El turisme s’ha convertit en un dels grans impulsors de l’economia catalana. L’augment de visitants al país ha suposat un canvi en un sistema que els prioritza en pràcticament qualsevol sector i deixa de costat els catalans. Sense criminalitzar l’auge dels turistes, algunes associacions i la mateixa administració pública posen èmfasi en la necessitat de canviar la direcció del sector i fer-lo més sostenible. Una iniciativa que implica millorar l’oferta a tot el territori i descongestionar les zones més turístiques, com pot ser la ciutat de Barcelona, part de la Costa Brava o el Pirineu. La descentralització és una necessitat real que busca esponjar els visitants a tots els racons del país i donar-los la informació necessària per poder veure més enllà de la Sagrada Família o les platges de l’Escala. Ara bé, aquesta iniciativa, que ja compte amb infinitat de projectes de promoció del territori va coixa, ja que tal com apunten els experts el transport públic català -una de les bases principals del turisme sostenible- és ineficient. Amb poques rutes i mal comunicades, les línies ferroviàries obsoletes donen minses opcions al turista que, un cop arriba al territori, normalment a la capital catalana, es veu obligat a quedar-s’hi o a llogar un vehicle privat per a moure’s.
La descentralització ja és una de les iniciatives més treballades dins les associacions de turisme del territori. Fer que els visitants surtin dels grans nuclis, així com que deixin de viatjar només a l’estiu són els pilars de les demandes europees sobre el nou model de turisme. Tot i això, el batibull d’administracions que gestionen el transport públic -ministeris, departaments i ajuntaments- fa complicat que totes les propostes acabin arribant a tots els visitants. “Tenim un problema molt gran amb la mobilitat”, lamenta Daniel Brasé, vicepresident de Pimec Turisme en declaracions al Món Economia. Per a ell i altres experts i professionals del sector, que les iniciatives no puguin anar acompanyades d’un transport eficient crea encara més dificultats per fer efectiva la proposta. De fet, el mateix president d’Empordà Turisme, Xavi Camps, descriu que tot i que la situació a la comarca ja és molt bona “perquè tenen molts turistes fidelitzats”, encara sembla que hi ha una gran bretxa entre els visitants que saben on volen anar i aquells que busquen un viatge improvisat, però amb l’anhel d’abandonar Barcelona en algun dels seus dies de viatge. Per a aquests segons, una proposta clara de transport podria marcar un abans i un després en el seu viatge.
El conflicte principal amb el transport són els trens. Si ja esdevenen un problema de per si per a la població, encara és menys probable que es converteixin en una opció viable de viatge pels turistes. Ara bé, Camps també reivindica que la concentració de visitants que arriben en avió encara està molt encarada a Barcelona i que això dificulta l’accés dels turistes estrangers a altres zones de Catalunya, com per exemple a l’Empordà. “Fan temps que demanem que l’aeroport de Girona sigui un altre centre logístic important”, explica el president de l’associació de turisme de la comarca. Per a ell no cal que funcioni de manera independent, sinó que es pot convertir en “un aeroport satèl·lit lligat a El Prat”, però que sense prioritzar la millora d’aquesta infraestructura és una tasca gairebé impossible continuar promocionant el turisme sostenible. El mateix explica el vicepresident de Pimec Turisme sobre l’AVE, ja que la línia de Girona-Barcelona continua tenint freqüències molt limitades i “tot i que ha fet millores, encara li queda molt per fer”. “No és només promocionar la descentralització, sinó que hem de facilitar que els turistes es vulguin moure”, reitera Brasé.
Si bé és cert que ja hi ha algunes iniciatives per a transportar amb mitjans públics els turistes, les places, freqüències i indrets encara són molt reduïts. “Tenim un conveni amb Renfe que ens permet apropar turistes a alguns dels indrets que promocionem”, confirma Soledad Bravo, gerent de turisme de la Diputació de Barcelona. Bravo parla d’uns trens que surten de la capital catalana els dissabtes al matí i que tenen capacitat per a un c centenar de persones. Aquest transport només s’utilitza per activitats concretes i “de moment tenim poques línies”, diu la representant de la Diputació. Així doncs, tot i que Bravo afirma que “hi haurà més línies en un futur”, també reconeix que es necessita un canvi per a l’èxit de la descentralització. Per això, explica que des de la Diputació de Barcelona estan treballant en un possible projecte de transport públic per a les comarques properes a la capital: “Seria com el bus turístic de Barcelona, però per comarques”, diu Bravo. Aquesta iniciativa privada, podria ajudar a guanyar temps mentre l’administració pública actua davant la manca de transport públic. Precisament aquesta implicació del sector privat també la comenta Brasé, qui assegura que mentre no hi hagi prou línies ferroviàries útils, hi pugui haver “empreses que operin dins la xarxa”.
La promoció, el primer pas per la descentralització
Mentre el transport es converteix en el Taló d’Aquil·les de l’esperada descentralització del turisme, l’eficiència en la difusió d’aquest nou model és innegable. És per això que han nascut algunes empreses que es dediquen precisament a demostrar que Catalunya és molt més que les seves platges o Barcelona. Diskover és una start-up catalana que ha creat una aplicació amb totes aquelles joies amagades que es poden trobar al país. Julià Sánchez, cofundador i CEO de la companyia, assegura que l’objectiu del projecte és “potenciar el turisme de proximitat”. Tal com explica, gràcies a la seva tecnologia han integrat tot el que un turista pot necessitar dins d’una mateixa “xarxa social”. D’aquesta manera, els visitants tenen accés a una gran quantitat d’esdeveniments socials i culturals que poden reservar des de la mateixa aplicació. “Tenim 26.000 recursos turístics a Catalunya”, diu Sanchez, qui assegura que “tots els municipis catalans tenen algun recurs dins Diskover”. Amb més de vuit milions de visualitzacions a l’any i uns 17.000 usuaris, la start-up catalana s’ha convertit en tot una eminència pels turistes i gràcies a la seva recol·lecció de dades també ajuda les administracions a fer una anàlisi detallada del flux de turisme dels municipis.
El cas d’èxit de l’Empordà i la Diputació
Paral·lelament a les accions en massa de Diskover, el turisme sostenible i descentralitzat ja té alguns casos d’èxit en regions concretes. Tant a l’Empordà com a la Diputació de Barcelona constaten que les seves accions estan repartint els turistes fora dels principals nuclis de visitants. En el primer cas, Camps explica que a la comarca prioritzen el “retorn pels ciutadans”. En aquest sentit, ell mateix enumera les activitats que es poden fer a l’Empordà i reconeix que hi ha una gran cultura de visitants fidels que hi tenen segones residències i càmpings. “Nosaltres treballem sempre per trobar l’equilibri, dins del territori i també entre visitants i veïns”, afegeix el president d’Empordà Turisme, fent referència a la seva feina de promoció. De fet, des de l’associació tenen algunes campanyes exitoses que fan valdre l’encant dels parcs naturals de la comarca, com per exemple el Cap de Creus i també el seu patrimoni històric. “Podem dir que aconseguim portar turisme tot l’any i ja no es concentra en les zones més conegudes”, descriu Camps.
D’altra banda, la Diputació de Barcelona també és una història d’èxit d’aquesta descentralització. Sota la seva marca Barcelona és molt més han aconseguit incrementar la xifra de truites que surten de la capital per a visitar les comarques de la demarcació. Bravo parla d’activats i iniciatives que busquen arribar als turistes que arriben a Barcelona, però volen passar alguna nit fora de la ciutat. “Tenim molta força en les activitats a l’aire lliure, allunyades de la ciutat”, afirma la gerent de turisme de la Diputació. Des de senderisme a plans culturals, passant per sol i platja, Bravo assegura que han incrementat el nombre de turistes que no es volen quedar només a la ciutat de Barcelona. “Ara està tenint molt d’èxit l’enoturisme“, afegeix la representant de la diputació, que explica també que ha estat una de les promocions que han funcionat gràcies a les accions al carrer. Tanmateix, però, Bravo confessa que l’enoturisme també ha estat una de les iniciatives amb més problemes pel transport, ja que “moltes vegades és complicat arribar als cellers”. Per això, reitera que el futur de la descentralització continua necessitant un transport públic millorat: “Necessitem incentivar encara més un model de mobilitat sostenible”, sentencia Bravo.
