Les entitats bancàries han deixat de ser una aposta segura a l’hora d’invertir. En la situació actual, els bancs ja no donen als seus clients la certesa de tenir certa rendibilitat en les seves inversions. Davant d’aquesta situació, ha ressorgit una classe d’inversió que havia quedat obsoleta: la compra de deute públic. I és que, d’ençà que les entitats bancàries han deixat la rendibilitat dels seus clients a un costat, les ofertes per comprar bons de l’estat han augmentat de manera exponencial. Tal és l’auge d’aquestes inversions que el passat 7 de març, l’Estat va adjudicar 4.938,49 milions d’euros en una subhasta de lletres a sis mesos (903,75 milions) i un any (4.034,75 milions), amb uns interessos que van superar el 3%, la xifra més elevada des del juliol del 2012.
“L’augment de la gent que es presenta a les subhastes de les lletres de l’Estat és una tendència creixent”, explica Carme Garcia, presidenta de la comissió d’economia financera del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC). En aquest sentit, Garcia parla d’un viratge que està fent la societat espanyola cap a la compra de deute públic, una situació que no es veia des de feia anys, ja que els bancs havien monopolitzat tota l’oferta d’inversions amb rendibilitat mitjana. Però aquesta situació ha canviat radicalment, sobretot per la nova realitat de les entitats bancàries, que gràcies a la seva gran liquiditat, no es veuen obligats a continuar fent ofertes als seus clients per invertir. “Fins que a banca no torni a tenir la necessitat de pagar els interessos correctes, la situació sortirà favorable per l’Estat”, repeteix Garcia, ja que assegura que en termes d’estalvi la gent ja prefereix invertir en bons.
La principal raó d’aquesta fugida dels estalvis, que ha suposat una xifra de 1.000 milions d’euros en total, és la necessitat d’aconseguir un rendiment amb els diners. Tal com explica l’expert en finances de la UPF, Xavier Brun les entitats bancàries han pujat els tipus d’interès, però no s’han vist afectats els tipus en els dipòsits, el que ha provocat que els clients paguin més en les seves hipoteques, però no ho vegin recompensat en els seus fons d’estalvi. “Els clients busquen rendibilitat, si el banc no els hi dona, marxaran a un altre costat, en aquest cas a les lletres del tresor”, afegeix Brun.
L’atractiu dels bons de l’estat en aquest moment convuls de la societat és la seva rendibilitat, molt accessible i sense gaires riscos. De fet, la inversió mínima de les lletres del tresor no té límit i actualment tenen uns interessos del 3,5%, el que els converteix en l’actiu amb més retorn del mercat. En comparació amb els bancs, per exemple, hi ha un retorn de gairebé tres punts més, a causa que les entitats bancàries tenen els interessos dels dipòsits d’estalvi en el 0% o, com a molt al 0,5%. Aquest últim és el cas de ING, que segons explica Garcia, “és el que ofereix els interessos més alts”. Aquesta tendència, però, ha estat molt més assolida pels usuaris privats i no per les empreses, ja que tal com explica la presidenta de la comissió d’economia financera del CEC, “per a les empreses invertir en bons els pot semblar molt més arriscat”. Si bé és cert, però, Garcia reconeix que en alguns casos les companyies inverteixen en els terminis de sis a 12 mesos, però mai en els de tres a cinc anys.
Una tendència a curt termini
Ambdós experts coincideixen en afirmar que aquesta tendència és momentània, és a dir, s’ha conformat a causa de l’augment de la inflació, per tant, els clients tornaran a les entitats bancàries quan la situació s’estabilitzi a la baixa. “És una qüestió de temps, quan baixi la inflació i els tipus d’interès, els bancs tornaran a ser interessants pels usuaris”, explica Garcia. Tot i això, Brun assegura que hi ha altres factors a tenir en compte i que la partida està en mans de les entitats bancàries. En aquest sentit, l’expert explica que la clau de la qüestió és que els bancs tornin a tenir ofertes de productes atractius. “Un dipòsit amb cert rendiment ja serà un actiu prou valuós perquè els clients tornin a apostar pels bancs”, reconeix l’expert de la UPF.
Així doncs, segons afirmen els experts, les lletres del tresor han suplit un forat que estaven deixant els bancs en el mercat, però no deixen de ser una inversió molt més complicada del que sembla. Per tal de poder invertir en deute públic cal anar al Banc d’Espanya, fer una cua i entrar a la subhasta. De fet, es considera una operació complicada pels ciutadans i “de normal inverteixen en bons de l’estat aquelles persones que tenen algun coneixement extra sobre finances”, explica Brun. Per aquesta raó, continua explicant l’expert, en el moment que els bancs ofereixin una rendibilitat més elevada les persones tornaran a les seves entitats bancàries de confiança. “Si posem per exemple que els tipus d’interès baixen al 2% i la rendibilitat dels dipòsits del banc pugen a l’1%, els usuaris tornaran als bancs”, reitera l’expert financer.
Una migració que no preocupa als bancs
Les entitats bancàries han aconseguit uns beneficis rècord aquest 2022, a causa de la situació de l’economia. “Els bancs han aguantat la pujada de tipus d’interès i han disminuït els interessos dels seus dipòsits d’estalvi, així han obtingut aquests resultats tan alts”, descriu Brun. Per aquest mateix motiu, la situació no preocupa especialment a les entitats bancàries de l’estat espanyol. “Els bancs en general no tenen necessitat d’iniciar una guerra pel passiu, ja que a diferència de contextos anteriors, els balanços estan molt equilibrats i els bancs espanyols disposen de liquiditat”, declarava el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, en unes declaracions. A més, l’entitat també assegura que ja estan oferint nous productes alternatius amb més rendibilitat que “satisfan perfectament les necessitats dels clients”.
Tot i les pilotes fora que llança l’entitat bancària consultada, la tendència creixent de compra de lletres del tresor és una realitat. Potser no serà per un temps molt prolongat, però el que sí que coincideixen els experts en explicar és que els diners estan en constant moviment i, per tant, si no troben el rendiment necessari en un costat, migren a un altre. De fet, per aquesta mateixa raó, Brun conclou que en el moment que la primera entitat bancària decideixi tornar a fer ofertes atractives, totes les altres la seguiran. “El mercat dels bancs és com el dels bitllets d’avió, el que té el preu més assequible i atractiu, guanya”.
4 
