Arranca la verema a Catalunya i amb ella revifen problemes que havien quedat enterrats, com per exemple, el preu del raïm. En les pròximes setmanes, tots els territoris catalans amb vinyes estaran sotmesos a hores de sol per collir el raïm que posteriorment s’utilitzarà per omplir els supermercats d’ampolles de vi. La sequera ha fet estralls en les previsions d’aquesta nova verema i els viticultors ja es preparen per a la que podria ser una de les pitjors temporades dels últims anys. Amb tot, doncs, cellers, pagesos i sindicats es troben immersos en una lluita incansable per apujar el preu del quilo de raïm, una qüestió que -en molts casos aquest any- podria suposar la supervivència de la viticultura a molts territoris catalans.
“Hem de saber de quin mal hem de morir”, explica Àlex Torelló, del celler Agustí Torelló Mata. La seva empresa es troba al Penedès, una de les zones més castigades per la sequera i també amb els preus del raïm encara molt per sota de les necessitats actuals. En la seva experiència, Torelló assegura que és una de les pitjors temporades que s’han vist en anys i que el preu al qual es vengui el raïm serà “decisiu” per a molts dels viticultors amb els quals ell treballa. “Si la collita és la meitat, el preu hauria de ser el doble i això no ho aconseguirem”, lamenta ell mateix. En la mateixa línia, de fet, treballa Unió de Pagesos, des d’on el responsable del Vi i la Vinya, Josep Marrugat reconeix que “la producció serà dramàtica” i, per tant, “caldrà arribar a un acord per poder subsistir”.
Per posar nom a les xifres, l’any passat el raïm es va vendre al voltant dels 60 cèntims el quilo, un preu que es va inflar perquè ja va ser una temporada amb poc producte. Actualment, perquè als viticultors poguessin subsistir, el quilo de raïm s’hauria de vendre a un euro, el que suposaria pràcticament el doble que l’any passat i tenint en compte que les despeses de producció també s’han encarit. “És una xifra molt impossible”, diu Torelló, a qui no li falta raó, ja que, de moment, Unió de Pagesos ha pogut blindar el preu al voltant dels 40 cèntims el quilo, menys de la meitat del que es necessita per la supervivència de la professió. “Vam proposar 60 cèntims, però estem pendents de la resposta de les empreses”, explica Marrugat. Mentrestant, però, la situació entre els viticultors és preocupant i Torelló assegura que hi ha gent que s’està plantejant la verema, ja que amb la manca de producte, l’augment de costos i el baix preu, es fa impossible cobrir despeses. “Tal com està la cosa, tinc viticultors que han assegurat que no colliran aquesta verema“, explica el propietari del celler Agustí Torelló Mata.
La conclusió principal d’aquest conflicte és que es necessita arribar a un acord per apujar el preu del quilo de raïm, però no és una qüestió tan senzilla. La cadena de valor del vi té uns actors amb problemes diversos. Per una banda, hi ha els viticultors -que són els que més hi perden- que necessiten vendre el seu producte a un preu més alt. Després ens trobem amb les empreses que compren el raïm, que busquen la manera d’intentar arribar a un acord amb els pagesos sense que això posi en risc el seu procés de producció i també es mantingui el preu de cara al consumidor. En altres paraules, en una situació de manca de raïm i l’augment de les despeses per produir-lo, apujar el preu del quilo del raïm es torna un conflicte sense una solució clara. Tot i això, els sindicats tenen molt clar que la resposta ha de sentenciar a favor dels viticultors, perquè tal com recorda Marrugat: “En aquestes situacions sempre perden els pagesos“.
Un problema que ha vingut per quedar-se
Si bé és cert que l’estructura d’aquest conflicte és complexa de resoldre, Torelló descriu que la situació és salvable si fos “un problema momentani”. En altres paraules, el propietari del celler del Penedès explica que la sequera i la manca de producte no és una situació excepcional, sinó que probablement ha vingut per quedar-se. És per això, que qualsevol canvi es converteix en una decisió truncal que marcarà els pròxims anys de verema. “Crec que ens tocarà muntar la nostra taula de diàleg personalitzada després d’aquesta temporada”, ironitza Torelló, fent referència a la necessitat de trobar una solució conjunta per a la supervivència d’un sector que cada vegada està més en perill. També el representant d’Unió de Pagesos assegura que el canvi de mentalitat ha de ser per sempre i no pas una “tireta per tapar un problema momentani”.
Tanmateix, aquesta mentalitat a llarg termini també porta a ambdós entrevistats a reflexionar sobre el paper de les empreses en tota aquesta cadena de valor. D’aquesta manera, tant Torelló com Marrugat reconeixen la necessitat de “pagar el que toca pel que adquireixes”, en paraules del representant d’UP. En aquest sentit, les companyies que compren el raïm i posteriorment venen el vi han de començar a valorar molt més el producte que aconsegueixen, segons diu Marrugat. “No pot ser que collim la meitat i es pagui només un 5% més, això no és viable”, recorda. És per això, que el sindicalista reclama la revalorització del vi i assegura que una solució a llarg termini implica educar al consumidor amb la realitat actual del vi, ja que s’ha convertit en un producte molt més exclusiu del que era abans i s’ha de pagar com a tal.
L’aposta per la qualitat que salvarà el Priorat
Precisament la qualitat és un dels principals motors que fa que el Priorat tingui una situació més estable que altres zones. Salustià Àlvarez, president de la DOQ del Priorat recorda que ells han lluitat molt per la identitat que tenen i el renom que han aconseguit no només a Catalunya sinó també a l’estranger. És per això, que els vins del Priorat ja es paguen més cars, el que fa augmentar el retorn de les empreses i dona més marge per pagar més als pagesos. “Ara mateix s’espera que el quilo del raïm es pagui per sobre de l’euro”, diu Àlvarez. Aquesta situació es diferencia molt d’altres territoris, com el Penedès, que no tenen clar quina serà la ràtio de supervivència dels professionals del sector.
El president de la DOQ també parla de la seva relació amb el consumidor i assumeix que la gent que compra el vi del Priorat ja sap que està comprant una certa qualitat que ells proporcionen. Així doncs, Àlvarez reafirma que “la confiança del client és molt important”, per tant, recorda que la seva feina des de la DOQ és mantenir aquesta confiança, perquè gràcies a això, tenen més marge per poder sortir de crisis com aquesta. És evident, però, que el Priorat viurà la mateixa mancança de producte que les altres zones a causa de la sequera, però, segons sembla, els seus pagesos cobraran més de la mitjana que es proposa actualment.
