Catalunya i Barcelona continuen sent un pol d’atracció de turisme d’arreu del món, amb un sector que va atraure l’any 2024 més de 19,9 milions de turistes internacionals, marcant un rècord en el nombre de visitants superant les dades anteriors a la pandèmia. Des de fa temps diverses associacions de veïns de la capital catalana reivindiquen una sobresaturació dels seus barris per la gran presència de turistes. En aquest marc, l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) ha convocat per aquest diumenge 15 de juny una protesta per demanar el decreixement turístic, repetint la mediàtica manifestació que l’any anterior va aplegar milers de persones a Barcelona per demanar el “posar límits al turisme”, i on també es van veure els manifestants disparant amb pistoles d’aigua als turistes. Enguany l’ABDT torna a sortir al carrer per aixecar la veu contra el turisme, una indústria “incompatible amb la vida”, però que alhora es creua amb l’aportació del sector al PIB català de fins al 14%.
La manifestació de diumenge “no és en contra de la massificació, sinó contra la turistificació, el monocultiu turístic”, explica Daniel Pardo, membre d’ABDT. Pardo apunta que el seu focus no és la massificació, on sovint s’assenyala “de manera no desinteressada”, perquè el problema “no és que hi ha molts turistes, el problema té a veure amb el sistema econòmic”. Per això defensen que calen polítiques actives pel decreixement turístic com deixar de fer promoció del turisme a Barcelona des de les administracions, reduir la rendibilitat de la inversió turística i millorar les lleis laborals del sector que “se sustenta sobre treball mal pagat” per poder establir millors “nivell de justícia laboral”.
Entre aquestes mesures polítiques pel decreixement, Pardo defensa que no hi té cabuda l’ampliació de l’aeroport: “És una de les principals portes d’entrada d’afluència turística”. “Ens oposarem a l’execució d’aquest projecte, que només fa que ampliar el flux de vols quan s’hauria de reduir, tant pel decreixement turístic com per l’atac al planeta que suposa”, afegeix Pardo. En aquesta línia, Pardo també assenyala el port com un punt clau per l’arribada de turistes a través dels creuers, defensant la “reducció progressiva i decidida del trànsit de creuers fins a la seva eliminació”. “Els creuers són un deliri pels barris que consumeixen i afecten amb molt d’impacte, a més de ser una indústria altament nociva pel seu efecte en el canvi climàtic”. A aquestes demandes també hi sumen la necessitat de frenar el creixement dels allotjaments turístics, no només els pisos turístics, sinó també abordant les places dels hotels i hostals.
La sostenibilitat i el reequilibri del turisme
Pel que fa a l’habitatge, des de l’ABDT creuen que el model turístic actual “agreuja” crisis com la de l’accés a l’habitatge que afecta actualment Barcelona i és més accentuat en alguns barris. En aquest sentit, des de les empreses del sector turístic apunten a aquesta sobresaturació en certes zones com un dels problemes que envolten el turisme actualment. Des de Pimec, Carlos Rabaneda, el president de Pimec Turisme, defensa treballar per la sostenibilitat del turisme i un “reequilibri territorial” d’aquest, tant a dintre de Barcelona, en els seus districtes, com arreu del territori català. En aquest sentit, des de la patronal defensen la sostenibilitat del turisme entesa “com a terme mediambiental, social i econòmic”. Pel que fa a aquesta tasca apunten que Barcelona ha avançat en la feina de “desestacionalitzar” el turisme, i poder rebre visitants al llarg de l’any sense que estiguin concentrats en una temporada concreta, una missió que s’ha d’estendre a la resta de Catalunya.
Per altra banda, des de Pimec apunten també a la importància d’un reequilibri dels perfils de visitants que es capten a Catalunya. Per això treballen per incidir en segments i microsegments variats del turisme, com el gastronòmic o el cultural, que sigui més específic i “de més qualitat”; un àmbit que segueix estudiant-se per saber quins són els potencials de Barcelona i Catalunya en el turisme en un futur. Tot i això, dintre d’aquestes propostes la patronal catalana no contempla el decreixement com una possibilitat a treballar: “Crec que no ens podem permetre renunciar a fins al 14% del PIB del país”, ha subratllat Rabaneda. En aquest sentit, Rabaneda defensa la “regulació i l’ordre” de les activitats turístiques, però que sigui “respectuós amb la realitat existent i la rellevància del sector”. A més, argumenta que aquestes propostes de regulació per territoris més sobrecarregats com poden ser Barcelona no han d’extrapolar-se a tot el territori: “No es poden fer polítiques per tot el territori des de Barcelona”, afegeix.
L’impacte del turisme
Tot i aquesta manca d’equilibri amb el turisme d’arreu del territori, Rabaneda celebra l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat com una bona notícia. “És una reivindicació que el país demanava i volia, i ajudarà a donar més visibilitat a Barcelona com a hub d’entrada de mercats asiàtics per treballar amb ells, més enllà del turisme”, expressa Rabaneda.
Mentre Catalunya es prepara per rebre negocis i visitants d’altres territoris, les xifres del sector turístic segueixen augmentant i entortolligant-se entre elles. Rabaneda recorda que Catalunya és una de les regions d’Europa amb major càrrega turística, el que apunta que “cal repensar el model” -com també defensen des de l’Associació pel Decreixement-, però alhora aquest sector es troba amb una rellevància econòmica de més de 100.000 empreses de turisme i 400.000 persones ocupades. Les contradiccions en aquest debat també es traslladen al conjunt de la població. Segons l’última enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que s’ha publicat aquest 2025, un 75% dels catalans creu que l’impacte del turisme en la societat catalana és positiu o molt positiu; però alhora la majoria dels enquestats, un 51%, creu que s’està arribant al límit de la capacitat de visitants mentre un 69% opina que s’ha de continuar fomentant el turisme. Un debat sobre el teixit econòmic i social de Barcelona i Catalunya que troba aquest diumenge un altre episodi sobre quin model de turisme es vol trobar en el futur.
