Els grans productors de petroli en cru del planeta continuen amb la seva agressiva política de contenció de la producció. Després de mesos d’elevadíssima volatilitat, amb un estiu en què el retorn del potencial industrial xinès als mercats internacionals va situar el barril Brent en preus rècord i va elevar la demanda a cotes històriques, l’OPEP+, liderada per l’Aràbia Saudita i amb la col·laboració de Rússia, busca retornar l’estabilitat mitjançant una contenció que el retorni als seus marges regulars. Els executius rus i saudita asseguren continuar “preocupats” pel daltabaix a la demanda marcat per les batzegades d’alguns mercats clau -la mateixa Xina ha deixat enrere el seu rècord de demanda i ara torna a comprar molt menys que abans, entre altres. D’aquesta manera, els dos grans productors del planeta anuncien que reduiran, també al desembre, la seva oferta de barrils de petroli en un milió al dia -a raó de 700.000 per part de la monarquia àrab i els 300.000 restants confirmats pel govern de Putin- fins a uns nou milions per jornada.
Si bé és cert que el barril Brent no ha tornat, d’ençà de l’inici de les mesures de l’OPEP, als pics de preu que va assolir durant l’estiu, l’anunci de la mesura per part de saudites i russos ha estat lluny d’estabilitzar el mercat de cru. De fet, a l’obertura de la jornada, tant el Brent com el West Texas han reaccionat amb pujades de preu encara moderades. Malgrat que els mercats semblen posicionar-se a favor d’aquestes retallades -“les dèbils expectatives econòmiques han pesat sobre el preu del cru recentment, cosa que ha contribuït a rebaixar el preu del cru i, segurament, ha justificat les posicions dels membres de l’OPEP”, asseguraven des del broker de divises Oanda en declaracions a l’agència Reuters – la mesura ha elevat els dos indicadors per sobre dels 85 i els 81 dòlars, respectivament. El teixit empresarial del sector dels carburants, però, no sembla estar d’acord amb el que diuen les xifres macro. Per a Jordi Roset, director general de Petrolis Independents, “el que volen és obtenir beneficis, perquè baixen la producció en un moment en el qual la demanda està pujant”. Mentre que els grans proveïdors asseguren que cerquen estabilitat, els seus clients detecten, doncs, una operació mercantil molt més barroera: menys producte, més preus; més preus, més benefici. El mercat, a més, pot ser extremadament inelàstic, en tant que, per molt car que estigui el petroli, els consumidors l’hauran de continuar comprant. Per tant, l’Aràbia i Rússia continuaran venent independentment del cost.
Segons Roset, els països productors aposten per moviments com aquesta retallada productiva per “guanyar més i invertir a altres mercats”, amb l’avantatge que, tret dels Estats Units, no hi ha cap mercat no associat a l’OPEP que hi pugui competir. En aquest sentit, val a dir, el president nord-americà Joe Biden va amenaçar a finals del 2022 -quan les autoritats saudites van començar a preparar el terreny per a la contracció productiva que ara han refrendat- possibles sancions econòmiques contra els estats productors de cru en cas que introduïssin aquestes distorsions al mercat. Aquestes multes internacionals, però, no s’han arribat a concretar. Els EUA, segons l’empresari català, també “surten beneficiats” d’aquesta mena de moviments: una menor producció àrab, unida a les sancions que la majoria de països occidentals imposen encara contra Rússia, fan que els extractors nord-americans “venguin més que mai”. De fet, durant el 2023 l’exportació estatunidenca de cru ha arribat als seus màxims històrics, amb un output proper, en alguns moments de l’exercici, als cinc milions de barrils diaris.
No està clar, però, que la posició àrab i russa tingui els efectes que busquen a mitjà termini. El director general de Petronieves, Lluís Nieves, augura que no “hi haurà grans sacsejades a curt termini”, ni a la baixa ni a l’alça, al preu del barril. De fet, i malgrat que els interessos de Moscou i Riyadh siguin els d’un barril car -a uns 100 dòlars, mentre que tant l’Ural com l’OPEP volten els 89- l’objectiu d’aquestes retallades és “evitar que el preu baixi encara més”. El refredament de l’economia global, les males perspectives a la Xina i els “temors geopolítics” que les empreses del sector conserven respecte de la guerra a Ucraïna i el conflicte entre Israel i Hamàs posen en risc, doncs, el bottom line dels grans productors. “És un mercat baixista, i intenten que no baixi encara més. De fet, si el barril s’abaratís, podríem esperar reduccions encara més acusades”, argumenta Nieves. L’expectativa, però, és que les xifres actuals es mantinguin a mitjà termini, en tant que una retallada encara més forta podria contribuir a aprofundir la crisi econòmica, i entrar en una espiral que colpegés encara més les economies de l’OPEP i, en conseqüència, dels seus compradors, Europa inclosa.
L’incert futur del petroli
Les tendències, a més, no auguren millores a llarg termini. Els mercats financers apunten a una clara situació de backwardation en la compra de petroli: el preu spot, el del dia, és baix; però els preus a futur són encara més baixos. Segons la consultora CME Group, de fet, a finals del primer trimestre del 2025 les opcions del mercat del cru caurien fins als 75,8 dòlars. Segons Nieves, la por del sector a un escenari global recessionista impulsa aquest pendent en el valor financer del petroli. Per a l’empresari, “el mercat dona per descomptada una crisi econòmica que no acaba d’arribar; hi ha molts dubtes, molta prudència”. Aquesta mala maror s’afegeix a la “tensió” que provoca a la indústria la marcada transició cap a altres fonts d’energia, que situa l’electricitat clarament per davant dels hidrocarburs en la llista de prioritats d’administracions i consumidors.
Refineries o independents
Per a Roset, la tendència actual obre la porta a operacions especulatives. De vegades, apunta el directiu, “pot abaixar el preu del barril, però les productores se n’aprofiten per recuperar vendes i beneficis que han perdut en altres moments”. En termes financers, fer servir el petroli com a inversió no té gaire sentit, en tant que comprar barat ara significarà vendre encara més barat l’any vinent. Ara bé, per a les refineries aquesta situació és més falaguera: comprar barat significa, de fet, ampliar els marges de refí; en tant que el cru registra un preu baix, però la benzina i el dièsel van a l’alça. Així, aquelles grans empreses que processen i venen carburants “guanyen molts diners, perquè els marges són molt elevats”, afegeix Nieves.
La situació, però, és marcadament diferent per a les comercialitzadores pures, com és el cas de la majoria del sector, per no dir de tot, a Catalunya. “Els que no som productors ens quedem un 10% per litre independentment del preu”, declara Roset. Per tant, en un entorn en què les refineries –les Repsol, Cepsa o BP– “venen només el que el mercat demanda”, s’imposen preus més elevats per al consumidor final a les venedores independents, el que redueix la seva capacitat de competir amb els gegants. “No tenim el marge de refí, i se’ns té molt tensos amb impostos i obligacions”, subratlla Nieves, que augura un “futur molt negre” per al seu sector. “Acabarà repercutint en el consumidor, perquè hi haurà menys oferta, i per tant preus més alts”, conclou.
