El cicle d’escalada dels tipus d’interès durant els darrers dos anys ha estat un important batzac per a les persones hipotecades, a l’Estat i al conjunt de la Unió Europea. Les restriccions al crèdit introduïdes pel Banc Central Europeu per controlar la intensa espiral inflacionista dels darrers dos anys i mig han suposat importants augments de quotes en el retorn de préstecs de certa mesura, com són els que acompanyen l’adquisició d’un immoble. Diverses empreses especialitzades apuntaven a principis del 2024 que, en alguns casos, les pujades de l’Euríbor -l’índex de referència hipotecari europeu- haurien fet escalar el cost total d’un finançament per a habitatge regular en uns 8.000 euros. No és d’estranyar, doncs, que una munió de consumidors esperin les notícies de Frankfurt en cada reunió de política monetària. La del passat dijous, en aquest sentit, va ser la primera en prop d’una dècada -la primera també d’ençà de l’inici de la present crisi- en què l’institut emissor comunitari va decidir abaixar els tipus. La celebració a peu de carrer, però, s’haurà d’ajornar.
Segons ha apuntat aquest dijous el CEO i fundador de la companyia especialitzada en intermediació immobiliària Vivendex, Francesc Quintana, els efectes immediats del retrocés dels tipus sobre les hipoteques no es deixaran notar gaire. Les previsions del sistema bancari durant el darrer mes i escaig ja contemplaven un alleugeriment de la càrrega monetària sobre els préstecs. Per tant, tant les ofertes del final del primer trimestre com les reavaluacions que es produeixin al voltant d’aquesta data ja s’haurien calculat d’acord amb les xifres més recents: un 4,25% en les operacions regulars de finançament.
Manca oferta
Els indicadors monetaris i financers globals, apunta l’expert, no seran el gran motor del preu de l’habitatge a curt termini. L’encariment de les adquisicions i lloguers residencials té un altre nom: oferta i demanda. Segons Quintana, malgrat que la referència hipotecària hagi fet un pas enrere, “els preus de l’habitatge continuaran a l’alça a causa de l’escassetat d’oferta”. Tal com apunta l’empresari del sector, “l’oferta limitada és l’únic factor que manté els preus ajustats” en l’actualitat. Atesa aquesta clara escletxa, serà el parc d’habitatge disponible el fet que defineixi tant els costos com els fluxos d’operacions. Després de dos cursos de retrocés, “faltarà veure si tanquem el segon trimestre amb canvis en el nombre de transaccions i tornem a créixer”, postil·la Quintana.
