La junta general d’accionistes extraordinària del BBVA que s’ha reunit aquest divendres ha aprovat una ampliació de capital per 551 milions d’euros així com la posada en circulació de 1.126 milions de noves accions per fer front a l’opa del Banc Sabadell. La mesura, debatuda a la reunió extraordinària al Palau Euskalduna de Bilbao, ha rebut el suport del 96,04% dels accionistes.
El president del BBVA, Carlos Torres, ha defensat durant la junta l’operació sobre el Sabadell i s’ha mostrat convençut que serà “un èxit” i es crearà “un banc més fort, competitiu i rendible”. Durant les intervencions a la junta, diversos representants dels sindicats han advertit de les conseqüències de l’operació sobre la plantilla en forma d’acomiadaments i més càrrega de treball, però l’operació ha tirat endavant de totes maneres.
Una operació conflictiva
La decisió final dels accionistes, val a dir, no arribarà fins que el banc bilbaí passi la munió de controls institucionals que encara queden abans de presentar una oferta ferma. Els organismes reguladors de la borsa (CNMV) i de competència (CNMC), a més del Banc Central Europeu, encara han de valorar l’OPA com a pas previ a qualsevol moviment oficial per part del banc presidit per Torres. Els organismes, val a dir, han anat deixant entreveure les seves posicions: a mitjan mes de juny, la CNMV ja va admetre a tràmit el moviment de BBVA; mentre que el BCE contempla aquesta mena de fusions com una millora de la competitivitat financera de la Unió -si bé insisteix sovint que opta per “unions transfrontereres” capaces de crear entitats d’àmbit comunitari-. La CNMC, per la seva banda, assumeix el rol de Moncloa, i ja ha anunciat que “elevaria” al govern espanyol la seva vigilància de la compra si aquesta tira endavant.
El següent escull, el més complicat de saltar per a Torres, serà precisament el del govern espanyol -que no té potestat sobre la compra, però sí que ha d’autoritzar posterior fusió-. L’executiu de Pedro Sánchez ha insistit sovint en la seva negativa a la unió entre entitats; una postura que el titular d’economia Carlos Cuerpo va reiterar a finals de juliol, en la inauguració del seminari anual de l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica -esdeveniment on estava també present el mateix president del Banc de Bilbao-.
En aquella instància -com en moltes altres- Cuerpo va recordar la ja elevada concentració bancària que mostra el mercat espanyol, amb efectes diversos sobre els consumidors, com ara la no remuneració dels dipòsits amb la pujada de tipus. Unida a l’elevada liquiditat provocada per l’enduriment monetari i l’acumulació de compres en el marc del programa europeu de QE, la manca de competència és, a parer del ministre, “perjudicial” per a usuaris particulars i empreses. Tant és així que, malgrat el suport tècnic a l’ofensiva de BBVA, els proxy advisors comencen a mostrar dubtes sobre la viabilitat de l’OPA; precisament a causa de la negativa de Moncloa.
Oposició social
No només el món financer i institucional s’ha situat en trinxeres pel que fa a la decisió dels accionistes del Sabadell. També sindicats i patronals han saltat a dir la seva, amb una general oposició des de Catalunya -i més comprensió, val a dir, des del gran capital espanyol-. Els dos grans sindicats, CCOO i UGT, han demanat en reiterades ocasions al govern espanyol que aturi una operació que consideren que “només té efectes perjudicials”. La representació de la part social pateix, a més, per les inevitables “conseqüències laborals” d’una fusió que cercarà alleugerir, entre altres qüestions, la càrrega estructural del banc resultant. Ho farà, a més, enmig d’una tensa negociació pel conveni col·lectiu de la banca, que ja va despertar les mobilitzacions de les plantilles abans de la primavera, i que roman en l’aire a l’espera de noves reunions entre les parts durant el mes de juliol.
Les patronals catalanes, per la seva banda, ja han expressat la seva “frontal oposició” a la compra per part de BBVA, al·legant -tant Pimec com Foment del Treball- que “les grans perjudicades serien les pimes del país”. El banc presidit per Josep Oliu és, val a dir, un dels protagonistes del finançament bancari de la petita i mitjana empresa catalana. En aquest sentit, el president de l’organització de la pime, Antoni Cañete, ha reiterat en diverses ocasions que, per als seus representants, “el millor és tenir més opcions de finançament, no menys”. Des de Bilbao, però, han provat de calmar el teixit de negoci amb un compromís de mantenir durant un any el crèdit a curt termini a les empreses que operen amb el Sabadell en cas que l’OPA prosperi. Amb aquesta aprovació, Torres fa un pas més en l’objectiu de concentrar el tercer i el quart banc de l’Estat. En queden, però, una munió.
