El curs econòmic enceta amb una nova irrupció al mercat públic: després d’una munió d’obstacles i un intent fallit a l’estiu, la catalana Europastry, un dels líders del mercat de pa i brioixeria congelades consumarà la seva sortida a borsa el pròxim 10 d’octubre. L’anunci no ha pogut generar més expectació, atès l’intent cancel·lat del passat estiu; així com l’èxit immediat de l’encara recent operació de Puig, una altra firma familiar del país que va dominar el parquet madrileny en les primeres hores de venda d’accions. La companyia de la nissaga Gallés, segons ha informat aquest cap de setmana a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, prepara una Oferta Pública de Venda que oscil·la entre 11,2 i 13,25 milions de noves accions, a un preu entre els 15,8 i els 18,7 euros per títol; un valor que els experts consultats per aquest mitjà consideren lleugerament per sota de l’exigència que podria marcar el ritme d’una companyia d’aquesta mida. En cas de complir-se aquestes estimacions, l’operació generaria més de 210 milions d’euros -encara més, en un escenari ideal en el qual es generi sobreadjudicació-. L’objectiu, apunta el professor de la UPF-BSM Xavier Brun, és trobar amb raonable celeritat alces que facin atractiva la participació en el mercat secundari. “Si jo et compro sense potencial, quina gràcia té? Està bé rebre una valoració favorable, però també oferir rendibilitat“, exposa Brun, que llegeix a la multinacional “marge” per generar guanys per als inversors.
L’empenta de l’acció, de fet, s’ha constatat -molt més que a l’estiu, quan “raons de mercat” van forçar un pas enrere-: segons va informar Bloomberg, el procés d’atracció d’inversors, encetat el passat divendres, es va completar la mateixa jornada. S’espera, a més, una irrupció exitosa en el parquet, amb un valor objectiu que, en la part alta de les estimacions, podria superar els 1.500 milions d’euros. A parer del professor dels estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya Joaquim Clarà, els llibres d’Europastry -amb algunes reserves- justifiquen aquesta lectura falaguera: “és una empresa que, ja des dels 80, ha estat creixent”. I ho ha fet, val a dir, fins a l’últim moment abans de la sortida, amb més de 700 milions d’euros facturats el primer semestre del 2024, una xifra un 7% superior a la de la primera meitat de l’any anterior -amb un augment encara més marcat si el focus baixa al darrer trimestre, quan el negoci es va expandir en un 10,9% en termes interanuals, fins a fregar els 390 milions d’euros-. Es tracta, això sí, d’un creixement a doble dígit moderat, llunyà al de les grans operacions recents de sortida a borsa; un alça que encaixa, a parer de l’analista de mercats Javier Cabrera, amb un sector alimentari que genera valors més “defensius” -és a dir, potencialment segurs per als inversors, funcionals fins i tot en cicles econòmics baixistes, però sense els grans rèdits que, tornant a Puig, pot oferir el gran luxe o indústries similars-. “El seu creixement és sòlid, és saludable”, raona l’expert, detectant un cert aplom que pot fonamentar l’atractiu dels títols de la catalana.
Malgrat les bones perspectives internes, els analistes acorden a veure riscos, tant operatius com exògens. A ulls de Cabrera, Europastry ha tingut “mala sort” pel que fa al moment de la seva sortida a borsa: l’agreujament del conflicte a l’Orient Mitjà espanta els inversors -no només de la firma d’alimentació, sinó arreu del parquet-, i arrossega les borses a la baixa a mig planeta. “Si ja hagués sortit a cotitzar abans, patiria alguna baixada com la resta del mercat”, contempla l’analista; si bé coincidir temporalment amb els xocs entre Israel, Líban i Iran pot fer mal a l’arrencada de la catalana sense haver colpejat necessàriament el seu negoci. Cert és que aquest mateix dimecres s’han conegut, segons ha informat Cinco Días, alguns endarreriments en l’entrega de matèries primeres a causa de la guerra, si bé la seva activitat concreta l’aïlla relativament dels efectes d’aquest batzac. “Ven productes de cicle molt curt, que surten molt ràpidament”, continua Clarà; tot recordant que el risc de l’agressió israeliana al seu entorn està descomptat a les carteres de molts inversors. Brun, per la seva banda, posa el focus a l’energia, un actiu especialment valuós per a una firma industrial, intensiva en el seu ús -i que, especialment en l’àmbit petrolier, trontolla des del Mediterrani occidental-. La combinació dels efectes de l’excepció ibèrica amb l’elevat marge de la companyia per gestionar preus des d’una posició de lideratge, argumenta el docent, també serveix d’escut per evitar aquest terrabastall.
Economies d’escala
Tot i que l’atractiu sectorial que les fonts consultades observen en la mena de productes que ofereix Europastry és més baix que el d’altres cotitzacions potents, la seva posició, “construïda al llarg dels anys”, com recorda Clarà, la fa sobresortir. La mateixa firma reconeix que l’elevada competència en una branca econòmica atapeïda és un potencial risc; si bé es troba cap i espatlles per sobre dels rivals. Per al professor de finances de la universitat Francisco Marroquín Gustavo Martínez, la catalana gaudeix d’una clara posició de “lideratge en el mercat”. Una de les principals fortaleses, malgrat la intensa competència que la firma reconeix, resideix a “ser un dels principals players de la indústria del pa i la brioixeria congelada a escala europea”, relata Martínez; tot apuntant que es troba en el moll de l’os de les tendències de consum del comprador final. A més, superen el test de les economies d’escala: si bé és cert que el creixement industrial reclama inversions molt elevades, la infraestructura, recorden els economistes, ja és en el cas, molt més que no pas en altres empreses del seu mateix sector. “La mida és un avantatge: economies d’escala amb millors marges, que permeten preus més baixos”, aprofundeix Cabrera.
La pregunta del deute
La munió de fortaleses que mostra la catalana, però, no arriben a deixar a l’ombra alguns dels dubtes que la inversió manté sobre Europastry, especialment pel que fa a la seva estructura financera. La mateixa companyia, de fet, que bona part dels fons generats per l’operació -uns 109,5 milions, més de la meitat, segons la mateixa companyia- es dedicarien a sanejar el seu passiu. “És una empresa bastant endeutada”, analitza Clarà; si bé apunta que les xifres actuals permeten “arribar a una posició més solvent” amb el capital aixecat en la sortida a borsa. És a dir, que és més que capaç d’eixugar aquest possible malestar. L’objectiu explícit comunicat a la CNMV, de fet, és rebaixar la ràtio de deute sobre Ebitda al 2,5x. Per a Brun, però, la qüestió és més profunda. El professor de la UPF es fa, en aquest sentit, dues preguntes: “si el deute és un finançament més barat que les accions, per què vols canviar el deute per accions? I si el negoci va tan bé, per què cal reduir el deute amb la sortida a borsa?”, planteja l’acadèmic. Ara bé, d’acord amb el consens analític, concedeix que completar l’operació ofereix una gran estabilitat a la catalana. La sortida a borsa, en aquest sentit, “la viabilitat financera augmenta, i la tensió disminueix considerablement”. Així, tot i els “punts cecs”, l’analista hi dona “un vot de confiança”, tot recordant que un bon rendiment de balanç a curt termini serà essencial. “Les primeres presentacions de resultats seran clau, i si hi ha divergències, la confiança es veurà minvada”, afegeix; tot recordant que els darrers resultats semestrals van posar a la mira una expansió de negoci a curt i mitjà termini.
Criteria i la confiança
Ara bé, Europastry té un clar aliat per resoldre possibles fallides de confiança: Criteria. El vehicle inversor de la fundació La Caixa s’ha compromès a adquirir fins al 5% de les accions de la companyia. “És un inversor important al mercat local, que a més està molt actiu enguany”, postil·la Cabrera, que considera la línia de capital un “suport que aporta confiança al mercat”, atès que la resta d’inversors confien als “criteris de solidesa” que imposa la firma dirigida per Àngel Simón. La participació de Criteria, unida amb uns resultats “en línia amb les estimacions a mitjà termini”, fa preveure -fins i tot per als ulls més crítics- que la firma “pot fer coses bones”, especialment a partir de l’operació per reduir l’endeutament. Fins al punt, a més, que obren la porta a continuar amb el creixement inorgànic -compres i adquisicions com les que ja van concretar el passat agost, amb l’entrada de la neerlandesa De Groot Edelgebak-. Un procés, de fet, “més fàcil quan ets a borsa”, comenta Brun.
