La crisi d’accés a l’habitatge continua sent una de les problemàtiques que més preocupa els governs, que observen com els mercats -tant el de lloguer com el de compra- cada vegada es troben més tensionats, l’oferta d’immobles continua decreixent i el preu per accedir a un habitatge continua suposant més recursos per part de la població. En un nou intent per adreçar-la, l’executiu espanyol continua impulsant mesures per intentar revertir la solució i garantir l’accés a l’habitatge, sobretot pels joves, amb iniciatives que els experts observen amb reticències i dubtes sobre els seus efectes reals. Entre les últimes mesures anunciades pel president del govern, Pedro Sánchez, es troben les ajudes al lloguer en els habitatges protegits de fins a 30.000 euros amb opció de compra, d’aquesta manera el preu abonat durant el lloguer suposa el pagament per avançat de la futura compra. Els experts assenyalen que totes les iniciatives per facilitar la compra d’habitatge per part de la gent jove “són necessàries” per destensar el mercat de lloguer, però que les ajudes destinades a l’habitatge protegit es consideren “un brindis al sol”, assegura Josep Maria Raya, el director de la Càtedra APCE-UPF d’Habitatge i Futur.
“El problema és que aquest tipus de subvencions es fan sobre la demanda, mentre l’oferta d’aquests és ben escassa”, explica Raya. Més concretament, la producció dels habitatges protegits per a lloguer amb opció de compra va ser de 33 al conjunt de l’estat espanyol durant el 2024, una xifra que arriba només fins a 1.436 en els últims deu anys, segons dades del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. En aquesta línia, considera que mentre no s’actuï sobre la construcció de més habitatges d’ús protegit, les ajudes anunciades per Sánchez són unes propostes que tothom sap que seran difícils de complir. “Si en el nou pla estatal de l’habitatge es comencen a construir milers de pisos cada any, la utilitat de la mesura seria diferent, però això no passa d’un dia per l’altre”, afegeix Raya. A més, els experts del sector són conscients que si aquesta ajuda s’apliqués als lloguers privats, on hi ha més oferta, generaria un efecte en què el preu d’aquests podria acabar pujant: “Altres vegades les ajudes directes han repercutit sobre el preu del mercat”, apunta Ferran Font, cap d’estudis del portal pisos.com, aconseguint un resultat diferent del que es busca.
L’assegurança d’impagament, una mesura que també “protegeix” el propietari
Entre les noves mesures que va proposar Sánchez, es troben unes altres ajudes de fins a 10.800 euros, aquestes destinades a la compra d’habitatge en el medi rural, en municipis de 10.000 habitants o menys. Un moviment que tampoc es veu com una solució als problemes més consolidats en matèria d’habitatge a l’Estat. “S’estan donant ajudes en un territori on no hi ha gent que ho reclami perquè el preu ja és baix,” apunta Raya. Els moviments demogràfics estan convertint les zones urbanes en les més tensionades, un escenari que es vol revertir amb aquestes prestacions per traslladar la demanda. “En el cas que les mesures funcionessin per traslladar més gent a les zones rurals, s’hauria de veure la capacitat d’aquestes regions d’acollir tota la demanda sobrevinguda”, comenta Font.
Per altra banda, l’anunci de Sánchez també afegia l’activació de l’assegurança d’impagament de rendes per a joves, que ja va ser anunciada al gener. Aquesta assegurança cobreix fins a un màxim del 50 % dels ingressos nets de la unitat familiar, amb l’objectiu de protegir al propietari davant possibles impagaments. Amb aquest plantejament es vol incentivar als propietaris a mantenir i, fins i tot, a tornar a incorporar habitatges al mercat de lloguer. “Aquesta mesura s’ha aplicat a altres països, com a França per exemple, on algunes investigacions comencen a mostrar que s’estan afegint pisos de lloguer que s’havien perdut”, explica Raya. A més, el director de la càtedra d’habitatge sustenta que aquesta mesura -que també busca protegir al propietari en contraposició amb el corrent de la legislació estatal que acostuma a defensar els interessos del llogater- hauria de generalitzar-se més enllà de la població jove, per tenir un impacte més ampli.
L’escassetat d’habitatge, el problema a llarg termini de l’Estat
De forma global, els plantejaments en matèria d’habitatge amb què l’executiu espanyol ha començat aquest curs polític es queden curts a l’hora d’oferir una solució a l’escassetat d’oferta al mercat, una de les principals problemàtiques de la crisi actual. A més, des del sector assenyalen que falten detalls sobre les ajudes anunciades, com per exemple les repercussions fiscals d’aquestes als beneficiats. “Des de fa un temps en el qual les mesures per part de les diferents administracions públiques queden en l’anunci, però després no es desenvolupen tal com inicialment semblaven”, apunta Font sobre les iniciatives. En aquesta línia defensa que “s’han de fer polítiques a llarg termini que serveixin per resoldre el problema de fons, l’oferta”. El nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 està previst que s’aprovi aquest mes de desembre, segons va avançar la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez. Amb aquest pla es triplicarà el finançament, fins als 7.000 milions d’euros, per “consolidar el parc públic d’habitatge” per arribar als estàndards europeus en aquesta matèria. Tot i això, Font considera que el plantejament pels cinc pròxims anys resulta insuficient: “hauríem d’estar parlant de períodes de 15 anys, que són les xifres de falta d’oferta amb les que ens trobem”, argumenta.
En un informe recent, el Banc d’Espanya alertava que el dèficit d’habitatge de l’Estat se situa en 700.000 immobles, una xifra que creixerà en 100.000 habitatges més aquest 2025 que caldrien per pal·liar la bretxa que es crea entre el ritme de creació de famílies i l’oferta d’habitatges que hi ha al mercat actualment. Aquesta situació es veu agreujada per la caiguda de l’edificació de nous habitatges, que va disminuir un 22% a Catalunya durant el primer semestre, segons dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Per a Raya, fins que no s’abordi aquesta qüestió de la manca d’habitatges, les altres mesures “poden ajudar una mica o, en altres casos, no ajudaran”. “Anem fent passos endavant, però són passos molt lents o molt dèbils”, conclou.
