El 9 de gener del 2024 marca la data d’inici de l’any horrible de Grifols. Ja en intensa caiguda respecte dels seus màxims històrics a la borsa, l’atac del fons baixista Gotham City Research va encetar una espiral contra el capital d’una de les grans industrials catalanes que encara no albira un final clar. Dotze mesos després, els títols de la companyia tanquen la jornada borsària amb una patacada diària del 3,3%, als volts dels 9,1 euros. Es deixa, així, més d’un 35% del seu valor en 365 dies, des dels prop de 15 euros a on cotitzava a finals del 2023 fins al llindar actual, un nivell encara superior a les valls en què es va moure durant les primeres setmanes després de l’informe de l’especuladora de Daniel Yu i Cyrus de Weck. Malgrat la mala salut al parquet espanyol, el consens dels analistes per a la companyia catalana roman raonablement positiu: la majoria dels observadors financers de la seva acció, entre els quals destaquen firmes internacionals del calibre de BNP o Citi, recomanen comprar, mentre que només el sempre agressiu Bankinter i Oddo BHF recullen la venda com la millor opció per als inversors. Grifols, un any després del daltabaix, viu en la tensió entre unes perspectives de negoci que, segons comunica el mercat, semblen més que sòlides, i una confiança del capital lluny de ser la que era.
Després de trencar la resistència dels 11 euros durant el mes de desembre, impulsada per les llavors bones expectatives de l’OPA d’exclusió del fons canadenc Brookfield -a més d’un impuls generat per fites de negoci als Estats Units, com el sí de la FDA al seu medicament contra les hemorràgies pediàtriques-, el valor de la catalana torna a estar tancat entre les mateixes “resistències”, a parer de diverses veus del mercat, que l’han limitat durant tot el curs. Veus properes al capital apunten que bona part de la dificultat de la companyia per superar llindars borsaris rau en l’expectativa per un possible retorn de Brookfield a escena. Tal com va publicar l’agència estatunidenca Bloomberg, la darrera emissió de deute de la catalana -uns 1.300 milions en bons sènior que van servir per salvar els venciments de deute de tot el 2025- registra la possibilitat que el vehicle inversor refinanci el passiu en cas que sigui necessari, fet que, a ulls dels analistes, obre la porta a un segon intent d’excloure Grifols del mercat cotitzat.
Lectures des del capital
Cal recordar, però, que sobre el fonament de les línies de negoci de Grifols, els accionistes més crítics amb la governança dels darrers anys han saltat contra qualsevol intent de tirar endavant aquesta OPA. A mitjan mes de novembre, encara amb l’oferta de Brookfield ben viva, Mason Capital, que ostenta un 2,1% de les accions de tipus A de la firma, va llançar una dura missiva contra el control que havia exercit la família fundadora, tot assegurant que, a fi de tirar endavant la maquinària de la biofarmacèutica, “Brookfield no és necessari”. “El capital que no està en mans de la direcció pot arreglar permanentment les fallides de governança de Grifols i, així, desbloquejar un enorme valor”, defensaven llavors. Amb els mesos, el pes de Mason i els seus aliats als òrgans de decisió ha anat augmentant, més encara amb el nomenament com a conseller de Paul Herendeen, la seva elecció per renovar el govern de la companyia. Aquesta reforma continua els profunds canvis que van encetar les passes al costat de Raimon Grifols i Victor Grifols Deu com a CCO i COO, així com la retirada de l’ara president no executiu Thomas Glanzmann de la posició de CEO en favor de Nacho Abia. Els nord-americans, però, cerquen també la sortida de tots els perfils vinculats a la gestió anterior, amb especial focus sobre l’advocat i soci d’Osborne Clarke Tomas Dagá.
L’anàlisi d’aquests accionistes crítics situa l’acció, atès el negoci de la companyia, molt per sobre dels nivells que hi atorga el mercat -encara, a parer seu, llastrats per l’informe baixista de Gotham-. Amb la mirada posada al 2025, quan s’espera que Grifols superi un Ebitda consolidat de 2.000 milions d’euros, Mason contempla un valor de les accions segons el “metre quadrat” de la companyia per sobre dels 20 euros, més del doble de l’actual. Se situaria, de fet, inclús per sobre dels 16,7 euros que marquen la mitjana dels analistes -si bé és cert que les estimacions més optimistes, com ara la del Banc Sabadell, col·loquen el target als 27 euros-. Aquesta estimació rau en un prospectiu molt bon any entrant no només per a Grifols, sinó per al conjunt del negoci del plasma, com constaten les xifres esperades dels seus competidors.
La competència guanya posicions
El principal actor del segment on es mou Grifols és l’australiana CSL. En el seu darrer exercici fiscal complet, comunicat el passat mes d’agost, la companyia va reportar un benefici de 3.200 milions d’euros, gràcies al “fort rendiment de la manufactura de productes de plasma”; segons recullen els seus estats financers. Val a dir que, malgrat aquest resultat, que suposa un increment interanual del 13%, les seves accions van caure tres punts a la borsa de Sidney, atès que el consens dels analistes elevava els guanys fins a tocar dels 3.400 milions de dòlars. Com en el cas de la catalana, CSL va arribar al seu pic de cotització durant la pandèmia, amb més de 330 dòlars australians per títol a mitjan 2020 -uns 198 euros-. Els papers de Grifols, cal recordar, cotitzaven el febrer del 2020 a uns 34,1 euros, el seu màxim històric. En ambdós casos, el confinament va suposar un batzac per a la seva valuació, si bé només una de les empreses va aguantar el tipus -CSL es mou per sobre dels 287 dòlars-. Segons el seu CEO, Paul McKenzie, l’estat del mercat del plasma permet que la multinacional “continuï deixant creixements anuals de doble dígit en els guanys”. Quant als ingressos, la projecció per a l’any fiscal 2025 és d’un augment d’entre el 5 i el 7%, amb els analistes fixats en el 6,2%. Al seu costat, la japonesa Takeda Pharmaceutical Company també aspira a creixements substancials: els analistes esperen un creixement del preu de l’acció proper al 15% a mitjà termini, i diverses firmes, com Jefferies o TD Cowen criden els inversors a comprar.
L’estat del mercat, especialment als Estats Units, fonamenta aquestes expectatives. Segons fonts del sector, la baixada del preu de les matèries primeres -el plasma donat- pot fer créixer els marges de forma important durant el 2025. En un recent estudi, la firma de recerca de mercats Imarc apuntava que el conjunt del sector dels derivats del plasma va escalar fins als 48.270 milions de dòlars de valor; mentre que en uns vuit anys, l’any 2033, l’expansió pot arribar fins als 76.000 milions, a causa d’un augment de la demanda vinculada a l’increment de les malalties cròniques que es tracten amb aquesta mena de medicaments. “La demanda és crònica, i l’oferta més barata” apunten veus del mercat, que veuen potencial perquè els marges de Grifols, així com els de la resta de la seva indústria, siguin robustos en els pròxims exercicis.
