Era l’any 2012 quan, en plena crisi econòmica i amb un dèficit públic elevat, el govern espanyol, amb el ministre popular Cristóbal Montoro al capdavant d’Hisenda, va crear un gravamen especial del 20% sobre els premis de determinades loteries i apostes –sorteigs de l’Estat, Creu Roja i ONCE. Des d’aquell moment, la caixa de l’Estat s’engreixaria amb un bon pessic dels premis de loteria de més de 2.500 euros. Fa més d’una dècada, les previsions del ministeri preveien recaptar uns 825 milions d’euros cada any per aquest impost especial, que es destinaria a reduir el dèficit públic i a finançar els serveis públics. Montoro va defensar aquest impost com una mesura “justa” per gravar “rendes ocasionals i extraordinàries”. A tall d’exemple, si rebíem un premi de 3.000 euros, caldria pagar el 20% de 500 euros, que eren 100 euros. Però aquell impost va generar molta polseguera i progressivament es va anar modificant. El 2018, el mínim exempt va passar de 2.500 a 10.000 euros; el 2019, de 10.000 a 20.000 euros; i el 2020, de 20.000 a 40.000 euros. I fins avui.
Quants diners se’n van a Madrid si guanyes un premi
El 2023, es manté el gravamen ideat pel PP del 20% per a premis superiors a 40.000 euros:
Primer premi: si tens un dècim del primer premi de la grossa de Nadal, et corresponen 400.000 euros, dels quals, 72.000 van a parar directament a l’Agència Tributària. Pagaràs el 20% de 360.000 euros, perquè els primers 40.000 estan exempts de tributació. En total, rebràs 328.000 euros.
Segon premi: dotat amb 125.000 euros el dècim, en aquest segon premi rebràs un total de 108.000 euros, ja que 17.000 euros aniran a parar a les arques d’Hisenda.
Tercers premis: dotats amb 50.000 euros cadascun, en aquest cas et quedaràs amb 48.000 euros i Hisenda només et retindrà 2.000 euros.
El risc de compartir un dècim: alerta amb Hisenda
És habitual compartir un dècim amb familiars, amics o companys de feina. En aquests casos, cal tenir en compte que la quantia exempta (els 40.000 euros) es prorratejarà entre els cotitulars del dècim en funció del percentatge de participació que correspongui a cadascun. Per exemple, si quatre persones comparteixen un dècim que obté el segon premi, 125.000 euros, caldrà pagar a l’Agència Tributària 17.000 euros, o cosa equivalent, 4.250 euros per persona. Per tant, si heu estat agraciats amb un segon premi que compartiu quatre persones, us tocaran 27.000 euros a cadascú. Però alerta, que heu de fer correctament les gestions per tal que Hisenda no consideri que hi ha hagut una donació.
Com s’ha de fer perquè no es produeixi aquesta confusió? Tan senzill com que el dècim no el cobri una sola persona i després faci una transferència als seus companys o familiars, perquè si ho fa, podria haver de pagar l’impost de successions i donacions a la comunitat autònoma corresponent. La manera més fàcil de cobrar tothom i no tenir problemes és gestionar el cobrament a través d’una entitat bancària. Els diners aniran al compte de cadascú directament i el mateix banc s’encarregarà de declarar o informar l’Agència Tributària la forma com s’ha compartit el dècim afortunat.
Com es paga aquest gravamen especial del 20%
No patiu que no arribareu a veure els diners d’aquest gravamen, perquè la retenció del 20 % s’aplica directament en el moment del cobrament del dècim premiat. Però alerta, perquè és obligatori presentar una declaració per aquest gravamen especial, que es fa a través del model 136. Aquest és un tràmit que generalment facilita l’entitat bancària que paga els premis. Per altra banda, el premi no té efectes en la declaració de la renda: només caldrà declarar els possibles rendiments que el premi hagi generat, com ara els interessos bancaris d’algun producte financer que s’hagi contractat amb els diners del premi.
