amb una posició del 0,7%. L’actual és lleugerament inferior al punt més alt. El passat dijous, els especuladors van elevar la seva posició fins als 0,57%; mentre que divendres van redoblar l’aposta, escalant fins al 0,6%. Val a dir que, abans d’aquest moviment, les posicions en curt romanien per sota de l’1% -xifra que encara ha de confirmar la CNMV, però que previsiblement serà depassada-. Així, AKO s’estableix com l’únic baixista amb una posició superior al 0,5% a la multinacional catalana
Durant els moments més durs de la crisi, una munió de vehicles inversors van apostar per les continuades caigudes de Grifols. Millenium, per exemple, va conservar durant temps un 0,55%, si bé el va reduir fins al 0,45% el passat 14 de novembre; mentre que AQR Capital conservava un 0,49% de les accions durant el setembre. Els britànics Marshall Wace encara hi eren durant l’estiu, amb un 0,48% a data del 21 d’agost. Cal recordar que les posicions en curt són apostes per la baixada de la cotització d’una empresa: un d’aquests fons manlleva accions a un inversor, generalment institucional, i les ven al mercat a un preu determinat. Posteriorment, les recompra a un preu potencialment més baix per retornar-les al seu propietari original i embutxacar-se el diferencial. Aquest va ser el moviment que va portar a terme Gotham City Research abans de publicar l’informe sobre la farmacèutica, mitjançant el seu associat General Industrial Partners.
Fugides després de l’OPA
D’ençà del primer anunci que Brookfield i la direcció de Grifols cercarien traure la companyia de la cotització amb una OPA d’exclusió, diversos fons caçaopes van substituir els curtistes al capital de la catalana. Es tracta d’inversors que compren els títols al preu de mercat per després vendre’l amb la prima que sol acompanyar un takeover. En aquest cas, els oportunistes van entrar amb les accions oscil·lant entre els 9 i els 10 euros, i cercaven rendibilitats elevades, amb un hipotètic preu d’entre 14 i 15 euros per acció. Aquests perfils, però, van fugir de l’accionariat un cop el fons canadenc va anunciar la seva intenció d’oferir 10,5 euros per acció -un projecte rebutjat per la direcció de l’empresa i que, finalment, ha fet caure el takeover-. Segons diverses fonts del mercat, l’escampada d’aquesta mena d’accionistes va explicar bona part de la caiguda de la catalana durant la primera jornada post-opa -el passat dijous-. L’actual, però, tindria més a veure amb la necessitat d’accedir als mercats de capital a la cerca de refinançar el seu deute, atès l’urgent venciment de 370 milions d’euros que espera la companyia a principis del 2025.
