Un trimestre més, la gran banca espanyola s’apropa als seus resultats en absoluta tendència alcista. El sacseig que pateix el sector per l’enquistament del conveni col·lectiu i, en grau més alt, l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell -ara accelerada per l’aquiescència de les autoritats estatunidenques, franceses o britàniques- no afecta l’activitat de les sis companyies de la indústria que formen part de l’Ibex 35. La primera pista l’ha donat Bankinter, que el passat dijous va declarar uns ingressos 658,7 milions d’euros, un 29% superiors als del mateix període del 2023; i uns beneficis d’uns 265 milions, 14 punts per sobre que l’any anterior. A l’espera dels grans del sector -el pròxim dimarts, sense anar més lluny, farà públic el seu balanç la firma de Josep Oliu– els mercats assumeixen que la tendència, encetada ja el 2022, es mantindrà amb intensitat. En declaracions a Món Economia, l’economista i analista de mercats Joaquín Robles observa un “entorn idíl·lic per a la banca: marges elevats, baixa morositat i un crèdit que s’ha contret una mica, però que continua en bones xifres”. Les expectatives per al curs, enfosquides per unes baixades de tipus que no acaben d’arribar i pel manteniment de l’impost extraordinari a la banca, s’estan superant amb escreix.
Segons les estimacions de diverses firmes expertes en anàlisi de mercats situen la suma dels beneficis de les sis grans entitats espanyoles per sobre dels 14.600 milions d’euros -així ho confirma, entre altres, Fortage Funds-; amb el Banc Santander al capdavant en resultat net i CaixaBank com a líder en volum de negoci, com ve sent tendència els darrers períodes. La nova embranzida financera contradiu, en l’anàlisi de Robles, qualsevol estimació que, sobre la teoria, es podia haver fet a inicis de l’exercici. “A principis de l’any, amb tipus alts i el 60% d’hipoteques en variable, algú podria pensar que hi hauria morositat; però s’està mantenint en nivells molt baixos”, examina l’expert. Les veus consultades per aquest mitjà veuen en l’entorn econòmic, que gaudeix de bona salut -amb el mercat laboral en tendència alcista, els salaris en bona direcció i els marges empresarials prou amples per absorbir la nova pressió retributiva- com el gran motor d’aquesta ratxa. “El consum privat continua en rècords; és un gran driver, perquè la inflació es manté elevada, però també les compres”, estima Joaquim Clarà, professor dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, en conversa amb Món Economia. Així, la bona marxa de les xifres macro impulsen els comptes de resultats d’un món financer que supera el que fa sis mesos semblaven importants esculls.
L’Estat, a més, ofereix una conjuntura encara més favorable: “és un país tradicionalment consumidor”, revela Clarà; fet que afavoreix que les empreses, però especialment els usuaris finals, cerquin finançament fins i tot en entorn de tipus elevats. Així ho confirmen les dades del Banc d’Espanya, que registren un augment dels crèdits en tots els segments -incloent-hi empreses i particulars- entre l’abril i el juny, ja mesos abans que el BCE anunciés la seva primera baixada de tipus d’interès. Així, tot i el clar refredament del mercat hipotecari -amb l’excepció del passat mes de maig, amb un pic que dona pistes de la recuperació que s’apropa- l’activitat creditícia es manté com un clar motor dels resultats de les entitats. I ho fa, a més, a un interès molt elevat, superior sovint a la mitjana europea. Així ho descriu el darrer baròmetre de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), que apunta que “els préstecs a l’Estat són més cars que la mitjana del seu entorn”. “El preu del crèdit a curt termini és de l’11,56%, i se situa en el 6,03% en la mitjana de la zona euro; mentre que, en el llarg termini, va fins al 10,96%, i cau al 7,82%” entre els membres del club de la moneda única.
La resta de branques de les carteres de crèdit, constata Robles, “s’han ressentit molt menys que l’hipotecari”. D’aquesta manera, aquells bancs que tinguin una exposició més elevada als préstecs a particulars i, especialment, a empreses, poden generar uns marges encara més amples. L’escalada dels guanys per interessos, de fet, és un paràmetre interessant a ulls de l’analista; en tant que l’entorn de tipus elevats els garanteix, però el seu progressiu refredament els qüestiona en el mitjà termini. Tant Robles com Clarà, en aquest sentit, coincideixen a apuntar a la bona marxa del sector privat, que es manté des de la sortida de la pandèmia, com un clar generador de valor malgrat les sacsejades macroeconòmiques. “Tot i la incertesa, hi ha empreses que continuen guanyant el mateix”, celebra l’analista de mercats. La bona salut d’ambdúes potes -capital i treball- permet, a més, que les ràtios de morositat s’hagin mantingut baixes; fet que afluixa la pressió sobre les provisions per impagament dels bancs de l’Estat i solidifica el valor de les seves carteres d’actius.
El paper dels tipus d’interès
A inicis de el 2024, els mercats havien assumit una baixada ràpida i intensa dels tipus d’interès. Cal recordar que, especialment a l’Estat -però també a la Unió- les perspectives deflacionistes a curt i mitjà termini eren millors del que finalment ha estat la realitat de preus. Tot i el primer tempteig del juny, amb una lleugera retallada del 0,25%, Frankfurt, al mateix ritme que la Reserva Federal, ja ha avisat que les millores en la cistella no són suficients; i el millor dels pronòstics contempla fins a tres moviments acumulats -dos més, al setembre i al desembre-. Això allarga els marges per interessos de la banca encara més, i sosté bones perspectives en els balanços durant la resta de l’exercici. Més enllà de la supervivència de la bonança monetària, Robles apunta que la nova realitat podria millorar la cotització de les entitats. “Amb resultats millors de l’esperat, inversors temorosos del canvi de tendència poden tornar a veure recorregut”, raona l’analista de mercats; si bé reconeix que “el potencial de pujada” en el preu de les accions de les principals entitats de l’Estat és “cada cop més limitat”.
Més enllà del cost del crèdit, la progressiva baixada de tipus permet allunyar encara més les alces en la retribució de l’estalvi -que, com ha insistit a denunciar el BCE, no ha estat, entre els bancs espanyols, prou intensa-. L’elevada liquiditat de les entitats, unida a un consumidor que no acostuma a cercar millors opcions per als seus dipòsits i es conforma amb “les grans empreses”, han ofert una línia de benefici addicional per al financer espanyol. Amb les retallades del cost dels diners, a més, “no només no pujaran, sinó que aprofitaran per retallar”.
Així, les empreses del sector tindran una munió de palanques per recuperar els beneficis que es deixin amb les baixades de tipus. A més d’aquest manteniment de les retribucions, les operacions creditícies més afectades per les restriccions monetàries s’aniran alliberant, com mostren les primeres dades hipotecàries de la primavera. Amb la reactivació dels préstecs a operacions immobiliàries, no només esmorteiran l’efecte refredador dels tipus: “Els rendiments poden ser encara més positius”, sentencia Clarà.
Els efectes de l’OPA
A l’Estat, la banca viu enmig d’un clar terrabastall, amb una OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell que avança a l’espera dels seus veritables esculls a Moncloa. Si bé cap dels dos experts llegeixen grans efectes a futur sobre el conjunt del sistema, Robles la considera “bona per al sector”; en tant que crearà una entitat “una mica més gran, gairebé de la mida del Santander”, i amb una cartera molt més diversa. Clarà apunta certs moviments en la cotització dels dos bancs afectats, en tendències oposades: des del 9 de maig, quan el banc bilbaí va llançar per primer cop l’oferta de caràcter amistós sobre el català -rebutjada, cal recordar-, les accions del Sabadell s’han disparat en prop de 50 cèntims, fins als dos euros. El banc presidit per Carlos Torres, per la seva banda, ha perdut en un període similar prop d’un euro per títol. “L’acció del Sabadell es compra i puja; mentre que la del BBVA baixa perquè s’haurà d’ampliar el capital i pagar una prima als inversors”, comenta el professor de la UOC. El món bancari, doncs, espera la resolució de la seva gran escletxa, en mans del govern espanyol, des d’un punt de comoditat.
