La bombolla de l’autoconsum va començar a inflar-se en esclatar la guerra d’Ucraïna. Les sancions europees cap a Rússia van fer que el preu del gas creixés pràcticament de la nit al dia, el que va provocar -a causa de tenir un mercat elèctric molt lligat al gas- que els preus de l’energia també escalessin de manera desorbitada. Aquesta va ser la finestra d’oportunitat que va aprofitar Holaluz, una companyia que des del 2010 es dedicava a vendre energia solar d’autoconsum, el que havia de ser l’or del segle XXI. Els incomptables beneficis d’aquesta energia, sense basar-se només en la millor cura del medi ambient, van fer que molts ciutadans i empreses pugessin al carro de l’autoconsum. Ara bé, en finalitzar la situació excepcional de preus i tornar a l‘estabilització del mercat, l’autoconsum va deixar de ser atractiu i amb la caiguda de vendes van aflorar altres problemes de la companyia catalana. En pocs anys, Holaluz ha perdut la confiança d’inversors privats i està a la vora d’haver de presentar un preconcurs de creditors si no aconsegueix els fons necessaris per reflotar la que havia de ser l’energètica d’ànima social i sostenible de l’Estat. De fet, el principal problema actual d’Holaluz és la situació de caixa, ja que els falten uns 20 milions d’euros per poder fer front a tots els pagaments dels pròxims dotze mesos, segons l’informe auditor que va presentar EY fa poques setmanes.
Holaluz va néixer el 2010 a Barcelona, de la mà d’Oriol Vila, Carlota Pi i Ferran Nogué, tres joves enginyers que es van conèixer cursant els seus estudis de postgrau. L’octubre del 2013 la companyia va guanyar la primera compra col·lectiva d’electricitat que va organitzar l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que els va permetre passar de 2.500 a 25.000 clients en cinc setmanes. El que havia començat sent una start-up, a poc a poc va anar agafant forma d’empresa amb alguns inversors destacats -com el Fons Axon, amb el 17,19% o MDR Inversiones, el 5,04%-. A més, va aconseguir fer-se un lloc a la borsa a finals del 2019, amb un valor de 160 milions. Gairebé 15 anys després, Holaluz ha aconseguit posicionar-se com un rellevant actor sectorial, amb més de 320.000 clients i més de 12.500 instal·lacions fotovoltaiques, però que fa mesos que viu un període agònic, tant és així que s’ha quedat a les portes de la fallida, després de multiplicar per cinc les seves pèrdues en l’últim any. Aquesta situació, a part, s’agreuja encara més quan, el passat novembre, la companyia va anunciar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que plantejava deixar sense feina al 27% de la plantilla, al voltant de 200 persones, per “l’alentiment del mercat solar”.
Així doncs, la crisi dels preus de l’energia només va fer més suculenta l’oferta d’Holaluz, ja que asseguraven tenir uns preus més baixos que les grans comercialitzadores i tot amb energia renovable. Quan els preus de l’electricitat van arribar a màxims històrics, l’autoconsum es va convertir en la resposta. En aquest sentit, mentre la corba del mercat fos ascendent, la solvència de la companyia estava garantida encara que mai haguessin obtingut beneficis: “És el problema de crear una empresa basada en la bombolla, que quan esclata perds la teva estratègia a llarg termini”, reflexiona Pau Vila, president de l’Institut Ostrom, en una conversa amb el Món Economia. Aquesta va ser una de les primeres raons que van frenar l’èxit d’Holaluz. Quan el mercat es va començar a estabilitzar a principis del 2023, quan l’empresa va perdre més del 30% de la facturació, provocant que la companyia quintupliqués les pèrdues i registrant uns números vermells per valor de 26 milions d’euros. D’aquesta manera, quan l’autoconsum va deixar de ser l’opció més atractiva la planificació de la companyia va deixar de ser real i “quan perds el teu plantejament de projecte i mai has aconseguit beneficis és complicar refer-se”, reflexiona Vila.
La segona clau de la caiguda de la companyia va ser la confiança. “Com qualsevol empresa emergent necessites finançament extern per continuar”, reconeix el president de l’Ostrom. Des del primer moment, Holaluz semblava una opció innovadora i ambiciosa, que va aixecar rondes importants amb alguns accionistes prou importants en el sector de les inversions. Així i tot, després de la davallada de l’autoconsum que van provocar la caiguda de la facturació de l’empresa, els inversors van veure més risc del normal i van deixar de veure la companyia com a una mina d’or.
Per altra banda, fonts pròximes a la companyia reconeixen a Món Economia que el “2023 va ser un any molt desfavorable” en el qual va quintuplicar les pèrdues. La raó principal d’aquests mals resultats, segons expliquen les mateixes fonts, va ser “l’evolució del primer trimestre i, més concretament, dels mesos de gener i febrer”, quan el preu de l’energia va caure un 50%, que es va sumar a “l’hivern més càlid de la història des que hi ha registres”. “El resultat d’aquesta ‘tempesta perfecta’ va ser una reducció del consum de l’electricitat de més del 30%” que l’empresa va arrossegar al llarg de tot l’exercici i provocant les pèrdues de 26 milions d’euros.
A la recerca d’una recapitalització urgent
Tot plegat ha acabat obligant la companyia catalana a buscar una recapitalització urgent per intentar evitar en caure en un preconcurs de creditors que els podria portar a haver d’abaixar la persiana de forma definitiva. La forma d’evitar-ho és, aparentment, simple: captar 20 milions de finançament perquè l’empresa disposi de prou líquid per afrontar els pagaments dels pròxims mesos.
Actualment, sobre la taula hi ha dues opcions que s’estan negociant “sense pressa, però sense pausa”. La primera ja la van presentar el passat 2 d’abril i inclou un préstec de l’Institut Català de Finances (ICF) per 10 milions d’euros, sumat a un d’Avançsa per 3 milions i uns préstecs convertibles de dos family offices per 1,8 milions juntament amb una Equity Line de fins a 7 milions. La segona alternativa es va plantejar a principis de maig després de presentar els resultats anuals. En aquest cas el refinançament també passa per un préstec de 10 milions per part de l’ICF sumat als tres milions procedents d’Avançsa. L’única diferencia respecte de la primera alternativa és que els set milions restants es farien a través de préstecs convertibles per valor de set milions d’euros “amb un inversor/industrial del sector”, segons van comunicar al BME Growth. Si aquestes negociacions acaben fracassant, l’empresa ja ha assegurat que presentaran el preconcurs de creditors
Tot i això, la companyia catalana no vol sentir a parlar de preconcurs de creditors. De fet, les fonts pròximes a l’empresa asseguren que estan treballant “en diferents opcions per a millorar la seva estructura financera” al mateix temps que negocien “amb inversors financers, family offices i inversors industrials per a tancar el finançament de 20 milions d’euros” que necessiten. En aquesta línia, comenten que no tenen cap “data límit per a tancar el refinançament”. “La companyia continua treballant sense pressa, però sense pausa a trobar una operació que sigui beneficiosa per a reforçar el balanç”, asseguren les mateixes fonts.
Per contra, Vila comenta que “ara mateix estan negociant un finançament amb l’Institut Català de Finances (ICF), que és un organisme públic que de normal entra dins les empreses per salvar llocs de treball”, fent referència a la manca de confiança dels inversors privats amb l’empresa: “Si només han aconseguit l’ICF potser és perquè no han canviat la seva planificació a llarg termini“, suposa el president de l’Institut Ostrom.
Per altra banda, Mario Sans, director general Integra Capital i professor de la Barcelona Finance School, comenta a Món Economia que tota aquesta situació va venir provocada per dos grans factors, una baixada del preu de l’energia espectacular, que va fer caure els ingressos, al mateix temps que l’augment de la plantilla va provocar un gran augment dels costos. Ara sembla que els preus de l’energia ja fa mesos que s’han anat normalitzant i Sans recorda que el novembre van presentar un ERO, que segur que ha reduït l’estructura de costos fixos, un fet que ajuda que els inversors puguin tornar a confiar en el projecte empresarial i a poc a poc anar recuperant.
L’empresa és “perfectament operativa”
Tot i que tot sembla jugar a la seva contra fonts pròximes a Holaluz asseguren a aquest diari que estan immersos en “un procés d’eficiència operativa que ha permès reduir la seva estructura de costos en més de 30 milions d’euros” ja durant l’any passat “gràcies a les mesures de transformació que ha implementat” un fet que permet que Holaluz sigui “perfectament operativa”.
Això s’ha traduït en bones notícies ja aquest 2024. Aquest passat 29 de maig, la companyia va publicar els resultats del primer trimestre d’enguany per demostrar que segueix tenint un projecte sòlid. En aquest sentit, l’empresa liderada per Carlota Pi va comunicar que durant el primer quart de l’any va registrar un ebitda normalitzat positiu de 3,1 milions, una xifra que contrasta amb els 14,9 milions negatius del mateix període de l’any passat. Tot i aquests bons resultats, Sans apunta que cal que es mantinguin en el temps per tornar a generar la confiança necessària als inversors.
En un comunicat l’energètica assegura que aquest és només el primer pas i una “clara recuperació” del negoci, malgrat que encara noten la “persistència de condicions adverses” en el mercat elèctric. Tot i això, l’escrit assegurava que s’ha complert el pressupost del primer trimestre i que per aquest 2024 preveu un ebitda normalitzat d’entre 19 i 24 milions. Pel que fa als ingressos, l’empresa assegura que la facturació mensual recurrent s’ha situat en una forquilla d’entre 15 i 20 milions d’euros.
1 