Els accionistes del Banc Sabadell aproven massivament la venda de la filial britànica, TSB, al Banc de Santander. La junta general de l’entitat, d’acord amb la normativa d’OPAs, ha donat permís sense vots en contra ni abstencions al consell d’administració per executar la transacció al Regne Unit per un valor pròxim als 3.400 milions d’euros, afegint l’aportació dels resultats de TSB. Els inversors, especialment els minoritaris, han lloat des de la Fira de Sabadell el moviment que ha executat l’equip directiu, que ha canviat el sentit de l’aterratge a UK -tan problemàtic, especialment en els anys posteriors al Brexit i a la pandèmia-.
El consell d’administració del Banc Sabadell ha aprofitat la trobada amb els accionistes per qüestionar la transparència de l’OPA hostil del BBVA. Tant el conseller delegat, César González-Bueno, com el president, Josep Oliu, han exigit “total claredat” als potencials compradors un cop es presenti el fullet davant la Comissió Nacional de Mercat de Valors, previst per al setembre. En la seva intervenció, el primer executiu vallesà ha denunciat que, ara per ara, la informació necessària perquè l’accionariat prengui la decisió escaient “no existeix”; no, com a mínim, per part del Banc de Bilbao. “La situació no és comparable, i restem a l’espera”, ha esbufegat; en un gest de pressió cap al banc opant.
Per la seva banda, Oliu ha reclamat un capítol de “riscos”. “No és el mateix quedar-se en un projecte amb un equip directiu reeixit, que no pas amb un altre que va per un altre camí”, ha recordat el president. Des de la directiva catalana han insistit sovint que la presència del BBVA a mercats nacionals emergents, com ara el Mèxic, Turquia o l’Amèrica Llatina, fa que qualsevol amenaça macroeconòmica sigui molt més pronunciada. També ha exigit claredat en les sinergies previstes en cas que el Sabadell s’integri a l’operativa biscaïna. Unes sinergies que, arran del veto de tres anys a la fusió, són, a parer de González-Bueno, “inexistents”. I ho poden ser més enllà del període previst: “quedaria pendent, perquè no és evident que així sigui, al fet que hi hagi una fusió”, ha reflexionat.
Independent de l’OPA
Fora del debat sobre el valor de l’OPA, Oliu ha assegurat que no hi ha cap incompliment per part de la direcció en la venda de TSB. “No es vulnera el deure de neutralitat”, ha argumentat el president; atès que s’ha traslladat la decisió a la junta d’accionistes. De fet, l’ha desvinculat completament de l’ofensiva basca. Segons el president, s’hauria executat “tant en el context actual com en qualsevol altre”, atès el “valor” que aporta aquesta a l’accionista. De fet, assegura que el dividend que es votarà al migdia és independent de la resistència a l’oferta, atès que s’ajusta a “la política anunciada abans de l’oferta de BBVA de vetllar per la distribució als accionistes del capital generat que excedeixi el 13% de la ràtio CET1”. A més, els 2.500 milions que es repartiran, previsiblement, el primer trimestre del 2026 “no són necessaris per finançar el creixement previst en el pla estratègic”.
La venda s’ha concretat, segons el banc, en un “moment particularment propici”, amb una competència interna per consolidar el negoci bancari al Regne Unit. “Va quedar TSB a l’ull dels grans bancs del país”, ha descrit Oliu; fet que ha permès assolir un acord per un retorn “sensiblement superior a l’estimat per la mitjana dels analistes financers”. Cal recordar que el conjunt de les transaccions bancàries a UK s’han pactat a un preu als volts d’1,2 vegades els llibres; mentre que la filial del Sabadell s’ha pogut aterrar en l’1,5x.
Mercat “fonamentalment espanyol”
El president del banc català ha reivindicat davant els accionistes la sortida del mercat britànic, en procés de consolidació després que s’hagin apagat els focs financers del Brexit. Segons Oliu, el Sabadell “té major capacitat de creixement com a banc universal” a l’entorn espanyol. Així, la sortida de l’entorn creditici londinenc “aclareix l’estratègia” presentada ara fa dues setmanes. A més, reivindica que “elimina la complexitat reguladora” de la convivència entre les autoritats britàniques i de Brussel·les. “Es justificaria només amb una dimensió superior al mercat britànic”, ha sostingut; una aspiració fora de l’abast de l’actual filial.
