No hi ha pau al mercat immobiliari de l’Estat. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el passat gener -el darrer mes amb dades oficials- es van signar poc més de 40.000 hipoteques sobre habitatges, la xifra més elevada des de principis de la dècada passada; i una alça del 6,3% en termes interanuals. A Catalunya, el creixement va ser similar, d’un 4% en 12 mesos, fins a superar els 7.200 contractes de finançament. El gran sant, però, es va registrar en l’import dels préstecs, que va superar els 180.000 euros de mitjana per segon cop en més de dues dècades, d’acord amb l’informe de l’INE. L’increment de les demandes dels compradors confirma les males previsions del Banc d’Espanya, que va calcular a principis d’any una escalada interanual del preu del 7%. El preu pujaria encara més a ulls del Consell General del Notariat, que estima un encariment per als habitatges del 9%, fins a superar els 2.000 euros per metre quadrat. La tendència encaixaria amb un mercat calent, amb cada cop més gent a la cerca de sortides de compra a un lloguer gairebé inaccessible. El mateix consell de notaris, però, alerta que no és així: en el mateix mes de gener, les operacions de compravenda van caure més d’un 11%, un forat que dobla la mida del que estimava l’INE (5%). “Estem davant una anomalia cada cop més evident: es venen menys habitatges, però a preus més alts“, reflexiona arran dels resultats mensuals el personal shopper immobiliari Iñaki Unsain.
L’increment de preus que ha constatat l’INE ha estat en línia de les expectatives del sector immobiliari. La patacada de les compres, però, ha superat amb escreix tots els càlculs previs. “És un refredament per sobre de les estimacions del sector”; raona Unsain, que no s’aventura a parlar encara d’una “caiguda abrupta”. Tot i això, l’alentiment general d’inicis d’any hauria d’haver anat acompanyat d’un refredament dels preus. Un refredament que, constaten els experts del sector, no s’ha produït; fet que “manté la pressió sobre la demanda”. Així, els compradors detecten les mateixes dificultats per accedir al mercat d’habitatge que patirien en un entorn excessivament dinàmic, però sense l’activitat de negoci associada. En paraules de Ricardo Gulias, CEO del mediador financer RN Tu Solución Hipotecaria, “l’augment de preus està elevant l’esforç financer i cada cop és més difícil accedir a un immoble”.
Segons els experts, l’aparent contradicció del mercat de compravenda el 2026 té un causant clar: el desequilibri entre oferta i demanda. La centrifugació de potencials clients que està provocant l’espiral de preus del lloguer; unida a la fuita d’unitats cap a mercats alternatius més rendibles, però de menor utilitat social, fa que comenci a haver-hi substancialment més compradors que habitatges disponibles. “La manca d’obra nova continua sent el gran coll d’ampolla. Sense més construcció, l’oferta no s’ajustarà a la demanda real”, defensa Yogi Thadhani, Country Manager de la plataforma d’intermediació immobiliària Finteca, en un comunicat emès per l’entitat. En aquesta expectativa, segons Thadhani, es fonamenta el retrocés d’operacions. “Alguns usuaris esperen moviments de preus i ajornen les decisions de compra”, reflexiona Thadhani, que espera que el refredament de les compravendes no esdevingui estructural. “No és una aturada, és una normalització”, indica.
Tensió hipotecària
L’activació del mercat de compra durant els darrers dos anys ha anat del bracet del finançament, que ha romàs especialment barat d’ençà que el Banc Central Europeu encetés la normalització de tipus d’interès a mitjan 2024. Les hipoteques digitals, tradicionalment més barates, han arribat a concedir-se a perfils prèmium a tipus fix per sota del 2% en els punts més baixos de l’euríbor, quan el capital assumia nous abaratiments del crèdit per respondre al procés de desinflació. Ara, amb la guerra a l’Iran impulsant a l’alça l’IPC i perspectives econòmiques poc falagueres, l’escenari s’ha capgirat: la referència europea per als préstecs interbancaris, que marca el preu del finançament residencial, ha crescut en 16 dels 20 dies hàbils del mes de març, i ja torna a fregar el 3%, amb increments diaris que han arribat a tocar les dues dècimes. Segons indica el CEO de Trioteca, Ricard Garriga, en una recent nota, el crèdit “encara està barat, fet que manté atractives les hipoteques”. Tot i això, durant el primer trimestre del 2026 ja s’ha alçat a una dècima el tipus mitjà dels contractes fixos. Això podria generar una “certa contenció en el volum finançat per cada operació”, amb una banca poc propensa al risc i sense especial necessitat de créixer en aquesta cartera.
Gulias, per la seva banda, alerta que la pujada de preus i l’encariment dels interessos prometen mesos dolents per als compradors. Amb hipoteques més cares i més necessitat de capital per cada operació, els usuaris podrien “superar l’esforç financer mensual” que poden assumir. “Quan aquest llindar se supera, les operacions, simplement, no es tanquen, i això es trasllada tant a les compravendes com a les hipoteques”, conclou el directiu. Amb les dades sobre la taula, alguns actors del mercat ja assenyalen aquest fenomen: “hi ha menys operacions finançades, però per imports més elevats. Això indica que l’esforç econòmic que han d’assumir els compradors és cada cop més gran”, detalla Unsain. D’aquesta manera, l’inici del 2026 deixa entreveure que, després de tres anys d’abundància, la pota de l’oferta mercat immobiliari podria començar a patir la crisi que ja obstaculitza les vides dels compradors i llogaters. “Els problemes estructurals continuen intactes”, lamenta el personal shopper. L’espiral podria estar a prop del seu punt àlgid, en què fins i tot els propietaris, que fins ara havien fet l’agost, en poden sortir perdedors.
