La decisió del govern espanyol de comprar accions de Telefónica no ha deixat a cap dels actors del mercat indiferent. No és la primera vegada que l’Estat -a través de la SEPI- participa de l’operadora de telecomunicacions. De fet, fou una de les empreses públiques més grans fins als anys 80. Ara, doncs, després que la companyia saudita STC Group anunciés la compra de gairebé un 10% de les accions, l’Estat torna a intervenir dins la companyia. Un moviment que, aparentment, té raons empresarials, però que els experts asseguren que és una maniobra política per no perdre el control de l’empresa. Paral·lelament, però, els petits negocis celebren l’entrada del govern espanyol a la companyia de telecomunicacions, ja que diuen que “estabilitzarà el mercat”.
“Alterarà el mercat espanyol sense cap dubte”, explica Ernest Pérez-Mas, fundador i president de l’operadora catalana Parlem. En aquest sentit, la companyia de Pérez-Mas és una de les catalanes que competeix com a gran operadora, i engloba gran part del territori català, però també algunes línies al País Valencià. Per a ell, la compra del govern espanyol ha estat “un moviment polític” i pot afectar “de manera negativa a la competitivitat”. No pensen el mateix les operadores catalanes més petites, com per exemple Vera i XTA. Ambdues reconeixen que el pas del govern espanyol s’ha fet per por a perdre el control d’un actiu estratègic, però també confirmen que una compra d’aquesta mida “estabilitzarà el mercat”. “Telefónica ja és una de les empreses que més infraestructures i subvencions estatals ha rebut”, afirma Jordi Bastardas, director general de XTA.
Si ens remuntem al principi de la decisió, el setembre, la companyia saudita STC Group anunciava la seva compra del 4,9% de les accions de Telefónica. A més, també adquiria un 5% més mitjançant instruments financers d’exposició econòmica. En total, doncs, l’empresa es quedava amb el 9,9% de la companyia de telecomunicacions espanyola, una quantitat que convertia el grup en accionista principal de l’empresa. Davant d’aquest context, fou el mateix executiu de Pedro Sánchez que va esmentar la necessitat de reivindicar la nacionalitat de la que havia estat l’empresa pública més important de l’Estat. “Al cap i a la fi la companyia té un gran valor estratègic, per això hi ha tant d’interès”, explica Marc Mundó, director general i fundador de Vera, qui a més, afegeix que “s’escoltaven rumors que Telefónica podia ser un caramel pels inversors”. “No és estrany que el govern espanyol hagi volgut intervenir”, confirma el directiu.
Aquesta operació es basa en dos eixos principals. El primer, i la raó que posa el govern espanyol sobre la taula per aquesta compra, és evitar que l’empresa que més subvencions i infraestructures de comunicacions gestiona dins l’Estat espanyol no acabi en mans estrangeres. Els tres empresaris consultats han confirmat que amb una entrada en tromba de capital estranger, Moncloa podria pensar que la seguretat de les dades que organitza Telefónica està en perill i com a tal voldria tornar a tenir el control de la companyia. El segon eix, assegura el fundador de Parlem, és “utilitzar la seguretat com a excusa” per intentar intervenir de manera pública l’empresa que afavoreixen. “Evidentment, a l’hora de fer concursos o donar subvencions, Telefónica tindrà prioritat”, diu Pérez-Mas, que assegura que tot i que hi ha òrgans reguladors, “allò que es parla en els consells d’administració entre persones és el que conta”.
Una tendència mundial
No és la primera empresa que és comprada per un estat a Europa, de fet, Bastardas assegura que “hi ha molts països que s’interessen per comprar empreses de telecomunicacions”. De fet, Pérez-Mas para d’una tendència que s’ha anat repetint en diferents països, com Alemanya i França: “Estem tornant a un model dels anys 80“, alerta el fundador de Parlem. Per a ell, el moviment del govern espanyol no farà res més que afavorir la companyia davant la ja curta competència. El cas de les operadores més petites és diferent: el seu radi d’actuació ja no és tan elevat i, per tant, no competeixen directament amb Telefónica. Per a elles, l’operació s’apropa més a una necessitat de tenir el mercat controlat: “No crec que hi hagi cap risc en termes de competència, al final la CNMC existeix per mantenir a ratlla aquestes coses”, explica Mundó.
D’altra banda, l’opinió del govern estatal és que la presència d’un accionista públic a Telefónica suposarà un “reforç” a l’estabilitat accionarial de la companyia i, en conseqüència, “a les capacitats estratègiques i d’importància essencial per als interessos nacionals”. Finalment, l’executiu recorda que el moviment va “en línia” amb l’estratègia d’altres estats europeus. Per exemple, Alemanya ostenta un 13,8% del capital de Deustche Telekom, França un 13,4% d’Orange. Itàli-, per la seva banda, ha acordat aquest agost incrementar fins al 20% la participació en la companyia que agrupa els actius de telefonia fixa de Telecom Italia.
Un problema per a l’administració catalana
El febrer del 2023, la Generalitat va tornar a atorgar les seves telecomunicacions a Telefónica, un concurs que la companyia va guanyar per davant d’altres operadors com Vodafone o la mateixa Parlem. D’aquesta manera, Pérez-Mas sempre ha estat molt crític amb la decisió de la Generalitat. En el seu moment, de fet, ja recordava que l’entrada al Govern d’ERC havia fet que les telecomunicacions continuessin en mans de Telefónica. “Ara que l’Estat controlarà la companyia, em pregunto què en pensa la Generalitat, que les seves dades acabin gestionades pel govern espanyol”, diu el fundador de Parlem.
Amb tot, doncs, la intervenció governamental a Telefónica no és res més que un moviment polític per no perdre el poder que atorga una companyia de telecomunicacions com aquesta. Mentre els experts coincideixen a dir que no ha estat una decisió empresarial, hi ha diferents opinions sobre l’afectació d’aquesta compra en totes les esferes del mercat de les telecomunicacions espanyoles. Tal com reconeix Mundó: “Caldrà esperar a veure com acaba desenvolupant-se aquesta participació al llarg dels anys per decidir si és perjudicial o beneficiosa”.
