El Black Friday ha tornat a ser tot un èxit en les grans botigues. La festa americana —que ja s’ha tornat una regular a les grans companyies— atrau centenars de persones que busquen començar les compres de Nadal més d’hora, o simplement trobar aquell abric que volien, rebaixat. D’aquesta manera, aquest últim cap de setmana, les botigues més grans han posat a l’aparador la seva etiqueta de rebaixes i han tret a passejar l’estoc d’hivern. Un cop més, totes les estadístiques apunten que les vendes han estat similars a les de l’any anterior, perpetuant així, la festivitat en les grans companyies. El comerç de proximitat, però, ha fet gala de l’absència de les rebaixes del Black Friday: “No forma part de la nostra cultura”, explica Pilar Minguez, directora de Pimec Comerç, en unes declaracions a Món Economia. Tampoc ha acabat de convèncer als sindicats, que reclamen des de fa temps, les millores salarials dels treballadors durant èpoques on la productivitat augmenta per la pujada de les vendes.
“Pel que fa a les vendes, ha estat un Black Friday molt similar al de l’any anterior”, diu Joaquim de Toca, de Barcelona Oberta, l’agrupació dels eixos comercials de la capital catalana. D’aquesta manera, l’expert reconeix que la festivitat ha fet que molta gent s’apropés a les botigues més grans a comprar. De fet, De Toca assegura que durant el cap de setmana, una gran afluència de persones ha visitat diferents botigues de Barcelona, a la recerca de les rebaixes que feia setmanes que anunciaven. “Divendres a la tarda va ser un molt bon dia”, diu l’expert, que afegeix, però, que “el pic més grans d’afluència es va percebre el dissabte a la tarda”. Si bé és cert, però, algunes botigues han vist com els primers dies de promocions no hi havia gaire interès. En altres paraules, les botigues que començaven el Black Friday a principis de setmana, no van començar a rebre grans quantitats de clients fins al cap de setmana: “Acaba sent una data que la gent es guarda per anar a comprar, però poca veuràs entre setmana”, diu De Toca.
Una de les estrelles del Black Friday és la roba i segona les dades de Barcelona Oberta és el que més s’ha venut durant la festivitat. Tot i això, no hi ha indicis que afirmin que la gent avança les seves compres de Nadal, ens el contrari, durant la festa americana, “els clients tendeixen a comprar per ells mateixos, no per a regalar”, expressa l’expert de Barcelona Oberta. A part, tot i els descomptes, moltes botigues no rebaixen tant els seus productes com ho fan per Nadal. Ara bé, això no impedeix que la festivitat sigui tot un èxit en les grans cadenes. “No sempre serveix per avançar la campanya de Nadal”, diu De Toca, qui recorda que “encara hi ha molta més expectació per Nadal que pel Black Friday”.
La ignorància de comerç de proximitat
Mentre les grans botigues celebren l’augment de les vendes, el comerç de proximitat viu tranquil aïllat de la festivitat americana. “No té un gran impacte pel petit comerç”, diu Minguez. En aquest sentit, el Black Friday passa desapercebut en el comerç de proximitat, ja que la seva clientela no busca les rebaixes sinó cert tracte personalitzat. A part, la directora de Pimec Comerç també defensa que no forma part de les tradicions catalanes i, per tant, “la gent acaba perdent l’interès”. Així doncs, mentre les grans cadenes es fan farts d’anunciar els seus descomptes abans de les rebaixes de Nadal, el comerç de proximitat continua amb els mateixos preus i s’espera a la campanya de Nadal, on les vendes augmenten. “Les campanyes globals han deixat de ser un reclam en el comerç local”, diu la directora de Pimec Comerç.
Tot i això, fa uns anys, el Black Friday sí que va ser una festivitat que el comerç de proximitat va arribar a acceptar, però sembla que va ser a contracor. Tal com confirma Minguez, aquells venedors locals que han decidit participar de la festivitat ho han fet per la seva proximitat física a un establiment que sí que fes rebaixes. En altres paraules, “s’han vist obligats a fer-ho”, diu l’experta. De fet, aquests casos cada vegada són menys comuns, ja que l’efecte novetat del Black Friday s’ha anat diluint al llarg dels anys. “Hem detectat que cada vegada hi ha menys comerços locals que vulguin celebrar-lo”, diu Minguez, que afegeix que “quan va començar sí que s’hi van adherir”, però ara per ara ja no hi ha gaires botigues que vulguin continuar fent descomptes.
Contractació “clarament insuficient”
Els bons resultats de les campanyes com el Black Friday que les grans cadenes i les botigues cèntriques celebren no tenen, segons els sindicats, la seva contraprestació per a les plantilles. Per a Toni Díaz, responsable de comerç de la federació de serveis de la UGT a Catalunya, “tots els beneficis que recullen les empreses durant la setmana no es reflecteixen en el treballador”, ni pel que fa a equilibri de la càrrega de treball ni, en molts casos, en retribució de les sovint abundants hores extraordinàries. El factor clau, per a Díaz —i com alerten la majoria de les organitzacions de treballadors del país— és la contractació. L’ampliació de plantilla per a la temporada alta comercial no es correspon ni amb l’augment de la càrrega de treball ni amb l’augment d’ingressos que bona part del sector experimenta a tancament de l’any.
El període que enceta amb el Black Friday i acaba passat reis “és de molt alta activitat, i el sector ingressa un gran percentatge de la facturació de tot l’any; saben exactament el que necessitaran”, raona Díaz. Mentre que des del teixit de negoci s’apunta sovint a motius tècnics per a les limitades contractacions estacionals que es produeixen des de finals de novembre, els sindicats ho refereixen a una decisió de marges. “La gran empresa comercial contracta, sí, però molt menys del que caldria, ni del que es poden permetre”, postil·la. A Catalunya, lamenta el sindicalista, no sembla haver-hi cap mena d’evolució d’ençà de la instauració del divendres negre com a jornada de referència per al comerç. “Proporcionalment, no s’ha augmentat la contractació”, critica.
Els efectes sobre els treballadors són clars: cansament, accidents laborals i acumulació d’hores extraordinàries, sovint sense retribució. “Hi ha empreses que ho fan bé, és clar; però n’hi ha moltes més que s’aprofiten de les necessitats de les persones treballadores”, etziba el sindicalista, tot negant que hi hagi “un perfil concret” —ni sectorial, ni pel que fa a mida del negoci— d’empreses que concentrin bones o males pràctiques. Des de la passada setmana i fins ben entrat el gener, doncs, des de la UGT es mostren resignats a rebre denúncies de “jornades maratonianes, hores extra no pagades o falta de descansos laborals”. “Mitjançant els comitès d’empresa comencem a finals d’estiu a recordar que es contracti tot el que cal, però l’organització del treball recau a les empreses”, conclou Díaz. A Catalunya, lamenta el sindicalista, no sembla haver-hi cap mena d’evolució d’ençà de la instauració del divendres negre com a jornada de referència per al comerç. Si bé els primers anys que es va celebrar la festivitat comercial es concentrava només en un o dos dies, ara s’allarga durant més d’una setmana, fet que impulsa els contractes ad hoc en xifres absolutes. “Proporcionalment, però, no s’ha augmentat la contractació”, critica.
