La ciutat de Barcelona s’ha convertit en un autèntic malson pels llogaters. Cada vegada augmenta més el preu per aconseguir un habitatge digne a la ciutat. De fet, pràcticament tots els joves que busquen emancipar-se ho fan en habitacions de lloguer i no en pisos, ja que el mercat ja està saturat i els preus no deixen de pujar. En aquest context, un estudi de Pisos.com cataloga Barcelona com la ciutat més cara on llogar una habitació, que pot arribar a costar de mitjana 645,42 euros al mes. Aquesta xifra confirma una tendència que el portal de compra i lloguer d’habitatges ja havia avisat: les habitacions de lloguer són un 20% més cares que fa una dècada.
La capital catalana lidera el rànquing dels preus més desorbitats per una habitació de lloguer a la ciutat. La segueix Madrid, amb 534,21 euros al mes; Sant Sebastià (517,86 euros); València amb 470,93 euros; i Palma (462,06 euros al mes). Pel que fa a les ciutats més barates, el llistat està encapçalat per Ciudad Real (154 euros al mes), tenint per darrere a Palència (194,29 euros al mes), Badajoz (226,75 euros al mes), Jaén (233,17 euros al mes) i Càceres (235,17 euros al mes). D’acord amb el director d’Estudis de pisos.com, Ferran Font, indica que “mentre Madrid i Barcelona concentren el 35% de la demanda, aquestes ciutats només acumulen el 19% de l’oferta”. Així mateix, afirma que la situació actual li està posant més dificultats als joves a l’hora d’emancipar-se.
Una tendència a l’alça irrefrenable
El preu del lloguer d’una habitació en un pis compartit és un 20,22% més car que fa 10 anys, quan la renda era de 345,12 mensuals. En l’informe anual de pisos compartits a l’estat espanyol, la plataforma revela que la renda mitjana nacional d’una habitació de lloguer ha pujat un 0,35% en l’últim any, passant de 413,45 euros mensuals el 2022 als 414,91 del 2023. Segons explica Font, a aquest increment en el preu se li uneix el problema d’una oferta cada vegada més reduïda, ja que “encara que molts propietaris estan recorrent al lloguer d’habitacions per a esquivar les restriccions de la llei d’habitatge, l’oferta continua sent insuficient per a aquesta classe d’inquilins”.
