El sector financer s’afegeix a la tesi de les immobiliàries: malgrat la crisi residencial i els anys encadenats de pujades de preus al sector, no hi ha bombolla. Així ho ha remarcat el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, en la presentació de resultats anuals de l’entitat celebrada a València aquest divendres. Segons Gortázar, la situació present, problemàtica per a una bossa de població important a Catalunya, té diferències significatives amb la del 2006 o el 2007, just abans de l’esclat de la crisi financera global. “Hi va haver un escenari d’especulació, amb molts més habitatges en construcció dels que calien. Això ara no passa”, ha descrit el conseller delegat, que recorda que, de fet, el problema actual és que no s’està cobrint la demanda que es genera anualment amb la nova oferta. “La creació de llars per al 2026 a l’Estat serà de 200.000, i estimem que es començaran 150.000 nous habitatges”, calcula. Ni tan sols amb l’accelerada esperada es podran, doncs, tapar els forats que han quedat descoberts en els últims anys.
A parer de Gortázar, les condicions financeres del 2026 donen una sensació de risc molt més moderada que la de vint anys enrere. A diferència del 2006, els nivells d’endeutament privat son molt més baixos. En el cas hipotecari, de fet, el passiu global s’ha retallat en un 50%; i el pes de les concessions de préstecs per a habitatge en els balanços bancaris és molt més reduït. A més, d’ençà del cicle de pujades de tipus que va protagonitzar el BCE per controlar la inflació ara dos a majoria de noves hipoteques que es concedeixen són a tipus fix, que rebaixen substancialment les variables pel que fa a la capacitat dels clients de retornar el finançament. Tot plegat permet, per al conseller delegat, assegurar que “no hi ha una bombolla, no hi ha una situació d’urgència” que faci témer per la vida del mercat immobiliari.
Ni tan sols la guerra hipotecària del darrer curs, amb un tipus mitjà de concessió al voltant de l’1,8%, per sota dels tipus d’interès generals, ha aconseguit fer que Gortázar temi una sortida traumàtica per al mercat hipotecari. Segons el CEO, el risc apareix quan es qüestiona “la capacitat de devolució de la hipoteca per part del receptor”. I, observant el panorama econòmic de l’Estat, no s’hauria de patir perquè es donin la mena d’esdeveniments que provoquen un impagament massiu. “Això passa quan el mercat immobiliari s’ensorra, o quan es produeixen augments massius de la desocupació i les persones tenen problemes sistemàtics d’ingressos. Cap de les dues coses és previsible, ara mateix”, ha sentenciat; especialment amb un creixement de l’economia d’entre el 2 i el 3% previst per als pròxims anys i amb l’atur per sota del 10% per primera vegada en la història de l’Estat espanyol. A tot plegat s’afegeix que la primacia del tipus fix elimina el perill de noves espirals inflacionistes que obliguin a tornar a encarir els diners, en tant que els nous préstecs no es mouen encara que la política monetària esdevingui volàtil.
Regulació contra el perill
En aquest sentit, Gortázar entén les crides a regular el mercat hipotecari que ha fet recentment el Banc d’Espanya, que ha anunciat un nou marc d’estudi per vigilar que les condicions en les quals es concedeixen els préstecs hipotecaris són sostenibles. “Està bé que el BdE estudiï la situació, però la banca no està rebaixant els criteris hipotecaris, ni ho farà”, ha anunciat. En aquest sentit, argumenta que, si bé és positiu introduir aquesta mena d’eines de vigilància -per assegurar el món financer contra els vicis que van portar a la Gran Recessió-, no és una prioritat de primer ordre. No hi ha pressa, afegeix; i hi ha temps per plantejar en profunditat exactament quina és la fórmula que millor s’adapta a les condicions de l’Estat. “Les normes són benvingudes, però s’han de pensar bé. No hi ha urgència financera”, ha etzibat.
Dard a les administracions: “El 90% del problema és construir”
La crisi de l’habitatge, lluny de partir d’un problema financer, és estrictament d’oferta, a ulls del banquer. Segons Gortázar, l’única urgència que detecta és la dels compradors i llogaters, amb uns obstacles cada cop més elevats per accedir a un sostre. “La urgència és d’accés. S’han de regular algunes coses, com els lloguers turístics? Sí. Però el 90% del problema s’adreça construint més habitatge”, ha sentenciat. En aquest sentit, deixa la pilota a la teulada de les administracions, a qui retreu la manca de col·laboració entre nivells de govern -“sovint amb colors polítics diferents”- per dinamitzar la nova oferta. L’Estat espanyol, insisteix, “té sòl, mà d’obra i material. Hauriem de ser capaços de fer habitatge i, si no ho fem és que falla alguna cosa”. Crida, així, a alliberar superfície edificable i oferir condicions avantatjoses per als constructors, tant en termes de col·laboració amb l’erari públic com per a les seves pròpies iniciatives. “El problema és tan gran que no hi ha prou capital públic per solucionar-lo. Cal finançament privat”, ha conclòs.
