Josep Oliu és profeta a la seva terra. D’ençà del retorn de la seu social del Banc Sabadell a la seva llar històrica, al número 20 de la plaça Sant Roc, els accionistes hi han dedicat més d’una i més de dues hagiografies. Un dels històrics, Josep de Marfà, ha cantat les lloes del president i del conseller delegat, César González-Bueno. “Faré quelcom que agrada molt al president Pujol: parlar dels cognoms del meu interlocutor”, deia Marfà davant mig miler d’inversors, la immensa majoria clàssics de les juntes abans de la fuga a Alacant arran del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre del 2017. “El Sabadell, a Sabadell“, etzibava l’accionista; una màxima amb la qual Oliu va començar a estar d’acord el maig del 2024, sota la immensa pressió de l’OPA hostil del BBVA. Si llavors va erigir la primera paret contra les ambicions del president del Banc de Bilbao, Carlos Torres; aquest dimecres sembla haver acabat la fortalesa, amb les tropes en formació. El sí a la búlgara de les dues juntes d’accionistes extraordinàries a la venda del TSB al Banc Santander per 3.400 milions (99,6%) i el macrodividend de 2.500 milions d’euros (99,7%), com consideren la majoria d’analistes financers, posa Torres i els seus contra les cordes; i fins i tot el conseller delegat, Onur Genç, insisteix que la hipotètica derrota no seria en cap cas una humiliació. “Si el Sabadell no surt, doncs no surt. Girem full“, va reblar durant la seva pròpia presentació de resultats.
Durant la trobada amb accionistes, que ha durat tot el matí de dimecres, Oliu s’havia d’esforçar per fer un grapat de passes sense que l’aturés un accionista per xerrar. N’hi ha per a això i per a molt més, a ulls de l’inversor sabadellenc: el “darrer as a la màniga” del BBVA, com el descrivia un rellevant inversor català, no ha servit per esborrar els problemes financers de l’OPA. Després de donar les primeres pistes sobre el seu pla financer fins al 2028, amb un excés de capital de 36.000 milions d’euros a repartir entre l’accionariat, el Banc de Bilbao ha aconseguit retallar la prima negativa fins a prop del 8%. El muntant és molt menor que el de finals del juliol, quan l’escletxa entre la valoració del Sabadell i l’oferta de bescanvi del BBVA se n’anava per sobre del 15%, una ràtio “inassumible” per a la Vela a ulls de diversos especialistes dels mercats financers.
El BBVA, marge de maniobra?
Ara per ara, l’equació que va plantejar Torres a finals de l’abril del 2024 infravalora el banc opat en entre 1.200 i 1.300 milions d’euros, més d’una quarta part del capital addicional que ha aconseguit generar el primer semestre de l’any. Durant la jornada, el mercat ha portat els dos implicats de la mà, amb pujades als volts del 2% -unes quatre dècimes de diferència a favor del BBVA-. A l’entrada de la pausa de l’estiu, i a tocar del període d’acceptació que endegarà el fullet de la CNMV previst per al setembre, doncs, el Sabadell ha impedit que es capgiri una tendència alcista que va començar gairebé immediatament després de l’oferta. Continua aquell “descarrilament” al qual ha fet al·lusió sovint González-Bueno, mentre els petits accionistes sentencien que “a aquest preu no anirà ningú a l’OPA”.
El marge de maniobra del BBVA és ample, però no tant com intenta projectar la directiva de Carlos Torres. A parer del mercat, hi ha capital per entomar una pujada del preu de l’OPA després de reportar un excés de capital sobre la ràtio CET1 del 12% de 4.500 milions d’euros. Ara bé, fonts financeres recorden que els inversors institucionals han indicat a la Vela que preferirien no buidar la tresoreria. “No volen que es tornin bojos”, declaren aquestes veus. En un sentit similar, el primer directiu vallesà ha recordat sovint que el mercat sol premiar els títols del banc opant sempre que “baixen les probabilitats” d’adquirir el Sabadell -com ho va fer després de la fase 2 de la CNMC, o de l’acord amb el Santander-. Seguint aquest parer, Torres tindria les mans més lligades del que sembla per llançar-se a una millora substancial de la valoració. Altres, però, asseguren que hi ha camp per córrer, gràcies als 2.500 milions d’euros de dividend extraordinari generat per l’operació al Regne Unit. Cal recordar que el payout anirà a parar a les butxaques de qui sigui el propietari de les accions l’abril del 2026. Si aquest és BBVA -és a dir, si l’OPA té èxit- es tractaria d’una nova injecció de capital per continuar repartint als accionistes sense renunciar a eixamplar l’oferta pel Sabadell.
Les rèpliques de l’operació TSB
Veus del mercat a banda i banda de la frontera catalana limiten les opcions del BBVA, però descarten que consumi la retirada i aprofiti la venda del TSB per desistir del seu interès en el Sabadell. “Hem passat aquesta pantalla”, raonava en conversa amb Món Economia Núria Álvarez, de Renta 4. Altres fonts financeres especulen que la Vela veu més apetitosa una derrota en la fase d’acceptació que no pas una fugida, tot i els canvis estructurals de les condicions de l’oferta en el darrer any i mig. “Llavors, hauran parlat els accionistes”, justifiquen. En bona manera, l’escassa confiança de part del mercat cap al futur de l’OPA és un afalac cap al BBVA, a qui veuen més dinàmic sense integrar el Sabadell. Oliu, de fet, hi insisteix fa mesos: “tots dos projectes són més rendibles ells sols”.
Ara bé, és cert que, si bé el pla estratègic català està disponible fins al darrer detall, el document que explica el futur immediat dels bascos continua amagat darrere les transparències que va fer servir Genç en la presentació de resultats. En aquest sentit, González-Bueno ha estat vehement durant la junta d’accionistes en una demanda de transparència. Amb les dades amb les quals compten els accionistes ara per ara, lamenta, les propostes de valor a tres o quatre anys de les dues trinxeres són “incomparables”. Després de llançar aquesta ombra sobre l’estratègia biscaïna, Oliu ha fet una crida a la “confiança” en la seva directiva, que ha “reeixit” en les seves promeses dels darrers cursos; enfront de la del BBVA, que encara no ha detallat quin serà el seu camí -o no tant com voldrien els directius catalans-. Des del Vallès, el potencial premi no sembla merèixer el risc associat. No en va, el president ha tancat la reunió, ja passades les dues del migdia, amb un advertiment cap als inversors: “Reflexionin vostès, un cop els toqui decidir, si volen que el Sabadell continuï sent un banc de referència en aquest país”.
