Catalunya torna a trencar el seu propi rècord de visitants entre el gener i el juliol, amb 11,6 milions de persones creuant-ne les fronteres, un 1,14% més que un any abans. Es tracta del màxim de la sèrie històrica, que comença el 2016. La xifra escala a aquest ritme malgrat que el volum total de viatgers s’ha reduït lleugerament en el mateix període: segons el mateix INE, van aterrar al país 2,35 milions de turistes de fora de l’Estat, un 1,2% menys que en el mateix període del 2024. Els turistes estrangers, a més, continuen modificant els seus hàbits, amb més despesa al territori i estades més llargues. Així ho revelen les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, que apunten a un creixement del 5,2% en la inversió dels visitants forans al Principat aquest mes de juliol, fins als 3.288 milions d’euros.
Amb aquest avenç, Catalunya es queda en el segon lloc en ambdues magnituds -turistes totals i despesa absoluta- només per darrere de les Balears, que van rebre 2,5 milions de persones, amb una inversió acumulada de 3.833 milions d’euros. Es tracta d’un increment més moderat que el català si es compara amb el 2024, de l’1,6%. El teixit econòmic català, de fet, detecta un avenç més intens que el de l’arxipèlag en la majoria de categories: la despesa mitjana per turista s’ha enfilat fins als 1.398 euros, un 6,5% més que 12 mesos abans; respecte de l’alça del 0,6% que registren les Illes.
Val a dir que Catalunya és dels pitjors classificats en la despesa marginal: cada turista rebut va gastar més al País Valencià (1.489 euros), a les Canàries (1.803 euros), a Andalusia (1.417 euros) i a Madrid (2.116 euros) que no pas al Principat; a on encara roman cert domini de les alternatives low cost, especialment fora de Barcelona. Una tendència similar s’observa en la durada de les estades dels turistes: creix a bon ritme, a un 2%, fins als 6,1 dies per persona; però continua molt per sota que a la resta de territoris turístics de l’Estat -el País Valencià els allotja durant 10,1 dies, mentre que les Canàries se’n van fins als 8,3 dies-. D’aquesta manera, queda encara lluny el model de “turisme d’alt valor afegit” que asseguren perseguir els hostalers locals.
Variació als mercats europeus
Al conjunt de l’Estat espanyol, els mercats europeus han estat els protagonistes del mes central de l’estiu, amb rendiments diversos. Alemanya i França han fet notar la inestabilitat econòmica que pateixen, amb rebaixes de la despesa turística del 5,25% i el 2,13% respectivament en termes interanuals. En volum absolut, els alemanys han deixat a tot el territori espanyol més de 1.575 milions, i romanen com el segon mercat de procedència; mentre que França s’ha quedat en tercera posició, amb 1.464 milions d’euros gastats. La primera posició a l’entorn europeu l’ha mantingut el Regne Unit, amb més de 2.900 milions d’euros, un 1,95% més que el 2024; mentre que l’alça més pronunciada ha estat la despesa dels ciutadans italians, que han invertit 650 milions d’euros, un 13,3% per sobre del mateix mes del curs anterior.
