La rebaixa dels impostos a la llum i el gas instaurada pel govern de Pedro Sánchez amb l’objectiu d’esmorteïr la crisi de preus generada per la guerra a Ucraïna hauria tingut un cost per a les arques públiques d’uns 14.000 milions d’euros. Així ho estima el col·lectiu de tècnics del ministeri d’Hisenda en una anàlisi dels efectes durant tota la seva vigència, des del 2021 fins al present final de curs. Si bé els tècnics reconeixen que la mesura va servir per “alleugerir conjunturalment” el pes dels preus energètics per als consumidors, consideren que ha estat “regressiva”, en tant que suposa una millora de condicions per a les llars amb més consum energètic, que solen ser també les de rendes més elevades.
Més enllà dels 14.000 milions d’euros no ingressats en concepte d’IVA per gas i llum, els tècnics tributaris afegeixen els costos del que queda de vida per a aquestes bonificacions, que es mantindran en activitat total o parcial els pròxims sis mesos. També detecten una important escletxa de tresoreria en la rebaixa de l’IVA als aliments i altres productes de primera necessitat, que ha deixat d’ingressar per a l’erari públic uns 1.573 milions d’euros.
Així, el col·lectiu celebra la “retirada progressiva” de les bonificacions anunciada pel president del govern espanyol aquest mateix dimecres després del Consell de Ministres. Les rebaixes impositives a llum i gas, asseguren, no han estat responsables de la intensa baixada de preus de la llum en el darrer curs. Aquest mèrit se l’emporta, a ulls dels tècnics ministerials, l’excepció ibèrica, responsable de l’adaptació dels mercats espanyol i portuguès a la realitat gasística europea mitjançant la seva alta capacitat regasificadora.
Transició energètica
Atès el limitat efecte d’aquestes rebaixes fiscals sobre el preu final de llum i gas a les factures dels consumidors, així com el protagonisme de l’excepció ibèrica en la rebaixa inflacionista a l’Estat, els tècnics reclamen “avançar en el canvi de regles” del mercat energètic europeu per estabilitzar els costos. Així, reclamen una aposta decidida per l’autoconsum renovable, en un sentit similar al que suggereix la reforma del mercat elèctric comunitari pactada pels ministres de Transició Energètica dels 27 durant la tardor.
