El vi i l’escumós català són líders d’exportacions a la Unió Europa. De fet, el mercat del continent està dominat per les begudes catalanes, italianes i franceses. Amb una estabilitat creixent dins de la UE, però curt recorregut per la nova realitat d’Europa -poc consum i oportunitats- les denominacions d’origen busquen noves estratègies per penetrar a altres països. En els últims anys, els vins i escumosos catalans s’han convertit en un actiu important també fora d’Europa. Posant a Mèxic com a exemple i amb la mirada en el mercat xinès, el vi català continua la seva lluita per fer-se un nom relacionat amb la qualitat del seu producte. Amb una combinació de supervivència, augment de preu i revalorització, el sector de les vinyes torna a marxar rècords dins i, com a novetat, també fora d’Europa.
“Fa anys que el sector del vi mira més enllà d’Europa”, explica Ramon Sentmartí, director gerent de Prodeca. Per a ell, el mercat europeu s’ha estancat i, tot i que les xifres d’exportacions són positives, creu que els cellers no s’han de conformar amb Europa només, sinó que han de mirar el mercat internacional. Les dades acompanyen la teoria de Sentmartí, ja que el 2012, més del 55% de les exportacions de vi i l’escumós català eren dins d’Europa i ara, el 54% de les exportacions són a països extraeuropeus. “Podem destacar el creixement de Brasil o Turquia que són països petits, però han viscut un augment d’exportacions de vi català considerable”, diu el director gerent de l’organització. No obstant això, els països fora d’Europa que destaquen en volum són el Regne Unit (40,3 milions d’euros el 2023) i els Estats Units (37,73 milions d’euros).
Si parlem de dades generals de mercats extraeuropeus, l’organització Incavi calcula que les exportacions han estat d’un valor de 69,3 milions d’euros en el que portem del 2023. Aquestes xifres es tradueixen en un total de més de 16 milions d’ampolles venudes. Quant a les denominacions d’origen preferides, el Penedès s’emporta 21,8 milions, seguit del Priorat amb 12,7 milions i en tercera posició Montsant, amb 3,38 milions d’euros en exportacions de vi i escumós. Segons Sentmartí, aquest augment de l’interès dels anomenats tercers països en Catalunya va relacionat amb el treball de revalorització que estan fent els cellers, però ell mateix lamenta que encara hi ha moltes coses per fer, sobretot en termes de preu. “El volum d’exportacions és l’adient, però el preu encara es troba per sota la mitjana francesa i italiana”. De fet, segons les dades d’Incavi, actualment el va fora d’Europa es ven a un preu mitjà de 4,25 euros.
Comparant els països de dins i fora d’Europa on s’exporta el vi i l’escumós català -amb les dades de Prodeca a què ha tingut accés Món Economia-, es desprèn que dels 157 mercats als quals exporta Catalunya, més d’una trentena dels 50 més actius són de fora d’Europa. “El mercat de la UE és molt madur, però tancat”, diu Sentmartí qui emfatitza que, a més, “està caient el consum de vi”. En canvi, quan parlem de fora d’Europa, els països cada vegada s’interessen més pels vins i els escumosos catalans, tant que ja s’han obert noves línies d’ajudes i formació per incentivar la venda a l’exterior: “Hem d’aconseguir que el món relacioni el vi català amb l’excel·lència”.
Mèxic, un mercat estratègic
En els darrers anys, Mèxic s’ha consolidat com una de les principals destinacions dels aliments i begudes catalanes. Per aquesta raó, la mirada d’alguns cellers es troba en aquest país americà, ja que sembla haver-se convertit en un punt estratègic per al sector. En concret, Catalunya exporta anualment més de 50.000 tones d’aliments i begudes a Mèxic per valor de més de 180 milions d’euros. Posant el focus únicament d’escumós i vi, les xifres també són significatives. En concert, en el que portem de 2023, les exportacions a Mèxic han estat per valor de 5,95 milions d’euros, amb un total de 1.119 tones. El país nord-americà és el primer mercat agroalimentari de Catalunya a Amèrica Llatina, el 9è fora de la UE i el 18è en tot el món. Sentmartí posa èmfasi en el treball que fan des de Prodeca per donar a conèixer el vi i l’escumós català al país americà. “Gràcies al treball conjunt entre Prodeca i la Delegació del Govern a Mèxic, s’han organitzat múltiples activitats de promoció comercial i suport a les empreses del sector, amb més de 500 reunions B2B amb empreses catalanes i importadors mexicans i en el marc de la promoció la marca Catalunya on el menjar és cultura”, reconeix.
Fruit d’aquestes actuacions comercials i de promoció agroalimentària, diverses empreses catalanes ja han incrementat les seves vendes a Mèxic, sobretot alguns cellers destacats de diverses denominacions. La que més ha crescut és el Penedès, que acumula un total de 3 milions d’euros d’exportacions al continent americà, on els dos grans referents són els Estats Units i Mèxic, segons les dades que ha facilitat Incavi. “L’objectiu final de la col·laboració Prodeca i la Delegació del Govern és generar noves oportunitats de negoci per a les empreses i que això permeti la presència de producte català als lineals dels punts de venda. Podríem dir que parem taula perquè les empreses puguin dur-hi els comensals. És a dir, posar les màximes facilitats possibles perquè els aliments i begudes llueixin comercialment en aquest mercat el millor possible”, afirma el director gerent de Prodeca.
La Xina, una assignatura pendent
Mentre Mèxic és un dels exemples més realistes de creixement, Sentmartí parla d’un mercat molt més gran on també s’estan invertint molts esforços a penetrar. La Xina és un país amb molt potencial per la seva mida i, per tant, des de Prodeca, busquen la manera d’entrar-hi. El director gerent de l’entitat lligada al Govern reconeix que “ha estat més complicat entrar-hi en els últims anys per la pandèmia”. En aquest sentit, fa referència a la rigidesa de les restriccions en el país, que han provocat cert endarreriment en la seva reincorporació al mercat. “Fa relativametn poc que la Xina va tornar a formar part de les fires de vins mundials”, explica Sentmartí, que assegura que “a partir d’ara serà més fàcil”.
La voluntat d’entrar amb més força a mercat xinès després de la pandèmia, també l’ha tingut el Grup Freixenet. De fet, ell vicepresident i conseller delegat del grup, Pedro Ferrer, va valorar les estratègies de la companyia en el mercat asiàtic en una conferència. En aquest sentit, Ferrer va recordar que l’empresa catalana té “molt bona” presència al Japó, però pel que fa a la Xina, va lamentar que encara no han trobat la manera de fer-se amb el mercat. “És una assignatura pendent”, va apuntar Ferrer en l’esmorzar de treball organitzat per la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE), on va destacar el paper dels seus distribuïdors al Japó i la dificultat que experimenta la companyia per a introduir-se en el mercat xinès.
1 
