La crisi de l’habitatge que travessa actualment Catalunya afecta el mercat des de diferents vessants. La manca d’oferta d’immobles és notòria en el mercat de compra així com el del lloguer, però també en el mercat públic d’habitatge, on l’ampliació d’habitatges protegits i de lloguer social ha estat mínima en els últims anys, i sembla que seguirà el mateix camí enguany. En els tres primers trimestres de l’any, les licitacions d’obres públiques a Catalunya per edificar habitatges van caure un 12,8% respecte al mateix trimestre de l’any anterior, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya. Des de la Cambra de Contractistes destaquen que aquesta reducció es dona a partir d’una dada que ja es considerava baixa, i el que genera encara més dèficit en el parc d’habitatge protegit català. Malgrat que es mostri una davallada en les obres que es pretenen construir per destinar-se a habitatge, des del sector reconeixen que les administracions han començat a posar més el focus en la manca que hi ha d’immobles d’ús protegit, i celebren els anuncis que s’han fet recentment amb la voluntat d’ampliar aquesta oferta.
Les dades fins al tercer trimestre de la Cambra de Contractistes mostra que la xifra dedicada a licitacions d’edificació residencial va ser de 106,23 milions d’euros, el que va ser una davallada del 12,8% respecte al mateix període del 2024. Una xifra molt baixa si es compara amb el nombre destinat a les licitacions d’edificació no residencial, que arriba fins als 1.274,64 milions d’euros. La inversió més gran per part de les administracions va ser en obra civil, on es van destinar 1.522,73 milions d’euros, un 19,1% més que els tres primers trimestres de l’any anterior, el que mostra que les prioritats fins ara de les administracions ha estat en la construcció i millora de les infraestructures, deixant de banda l’habitatge públic. De fet, el 2023 dos de cada tres municipis no havia registrat la construcció de cap nou habitatge social en 20 anys, tot i que les sol·licituds per accedir-hi han continuat augmentant.
Pel que fa a les causes, Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Construcció, apunta que des del 2013 les inversions destinades “ha anat disminuint” cada any i és una manca de capital que “s’arrossega des de fa temps”, i tot i que hi ha hagut alguns indicis de pujades, tornen a observar una davallada. De fet, l’any 2023 es van acabar 2.243 nous pisos de protecció oficial al país, la dada més alta des del 2012, quan se’n van fer 5.147. En aquesta línia, el director d’estudis de pisos.com, Ferran Font, apunta que com a causa d’aquesta manca de construcció d’habitatge també hi influeixen problemàtiques en termes administratius i processals, així com un marc regulatori “que no sempre dona confiança” si ha d’entrar una part privada a col·laborar en la inversió.
Els últims anuncis de construcció per part de les administracions
Malgrat la davallada d’inversió que s’assenyala des de la Cambra de Contractistes, també apunten que “la voluntat política” d’augmentar el parc d’habitatge públic en els últims mesos s’ha fet més notòria. “Des de l’administració pública veuen que hi ha una crisi d’habitatge i que és la principal preocupació de la població, i per això s’estan començant a moure”, apunta Moreno. En aquesta línia, Salvador Illa va obrir el debat de política general que es va celebrar a inicis d’octubre anunciant un “acord de país” per activar de manera imminent tots els plantejaments urbanístics que hi ha a Catalunya i confirmar-los com a solars per construir habitatge nou. D’aquesta manera, es pretenen afegir més de 214.000 habitatges en els pròxims anys. D’aquesta quantitat, entre un 40% i un 50% dels pisos de protecció oficial seran destinats a lloguer assequible. Un anunci que suma uns 100.000 pisos de lloguer social i permanent als 50.000 habitatges protegits que Illa ja va anunciar en el primer debat de política general de la legislatura en l’octubre de 2024.
Tot i aquests anuncis per part del Govern, Font apunta que “tot el que s’ha comunicat fins ara ha estat la voluntat d’ampliar el parc públic d’habitatge, esperem que en els pròxims informes es vegi aquest canvi de tendència”. En aquest sentit, expressa que “s’anuncia la construcció d’habitatge públic com si ja estigués licitat, construït i entregat”. Per això Font apunta que encara no es vegi una tendència amb l’inici i l’entrega d’habitatge públic “fa que encara no estiguem a prop de la solució”.
La rehabilitació d’habitatges en un parc envellit
Entre les licitacions d’obra pública adjudicades en aquest últim any pel que fa a l’edificació residencial, destaquen també les xifres de rehabilitació d’immobles i edificis, no només de construcció d’obra nova. En aquest sentit, les dades de la Cambra de Contractistes mostren que en els tres primers mesos de l’any es van destinar més de 20 milions d’euros a la rehabilitació i la reforma, mentre que la quantitat per a la construcció d’obra nova va ser de 7,4 milions. Aquesta xifra s’ha revertit al llarg de l’any i en el tercer trimestre l’obra nova va rebre una licitació de gairebé 47 milions d’euros. D’aquesta manera, Moreno apunta que hi ha un “equilibri” entre el que es destina tant a la reforma com a la construcció al llarg de l’any, un fet que celebra, ja que destaca que la rehabilitació “és una solució per tornar a incorporar molts pisos en el mercat de l’habitatge protegit de nou” ja que sovint molts es troben buits. En aquesta línia, Font també insisteix que el parc d’habitatge català “està molt envellit i s’ha d’actualitzar”, ja que una part important d’aquest es va construir amb una legislació anterior. “En aquest camp considera que els fons Next Generation no han tingut l’impacte potencial esperat”, afegeix Font sobre les expectatives que aquestes ajudes europees podien tenir sobre els immobles a Catalunya. El 2025, aquests fons han aportat un 39% del capital a les licitacions residencials, 10 punts menys que en el 2024.
Moreno apunta que es manté “l’esperança” que les licitacions d’obres residencials augmentin en l’últim trimestre de l’any arran dels anuncis que s’han fet per part de les administracions i que “en un moment o un altre” sortiran aquests paquets que s’estan gestant, però que si es continués donant aquesta desinversió “seguirem denunciant aquesta baixada en la construcció d’habitatge públic”. En aquest sentit, Moreno ha volgut destacar que la manca de licitacions no es troba només en l’edificació residencial, i ha denunciat un “dèficit d’inversions en infraestructures” que s’arrossega des de fa anys. “Cal que els governs donin més importància a les inversions que poden tenir un retorn en el benestar general de la població”, conclou.
