Des que va començar la sèrie d’augments dels tipus d’interès, encara no fa un any, molts experts van començar a clamar al cel per l’augment de les taxes de morositat, o cosa que és el mateix, que els empresaris i particulars no poguessin tornar aquells deutes que tenien amb els bancs. Ara bé, 11 mesos després la realitat no és aquesta, encara que moltes empreses s’hi podrien veure abocades en els pròxims mesos si els tipus d’interès segueixen la mateixa senda alcista. Ara bé, també cal tenir en compte un fet destacable i és que les empreses van reaccionar a la crisi de la Covid de forma molt diferent de la del 2008, gràcies als aprenentatges d’aquesta última. Concretament, la sortida de la crisi financera va deixar ensenyances a les companyies, com per exemple maximitzar la seva capacitat d’estalvi, que va provocar que les empreses es trobessin en una situació molt més còmoda perquè tenien més capital. Ara bé aquesta situació d’estalvi va canviar quan van començar a augmentar els tipus, ja que va provocar que les empreses haguessin d’usar aquests estalvis per fer front a les pujades.
És per això que el membre de la Comissió d’Economia Financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Alfons Fernández, assegura al TOT Economia que fins ara la morositat està molt continguda i no suposa, en absolut, un problema. Ara bé, també alerta que amb l’encariment del preu del diner les empreses i els particulars sí que podrien entrar en una etapa crítica i es podria disparar “el risc de fallida”. A més, l’economista assegura que quan es van començar a concedir crèdits després de la pandèmia de la Covid, els bancs no van preveure que els tipus es multipliquessin per quatre en un període tan curt de temps i no van considerar que s’arribés a aquest punt d’estrès econòmic.
És per això que l’economista considera que a partir del setembre podríem veure com les taxes de morositat dels bancs comencen a augmentar. Alhora, però, Fernández també recorda que en els últims mesos les entitats bancàries i de crèdit han començat a reduir les concessions de préstecs, precisament, per aquest temor que augmenti la morositat en els pròxims trimestres.
Pimec tem un augment a futur
En una línia molt semblant es pronuncia el president de Pimec, Antoni Cañete, que assegura al TOT Economia que des de l’entitat no han detectat encara que els seus afiliats tinguin cap mena de problema amb el pagament dels crèdits. De fet, el mateix president reconeix que, efectivament, sí que esperaven certes complicacions, però que, com a mínim fins ara, no s’han produït. Tot i això, com ja ha defensat molts cop el president de Pimec, recorda que la combinació entre l’encariment dels préstecs i la inflació tem que les grans empreses no paguin a temps a les pimes. Concretament, Cañete recorda que pagar a més de trenta dies suposa una devaluació dels diners, ja que els preus segueixen augmentant a cada mes que passa i que com les condicions del crèdit s’endureixen és més difícil accedir-hi.
Tot plegat porta al president de Pimec assegurar que la millor forma de finançar-se per a les grans empreses és no pagant a temps als seus proveïdors, ja que no hi ha cap penalització per això. Per tant, Cañete conclou que la morositat entre empreses provocar un trencament de la cadena de pagaments i acabar condemnant a les pimes a no poder tornar els crèdits i, en conseqüència, acabar sent moroses.
Centeno reclama previsibilitat
En una línia semblant es va pronunciar el governador del Banc Central de Portugal, Mario Centeno, durant l’última reunió del Cercle d’Economia, en la qual va reclamar que el que necessita Europa “a curtíssim termini és previsibilitat monetària“, un fet que per a ell no s’ha produït en aquest últim any, expressant els seus dubtes raonables sobre la gestió del preu del crèdit que ha establert el BCE aquest últim any. En aquesta línia, el banquer portuguès va assegurar que la normalització del tipus “és un eufemisme”, ja que considera que “ha estat una normalització molt ràpida; més ràpida que en qualsevol altre moment de pujada de tipus”.
En la mateixa intervenció va assegurar també que actualment, a Europa, no hi ha overshooting, és a dir pujades de tipus per sobre del punt d’equilibri, ja que la inflació s’ha mostrat molt descontrolada en els últims temps. Ara bé, si es mantenen alts els tipus i Europa aconsegueix tornar a l’objectiu d’inflació del 2%, Centeno sí que considera que el continent es podria trobar en una situació d’overshooting.
La banca no preveu un augment en la morositat
Per contra, la banca ho veu completament diferent. Des del Banc Sabadell asseguren que “no es preveu un impacte important de l’increment de tipus d’interès en la morositat”. De fet, les últimes dades de morositat que el banc -que daten del mes de març- mostren com la ràtio de mora del sistema bancari espanyol caure fins al 3,51%, una baixa del 0,04% respecte al passat febrer. A més, apunten que les últimes dades del sistema dels préstecs en vigilància especial mostren una caiguda del 12,2% interanual, si bé encara se situen per sobre del nivell prepandèmia.
En aquesta línia el banc assegura que actualment les empreses catalanes compten amb una “posició de liquiditat favorable“, la qual cosa els ha permès disposar d’una sòlida capacitat de finançament en els últims mesos. Alhora, el Sabadell apunta que la càrrega financera de les companyies s’ha pogut contenir a nivells estables, tant si ho comparem amb el PIB com els altres països de la UE.
Pel que fa als particulars, el Sabadell considera que també “presenten una bona situació financera” gràcies al bon estat del mercat laboral i un augment de la riquesa. Tot i això, apunten que les pujades de tipus poden tenir un impacte major en la demanda que en les llars ja endeutades. Tot i això, també recorden que actualment les llars són menys sensibles en els altres capítols d’enduriment de la política monetària, ja que en els últims anys la majoria d’hipoteques firmades han estat a tipus fix i les poques variables que queden són anteriors a la crisi del 2008 i els nivells actuals de deute vs valor de l’immoble són relativament baixos, assegura el Sabadell.
