La intel·ligència artificial (IA) podria ajudar a estalviar aigua municipal i reduir la factura dels ajuntaments. Així ho asseguren investigadors de l’Eurecat que han participat en l’elaboració del ‘Llibre blanc sobre la intel·ligència artificial aplicada a l’Aigua’. Xavier Domingo, director de la unitat d’IA a Eurecat, assegura a l’ACN que s’han trobat certa “reticència” en l’ús de la IA, sobretot perquè té uns costos elevats, però també perquè costa d’empatitzar-hi.
Segons els investigadors, la IA pot ajudar a detectar fuites d’aigua i solucionar problemes de malbaratament que puguin tenir lloc en determinats de municipis. No obstant això, per poder disposar d’aquesta detecció cal més inversió, ja que la IA ajuda a fer “incís” en el punt concret on hi ha el problema. Segons Domingo, això vol dir que la IA pot ajudar a recomanar on les administracions han de posar els diners perquè es tracta d’una tecnologia que permet crear models matemàtics que indiquen què és el més òptim per estalviar aigua.
Domingo assenyala que actualment s’està parlant molt de la IA perquè “s’ha posat de moda” però que en determinats entorns ja fa quinze anys que s’hi treballa. És una feina que s’enfoca cap a diferents models de gestió, com el de les aigües residuals que no es poden abocar directament al medi. Amb la IA es pot fer una gestió òptima dels processos de tractament per intentar consumir el mínim d’energia o menys productes químics.
Complementar tecnologies existents
Domingo destaca que fa l’efecte que la IA hagi de servir per “substituir altres coses”, però en realitat no és així, ja que el seu objectiu és complementar tecnologies existents i ajudar als experts en determinats dominis. Per això, consideren que pot ser efectiva en tot el cicle de l’aigua, des de la seva captació, per saber les reserves de què disposem i també d’on és millor agafar-ne; a la part de potabilització i fer-la apta per al consum humà. Però també en el moment de la distribució, per tal de fer-la arribar on sigui necessària, ja sigui per a usos industrials, agrícoles o domèstics.
Aquí entraria en joc l’ús de la IA en la detecció de fugues, ja que a vegades, segons Domingo, amb un senzill comptador no podem veure que hi ha un problema, però amb aquesta tecnologia es pot aconseguir precisió i detectar on i com està tenint lloc un problema de pèrdua d’aigua.
Resoldre polítiques contradictòries
En un any com aquest 2023, marcat per la forta sequera, les administracions s’han vist obligades a plantejar polítiques, a vegades contradictòries per gestionar les minses reserves d’aigua. Domingo explica que una administració que mirarà per l’economia, voldrà que la indústria produeixi al màxim, però una altra que mira pel medi ambient, alertarà de la limitació de recursos. Amb la IA, es poden crear “teories de joc” per tal de trobar “l’equilibri òptim” sense perjudicar l’economia i tampoc adoptant “mesures dràstiques” com tallar l’aigua directament.
Un sector on la IA ja fa uns anys que hi comença a tenir presència és l’agrícola. Amb l’ús d’imatges captades amb dron o agents automàtics repartís pel camp, es pot interpretar l’estat fenològic d’un cultiu i gràcies a això es pot aplicar un reg de precisió o canviar les seves necessitats. També ajustar l’ús de pesticides que serveixen per controlar les plagues i així reduir l’impacte de la contaminació de les aigües subterrànies. Gràcies a la IA es pot fer agricultura de precisió, remarca Domingo, i aquí “està entrant amb força” des de fa deu anys amb un canvi important des de fa 5, sobretot en les grans explotacions que tenen recursos.
