L’Ibex-35 ha quedat una mica més alleujat aquesta primera setmana lectiva de l’any als tribunals. Cinc sentències de l’Audiència Nacional, a les quals ha tingut accés El Món, han tancat causes obertes des de feia anys que afectaven grans empreses de l’estat espanyol, com el Banc Santander o Iberdrola. Per una banda, el jutjat central penal de l’Audiència Nacional ha absolt Iberdrola Generación España S.A.U. i quatre dels seus directius acusats de delicte relatiu al mercat i als consumidors. Estaven imputats per haver ideat un sistema per incrementar el preu de l’electricitat entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013. En la sentència, del 4 de gener i notificada aquest dijous, el magistrat considera que van actuar legalment i que no van incórrer en cap delicte.
I també aquesta setmana s’ha notificat la sentència de la sala contenciosa de l’Audiència Nacional amb què anul·lava multes que, sumades, representaven 91 milions d’euros. Eren sancions imposades per la Comissió Nacional del Mercat de la Competència a quatre entitats bancàries. Totes quatre acusades de pactar entre elles un pla per oferir productes en unes condicions que no s’haurien pactat amb els clients.
Iberdrola i el preu de la llum
El Jutjat Central Penal de l’Audiència Nacional ha notificat l’absolució d’Iberdrola Generación España S.A.U. i de quatre dels seus directius. Van ser acusats d’un delicte relatiu al mercat i als consumidors per haver “ideat un sistema per incrementar el preu de l’electricitat entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013”. El ministeri fiscal demanava penes de dos anys de presó per als directius i una multa de 5,4 milions d’euros en aplicació de l’article 281 del Codi Penal relatiu a l’alteració de preus del mercat.
Un dels arguments de l’acusació era que la mesura es va adoptar “com a represàlia per la retirada dels pressupostos de l’Estat de l’any 2014 de la partida 3.600 milions d’euros a la qual el govern s’havia compromès amb les companyies generadores d’electricitat per pal·liar el dèficit elèctric”. Però el magistrat, José Manuel Prieto González, normalitza les discussions habituals entre empreses energètiques i el poder executiu. Així, assenyala les declaracions en la vista oral de l’aleshores ministre d’Indústria, José Manuel Soria, i del secretari d’Estat, Alberto Nadal, que van deixar clara l’existència de tensions per la retirada de la partida, però que “no van ser més grans que altres que habitualment mantenien amb les mateixes energètiques”.
“No hi ha delicte en un acte permès legalment”
El magistrat aplica en la seva resolució una lògica aclaparadora. En aquesta línia considera que Iberdrola va posar al mercat entre el 30 de novembre i el 23 de desembre de 2013, “tota l’energia elèctrica de què disposava”. De fet, aquest fet no va ser discutit per les acusacions, entre les quals hi havia, a més del ministeri fiscal, associacions de consumidors, com ara FACUA, i empreses d’energies renovables. En aquesta línia, la resolució subratlla que les acusacions només van entendre com a “excessiu i injustificat el preu de venda”. Ara bé, el jutge recorda que “no es pot obviar que l’energia hidroelèctrica és i era en el moment dels fets enjudiciats de lliure mercat”.
En aquest marc, indica que els perits de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) van deixar molt clar que el preu de l’energia hidroelèctrica era lliure per a totes les companyies amb una única limitació, que no es podia superar els 180 euros megawatt/hora. Per cert, una limitació que la Unió Europea va fer eliminar. En cap cas es va superar aquesta limitació. “Resulta francament força complicat apreciar l’existència d’un delicte per fer una cosa que no estava prohibida i, per tant, es trobava legalment permesa”, argüeix el jutge. De fet, Iberdrola va fer pagar el megawatt per sobre els 80 euros, com altres companyies del sector que exploten centrals hidroelèctriques i, en canvi, no s’ha obert cap investigació judicial. D’aquí la lliure absolució. La sentència es pot recórrer en apel·lació davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional.
Bancs investigats del 2010 al 2016
Pel que fa a les multes retirades, la resolució prové dels recursos que van presentar el Banco Santander, BBV Argentaria, Sabadell i CaixaBank contra les resolucions de 13 de febrer de 2018 de la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC). Unes resolucions que imposava multes de 31.8 milions a Caixabank, 23.9 milions al Santander, 19.8 milions al BBVA i 15.5 milions al Banc Sabadell. La CCMA mantenia que totes quatre entitats s’havien concertat per fixar preus per sobre de les condicions de mercat. És a dir, un acord per oferir derivats de tipus d’interès en condicions diferents de les pactades amb els clients, sobretot, en projectes empresarials.
La sanció de la CCMA va arribar després d’analitzar diverses operacions subscrites entre els anys 2006 i 2016 i va considerar que havien perpetrat una infracció molt greu de la Llei de Defensa de la Competència. L’Audiència Nacional, però, no ho veu igual, ni de bon tros. Així, en quatre sentències els magistrats han fet cas de la ponent Berta Santillan, que raona que no s’ha acreditat que durant tot el “període investigat del 2006 al 2016 existís un pla comú entre les entitats sancionades que justifiqui la qualificació jurídica d’una infracció única i continuada”. De fet, només considera l’existència d’una infracció en un producte financer acordat amb l’empresa Grup VARAT. L’argument principal, segons el tribunal, és que el client creia que el tipus d’interès que se li oferia en el moment del tancament de l’operació es corresponia amb el preu del mercat, quan en realitat el tipus d’interès que oferien era el que havien fixat anteriorment de comú acord, sense atendre les condicions de mercat.
No es va fer res d’amagat dels clients
Per altra banda, la sala insisteix que en les operacions sancionades per la Comissió no s’acredita cap concertació perquè el preu final de l’interès “mai va ser opac al client” ni “mai es va fixar d’amagat dels clients” de manera continuada.
En aquest sentit, els magistrats remarquen que no es pot concloure que un preu s’ha acordat de manera il·lícita quan s’ha portat a terme amb total desconeixement del client. Un fet que només detecta en una de les operacions estudiades, la del Grup Varat. Així, renya Competència, a qui retreu que no pot posar totes les operacions d’aquestes característiques al mateix sac, per això, anul·la la sanció. En tot cas, no detecta cap “pla preconcebut de les entitats financeres” amb els clients d’aquests productes tot i que sí que interpreta que amb un dels clients, Grup Varat, sí que s’hauria comès una infracció.
