El centre de la ciutat és un dels punts més dinàmics del comerç de Barcelona. És així perquè conflueixen dos vessants: el turisme de la ciutat i el tràfec constant de residents. Aquest escenari va portar un grup de comerciants a posar sobre la taula la possibilitat d’obrir els diumenges i festius entre maig i setembre, una oportunitat d’allargar l’activitat dels comerços més enllà dels dies laborables. Dos anys després de la seva posada en marxa, el projecte ha fet furor especialment entre les grans marques, sobretot pel seu èxit entre els turistes, el gran públic d’aquesta iniciativa. Mentrestant, els comerços barcelonins continuen polaritzats sobre la qüestió: al centre veuen amb bons ulls la mesura, però els barris més perifèrics alerten que no està pensada per al comerç de proximitat i, per tant, no és capaç d’atraure els residents.
L’augment de la facturació i l’afluència han demostrat que aquesta proposta ha estat tot un èxit per als turistes, però ha passat desapercebuda per als residents. Barcelona Oberta va presentar un informe sota el nom Importància de la ZGAT per a l’economia de Barcelona, on s’identificava una clara diferència entre els consumidors de la zona d’obertura els diumenges i festius a gran part de la capital catalana. En aquest sentit, l’estudi afirmava que, tot i que havien visitat les botigues tant residents com turistes a parts iguals, la despesa dels estrangers fou pràcticament el doble que la dels barcelonins. No només això, sinó que les mateixes dades confirmaven que dels 3,6 milions de turistes que visiten el centre de la ciutat, un 74% hi compra. Amb tot, la facturació dels festius d’obertura a la capital catalana suposen un 9,5% de les vendes en el turisme.
Si bé és cert que els turistes tenen gran valor en aquesta proposta, també ho té la tipologia d’establiments als quals accedeixen. D’aquesta manera, l’obertura és més efectiva entre els estrangers perquè el comerç de proximitat no es beneficia tant d’aquestes vendes, fins i tot, moltes vegades, alguns decideixen mantenir la persiana baixada per alleugerir les despeses. És per això que tal com es desprèn de les dades de l’informe de Barcelona Oberta, els diumenges comercials han tingut aparentment una gran acollida en els punts més neuràlgics de la ciutat, on el turisme és el principal modus vivendi. “Ens semblaria absurd perdre l’oportunitat de retenir un cert negoci que pertoca a Barcelona i que d’una altra manera l’estaríem enviant a llocs com La Roca Village o Castelldefels”, assegura Fermín Villar, president d’Amics de la Rambla. Des de l’entitat consideren que aquesta iniciativa s’hauria d’estendre a tot l’any -fins ara només ha estat vigent entre maig i setembre- i remarquen que, més enllà de l’evident impacte que genera en les zones més turístiques, la mesura tindrà a la llarga un efecte positiu en la resta de punts de la capital catalana que queden dintre de la ZGAT. “Entenc que hi hagi comerços que no vulguin obrir, però no és obligatori. No té sentit que es facin caps de setmana amb els carrers tallats i que no es pugui fer amb les botigues obertes”, apunta.
Beneficis que no arriben a la resta de barris
Aquesta perspectiva positiva, però, sembla difuminar-se a mesura que ens distanciem del cor de la ciutat. En barris com la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni o Sagrada Família, els diumenges comercials no han aconseguit convèncer el petit comerç, que ho veu com una mesura molt enfocada al turisme i a les grans cadenes. “Nosaltres representem un tipus de comerç de barri i el nostre públic és principalment de dilluns a divendres. Per condicions, la majoria dels comerços podrien obrir, però no és rendible“, afirma Sergio Moral, president de l’Eix Comercial Nou Eixample. Moral creu que aquesta mesura no té en compte la conciliació familiar i que només els grans operadors poden aprofitar l’oportunitat. “Cadascú es busca el seu nínxol de mercat. Si funcionés obriríem, però aquí els caps de setmana són, comercialment parlant, dies morts”, insisteix i assenyala que poder obrir 31 dels 52 caps de setmana de l’any ja és “més que raonable”.
En la mateixa línia es pronuncia el president de Sant Antoni Comerç, Jordi Arias, que assegura que són molt pocs els establiments del barri que obren en diumenge i que amb els festius contemplats en el conveni actual és més que suficient perquè els clients no tenen el costum de comprar fora dels dies habituals. “És una mesura pensada per a les grans cadenes i centres comercials que no afavoreix el comerç de proximitat. Les botigues de Sant Antoni som empreses petites amb poc personal o autònoms que necessiten els diumenges per descansar i que han de poder conciliar la vida personal i la professional“, subratlla.
El cas del barri de Sagrada Família és peculiar perquè es troba entre dues aigües. Tot l’entorn del temple sí que té una alta concentració turística en diumenges i festius, però aquest volum no es distribueix entre la resta de carrers, on hi ha el comerç més de proximitat i on, per ara, la majoria han decidit no sumar-se a la iniciativa. “Què obriríem, pels turistes? A nosaltres no ens arriben d’una manera constant, els nostres clients són els veïns. Encara que volguéssim obrir en diumenge, no ens sortiria a compte”, explica Amor García, presidenta de l’Eix Comercial Sagrada Família.
García considera que si el turisme s’espongés més pel barri sí que podria arribar a ser rendible obrir en diumenge, però insisteix que aquest és un escenari encara massa lluny de la realitat. “Ara mateix no ens afavoreix en res, no veiem ni un 5% del pastís. Haurien de fer un pla de viabilitat perquè els establiments que estem en barris més perifèrics del centre tinguéssim interès a donar suport a la mesura”, apunta.
Un públic local poc entregat
Mentre els turistes gaudeixen de les seves compres en dies festius, els locals no ho veuen com una necessitat bàsica. Tal com confirma l’estudi de Barcelona Oberta, el 71,4% dels barcelonins no compra els diumenges. A més, també es confirma que aquells que ho fan no és per necessitat, ja que la gran majoria dels enquestats per l’estudi de l’entitat confirmen que “farien les compres igualment a la mateixa zona un altre dia”. Paral·lelament, també és evident que la despesa dels residents no és tan significativa com la dels turistes, fet que reforça la tesi que són els estrangers els que més es beneficien d’aquesta iniciativa. En aquest sentit, els turistes van generar un total de 360 milions d’euros en la zona ZGAT, davant dels 197 milions dels residents.
Voluntaris i dietes, la situació dels treballadors millora
La primera vegada que es van obrir els comerços a Barcelona en diumenges i festius, els treballadors van patir-ne les conseqüències més negatives. Fa dos anys, la necessitat de tenir personal per als festius va fer que molts empleats veiessin com el seu torn s’ampliava al cap de setmana, i alguns d’ells no van rebre cap retribució per compensar. Davant d’aquesta situació, sindicats com UGT o CCOO van començar a negociar el que seria l’acord social del comerç tèxtil, que buscava intentar pal·liar aquestes conseqüències per fer més amena la feina dels treballadors. “La proposta incloïa que els treballadors es presentessin de manera voluntària, que se’ls pagués la dieta d’aquell torn i que se’ls compensés amb un dissabte de festa”, explica Toni Díaz, responsable de comerç d’UGT. Enguany, aquesta iniciativa forma part de la gran majoria dels convenis col·lectius dels treballadors de serveis i, per tant, “aquesta última campanya ha estat més ben valorada en comparació a la primera”, explica Díaz. CCOO, en canvi, recorda que encara no s’han publicat els indicadors i, en conseqüència, “encara no poden fer una valoració prou acurada”.
Una opinió molt diferent tenen des de la CGT que argumenten que “no hi ha hagut canvis”. De fet, el sindicat afirma que no tenen dades oficials, però que el clima amb els treballadors que han estat parlant és de no compliment de l’acord social. En concret, fonts del sindicat confirmen que “no es compleix amb la voluntarietat ni les dietes”. Pel que fa al retorn del dia treballat en dissabte, la CGT també explica que “s’està tornant entre setmana”. Amb això, el sindicat afirma que el pretext de ser una iniciativa per necessitat de la població no és cert, perquè “la societat no ho ha demanat en cap cas”.
Pel que fa a la dinàmica de contractació, l’informe de Barcelona Oberta assegurava que s’havien creat al voltant de 1.800 llocs de treball, el que equivaldria a un 0,59 per establiment. Davant d’aquesta dada, el responsable de comerç d’UGT reconeix que la contractació de fixos discontinus és el que més triomfa en aquesta època, més enllà del fet que els mateixos treballadors decideixin -per voluntat pròpia- treballar un diumenge: “Tot depèn de la retribució que se’ls proposi per la feina”, diu Díaz, qui explica, però, que “la tendència és contractar més personal”. Amics de la Rambla també coincideix en la millora de les condicions dels treballadors. Sobre les externalitats negatives i disfuncions detectades en aquests primers dos anys des de l’acord, Villar considera que s’ha d’apostar per perseguir les empreses que no segueixin les normes amb campanyes d’inspeccions, però insisteix -de la mateixa manera que ho fa UGT- que la gran majoria de comerços sí que compleixin els convenis.
1 
