La guerra d’Ucraïna va crear una reacció en cadena d’alça de preus al mercat mundial del petroli. Rússia ha estat sempre un dels principals exportadors de carburant i a causa de la guerra, Europa va decidir prohibir la compra del combustible al país que lidera Vladímir Putin. Aquesta situació va provocar que l’oferta del mercat es contragués i com a conseqüència, els preus van repuntar després de mesos a la baixa. Actualment, però, sembla que l’estabilitat torna a regnar en el món del petroli, ja que les empreses han buscat la manera d’obtenir el carburant en altres països. Ara bé, algunes fonts del sector avisen que aquesta estabilitat és falsa i que la raó és simple: Rússia ven el seu carburant a tercers i són aquests tercers els que el distribueixen. Fins fa poc, el país que presideix Putin havia posat restriccions en les exportacions de carburant, però amb l’aixecament d’aquestes, Rússia torna a encapçalar la venda d’aquest producte, fent que l’estabilitat del mercat pogués tornar a penjar d’un fil.
“Segons la legislació vigent, aquesta activitat està penada, per la qual cosa no es produeix obertament”, explica Lluís Nieves, director general de Petronieves. Ell mateix afegeix que creuen “que hi ha importacions amb volums rellevants amb preus molt econòmics en tenir l’origen rus”. En altres paraules, el directiu reafirma que la pràctica no és legal i, per tant, no es fa a cara descoberta, però que en grans quantitats pot arribar a jugar amb l’estabilitat del mercat. En aquest sentit, doncs, Rússia estaria venent el seu carburant a un preu molt competitiu el que provoca grans diferències en un mercat lliure com el del carburant, on l’especulació lidera els preus. Per posar un exemple, si una empresa actua de manera legal i compra el seu carburant a països que no estan prohibits en el reglament europeu —com podrien ser els Estats Units— podria arribar a ser més car que el que es ven a través de tercers des de Rússia.
Si parlem de xifres, segons les dades d’enviament del LSEG, almenys 0,93 milions de tones de dièsel es van carregar al novembre en ports russos, principalment el port bàltic de Primorsk, i es dirigien al Brasil. De fet, entre gener i novembre, els enviaments d’ULSD des dels ports russos al Brasil han totalitzat 5,8 milions de tones mètriques, mentre que els subministraments dièsel dels Estats Units han caigut a 2,25 milions de tones mètriques, després de 5,9 milions de tones mètriques en els primers 11 mesos del 2022. Així doncs, mentre Rússia augmenta la seva exportació, la dels Estats Units cau, el que implica cert desequilibri. Si aquí se li suma el preu més competitiu al qual podria vendre Rússia el seu carburant, els beneficis de comprar a tercers a través del país creixen. “Confiem que les autoritats estan intentant frenar aquestes pràctiques i que, encara que és una feina complicada, ho acabaran aconseguint”, diu Nieves, qui reitera, però, que aquestes pràctiques són legals.
Una pràctica marginal que afecta poc el consumidor
Tot i la preocupació del sector, alguns experts asseguren que “aquestes pràctiques han de tenir un efecte molt marginal”. Aquesta és l’opinió d’Antoni Cunyat, professor col·laborador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, ja que ell reconeix que no hi han dades sobre aquesta activitat paral·lela, i per tant “és molt difícil de definir-ne les conseqüències pel consumidor”. El que sí que és cert és que si hi ha carburant que s’està introduint de manera il·legal en el mercat espanyol i a un preu més competitiu, això pot provocar que algunes empreses s’emportin beneficis extres en la seva venda, ja que el preu de sortida podria continuar sent el mateix. A més, Cunyat també relata que “si s’importa més, augmenta l’oferta i es podrien produir algunes baixades en el preu de sortida pels clients”.
L’única hipòtesi amb la qual es pot treballar —segons afirma el professor i expert de la UOC— va relacionada amb “la quantitat d’empreses que estan cometent aquest frau”, només així, es pot deduir si té un efecte directe en el mercat. En qualsevol cas, però, l’expert també reconeix que fins a la data no sembla que hi hagi hagut una afectació directa en el mercat, o almenys no s’ha percebut d’aquesta manera, ja que els preus s’han estabilitzat, però no s’han viscut grans canvis que denotin que “deixa de ser una pràctica marginal”.
El reajustament dels mercats, la clau de l’estabilització
Si bé és cert que aquestes suposades empreses s’estarien saltant una prohibició europea, encara no hi ha hagut una repercussió directa en el mercat. De fet, l’estabilització de preus del combustible a l’estat espanyol sí que ha anat lligada a Rússia, però des d’una altra perspectiva. Segons explica Xavier Brun, director del màster en Banca i Finances de la UPF-BSM, “el mercat es va estabilitzar el dia que Rússia va trobar nous compradors pel seu carburant”. D’aquesta manera, doncs, l’expert evidencia que el sector dels combustibles és un tauler de joc on hi ha moltes peces. En aquest cas, Rússia era un gran exportador a Europa, però després de l’esclat de la guerra i amb les prohibicions sobre la taula, va començar a abastir altres països. “Aquest moment d’incertesa va provocar el desequilibri del mercat”, continua Brun. Un cop el país que presideix Putin va trobar els seus compradors i Europa va començar a importar d’altres països, el preu va tornar al seu lloc: “El dièsel estava més alt quan Rússia no tenia alternativa”, afegeix el director de màster de la UPF-BSM.
Tot i això, el sector no respira del tot tranquil en termes d’estabilitat. “El consum es manté estable, però les dades econòmiques en l’àmbit estatal i mundial no són gaire favorables i la reunió del 30 de novembre de l’OPEP, tot i que han acordat una reducció de la producció de 680.000 barrils, és una quantitat molt inferior a la prevista i que empeny el mercat a una baixada”, lamenta Nieves. Així doncs, sembla que l’aparició de Rússia com a jugador a l’ombra encara no ha afectat el consumidor, però el sector no descarta que pugui ser un problema de competència deslleial. En definitiva, experts i directius reconeixen la volatilitat del mercat i tot i les bones perspectives, encara no es pot predir que passarà en un futur: “Estem molts exposats als conflictes bèl·lics que s’estan produint a Ucraïna i sobretot a Palestina: si aquest s’acaba estenent a altres països i es globalitza, tindrà unes conseqüències imprevisibles”, alerta Nieves.
1 
