La crisi del mercat immobiliari que pateix Catalunya foragita inversors cap a altres territoris de l’Estat. Segons dades de l’Associació de Promotors de Catalunya, el 20% dels projectes previstos pel sector al Principat han acabat marxant a Madrid o Andalusia, a la cerca de legislacions més favorables als seus interessos; mentre que “un 44% dels projectes de lloguer han quedat en suspens”. Es tracta d’un procés que el director general d’ACV Gestión Immobiliaria, Iñaki Unsain, descriu com a “fuga”. La sagnia de capital es concentra majoritàriament al mercat residencial, tal com descriu Unsain. Dels 1.700 milions d’euros executats al país en el primer semestre del curs, la majoria “s’ha destinat a hotels, residències d’estudiants i altres actius alternatius”, que ofereixen més rendibilitat i menys vigilància a propietaris i promotors.
Per al mercat, el greuge essencial és el topall als lloguers, que s’aplica al país d’acord amb la llei espanyola de l’habitatge. Segons Unsain, “malgrat que Catalunya manté un elevat atractiu global com a destinació inversora, la política de control de rendes desincentiva de forma accelerada la inversió en habitatge regular”. Fins al punt, assegura, que la normativa està mostrant “un impacte en el sector immobiliari contrari al que s’esperava” en origen. Les dades oficials de la Generalitat corresponents al segon trimestre mostren una davallada dels nous contractes de lloguer pròxima al 20% en tot el territori, i de més d’un 21% a Barcelona. Mentrestant, les alternatives per als inversors, com ara el lloguer temporal -no regulat per la Llei d’Arrendaments Urbans- s’enfila un 50%.
El mercat “es regula de manera autònoma”
Buscant millors condicions, doncs, el capital que busca establir-se al mercat residencial surt cap a altres territoris; mentre que el que es queda a Catalunya passa a mercats que Unsain descriu com “més estables i rendibles”, com ara el lloguer d’habitacions o el turístic, que contribueixen a disparar encara més el preu de l’habitatge a les zones tensionades. “Així -al·lega l’empresari- ens quedarem amb un parc immobiliari envellit, escàs i cada cop més inaccessible per a la població”. Els inversors, vista aquesta escletxa, reclamen liberalitzar encara més el sector, per “atraure més inversió en promoció” en nous edificis dedicats al lloguer regular. La tesi, doncs, és que sense límits legals “augmentaria molt més l’oferta, els preus es regularien de forma natural i les empreses no haurien de buscar negocis de forma deslocalitzada”.
2 
