La pagesia catalana ha fet bandera, d’ençà de les seves protestes a principis del 2024, de l’oposició al tractat de lliure comerç amb el Mercosur. El gran projecte del segon mandat de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, havia de ser ratificat definitivament el passat mes de desembre després de més de mig segle de negociacions empantanades entre les dues regions econòmiques. L’oposició parlamentària al tractat, però, ha estat massa ampla, i la firma està paralitzada a l’espera d’una resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’encaix als Tractats Fundacionals dels 27. Davant aquesta congelació, el camp del país respira alleujat, i busca aprofitar el temps per revertir l’obertura comercial cap al Con Sud. També ho fa, val a dir, el conjunt de l’estructura empresarial alimentària, des de les grans explotacions ramaderes fins a l’agroindústria. També entre les empreses dedicades al processat i empaquetat d’aliments qualifiquen l’entesa de “desastre“.
Així ho ha avisat Josep Friguls, president de l’Associació Empresarial Càrnia (Anafric), que ha posat el focus sobre el flux de carn de boví que entrarà lliurement a la Unió Europea arran del pacte. En una jornada sobre la indústria agroalimentària organitzada per la patronal catalana de les petites i mitjanes empreses, Pimec, Friguls ha alertat que l’augment presència de producte llatinoamericà -especialment brasiler i argentí, els dos grans productors de la regió- al mercat local “ataca la línia de flotació dels productors de boví a Catalunya“. Entre altres qüestions, alerta que els compradors del sector horeca -establiments hotelers i restaurants, principalment- optaran per la carn llatinoamericana, menys controlada en termes sanitaris i laborals, per ajustar els seus marges. “Si s’aprova el tractat al Parlament Europeu, acomiadem-nos de les vendes als hotels“, ha sentenciat.
El president de l’organització agrària JARC, Joan Carles Massot, ha rebaixat el to de Friguls, però s’ha afegit a la confrontació amb el tractat del Mercosur. Segons el líder pagès, Catalunya ha d’entendre que “de la mateixa manera que se’ns obren portes comercials a nosaltres, s’ha d’entendre que també les obrim”. Tot i això, veu en l’aliança comercial llatinoamericana una amenaça més intensa que en altres casos, i exigeix a les institucions comunitàries una intervenció més decisiva per protegir la pagesia dels 27. Ha de ser, a més, Brussel·les qui ho faci, i no les administracions locals: “no permetrem que vagi ni un sol euro del Departament a rescabalar el tractat del Mercosur. Ha de ser Europa qui ho faci”. Tot i les alternatives, Massot encara veu les negociacions amb les quatre potències americanes com una “batalla”; una que “encara no està perduda”.
Pressions polítiques
Massot ha lamentat la intenció de diversos governs europeus, entre ells l’espanyol, d’ignorar la investigació del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’encaix del tractat en la normativa dels 27, i aplicar-lo per la via provisional invocant les competències de la Comissió. “Intentarem que no passi”, ha anunciat; afegint-se a la resposta que els pagesos ja planifiquen per evitar que Pedro Sánchez i els seus aliats comunitaris tirin pel dret sense esperar la jurisprudència a Estrasburg. Friguls, per la seva banda, ha apuntat als europarlamentaris espanyols: els dels grups popular i socialista, majoritaris a l’Eurocambra, van votar ara fa dues setmanes contra la revisió judicial del tractat, en conjunt amb la majoria de la seva família política. Cal recordar que, un cop el TJUE emeti el seu dictamen, el Parlament Europeu haurà de cridar a la votació definitiva per aprovar o no l’acord comercial. De cara a aquest horitzó, des de Anafric asseguren que es reuniran amb representants electes a la cambra per “revisar l’acord” i presentar-hi les preocupacions de la indústria.
