El mercat exterior és, a hores d’ara, un dels grans problemes de la pagesia catalana –i del conjunt del continent–. Les estrictes normatives ambientals i sanitàries imposades per la Unió Europea arran de la darrera reforma de la Política Agrària Comuna, que va entrar en vigor a principis del 2021, han disparat els costos d’uns productors ja assetjats pels baixos preus de la cadena alimentària. Es tracta d’un greuge que no pateix el camp de fora de la UE: els exportadors asiàtics, africans o nord-americans han de complir les regles establertes per l’OMC –molt més laxes que les comunitàries–; però poden ignorar Brussel·les. Sobre aquesta premissa justifiquen els manifestants de les darreres setmanes el rebuig als acords comercials amb aquesta mena de mercats –com el que, entre els renecs d’agricultors i ramaders, votarà el Parlament Europeu la pròxima setmana, en aquest cas de la mà del govern de Xile–. Els mercats internacionals d’alimentació, però, van en tots dos sentits; i experts del sector s’afanyen a recordar que un gir proteccionista podria acabar sent negatiu per a unes explotacions agrícoles que s’han acostumat a vendre a fora.
Catalunya no n’és, ni de bon tros, l’excepció. De fet, l’alimentària és una de les poques balances exportadores positives per al país –venem més que comprem–. Segons les dades de Prodeca, l’agència de promoció dels aliments catalans, el sector exterior de l’alimentació catalana ha batut durant el 2023 tots els seus rècords, amb una facturació de 15.327 milions d’euros; mentre que les compres internacionals es van quedar en els 14.782,8 milions. La tendència és, a més, clarament alcista: tal com apunta la mateixa entitat, el rècord és el cim d’una escalada que ja dura una dècada. En els darrers 10 anys, “les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut un 89,95% en valor i un 16,15% en volum”. El client, doncs, no només està disposat a comprar producte català: està disposat a comprar-lo cada cop més car. És cert, però, que el 2023 ha estat un any d’escalada inflacionista, i els preus tenen molt a veure. Dels vuit grups del sector alimentari que Prodeca identifica a Catalunya, la meitat pugen en valor, mentre que només dos ho fan en volum. En el global, de fet, el creixement interanual en euros és lleuger, del 3,22% si es compara amb el 2022; però en quantitat de producte hi ha una davallada –significativa, a més–, superior al 9,5%. De nou, menys producte, sí, però acceptat a preus més elevats.
L’èxit de fruites i hortalisses
El subsector més reeixit en termes relatius –en comparació amb el curs anterior– és el vegetal. La branca de fruita i horta, segons l’agència catalana, registra unes vendes durant el 2023 de 1.373 milions d’euros, una escalada any a any del 15,77%. A diferència de la majoria de línies productives, també augmenta en volum, amb una pujada del 10,22% en 12 mesos; i ja supera el milió de tones venudes als mercats internacionals. El gran protagonista, com és tradició, és la fruita: a falta de les dades del desembre, encara no detallades per l’Idescat –un mes normalment positiu, però a menor nivell que els de tardor–, l’institut estadístic apunta que els fruits acumulen a Catalunya una facturació exterior que frega els 1.083 milions d’euros. Crida especialment l’atenció el rendiment dels albercocs, préssecs, prunes o cireres –drupes dolces, en general– , que registren unes vendes durant el 2023 de 420,5 milions d’euros, amb certa diferència el grup més exitós, segons l’institut estadístic català. També la poma destaca, amb una facturació internacional de més de 130.428 milions d’euros durant els primers 11 mesos del 2023.
Molt més reduïda és, per defecte, la facturació exterior de l’horta catalana. Segons l’Idescat, els onze primers mesos del 2022 van deixar uns ingressos als venedors fora de les fronteres del país d’hortalisses i altres vegetals similars d’uns 274,1 milions d’euros. Com en el cas anterior, a l’espera de la confirmació de les vendes d’un desembre tradicionalment reeixit, la xifra ja supera amplament la del 2022, que no va arribar als 270 milions. Entre els grups concrets, destaca el pebrot, que supera de nou el rècord dels 40 milions venuts –ho va fer per primer cop el 2022–. El segueixen el tomàquet, amb uns 30 milions d’euros facturats entre el gener i el novembre; i l’enciam, que registra unes vendes de més de 20 milions.
El porc, per sobre
Com cada any, són els productes carnis, però, els que lideren –amb cert marge– les exportacions alimentàries catalanes. La carn porcina, val a dir, és generalment un dels grups de productes amb més èxit de tot el teixit productiu del país, amb un rendiment sovint comparable al de la perfumeria o l’automòbil. Segons les dades de Prodeca, la indústria càrnia va registrar uns ingressos als mercats internacionals de 5.348 milions d’euros, un 2,19% més que ara fa un any, si bé hi pateix un clar retrocés pel que fa a volum, amb 1,7 milions de tones transportades el 2023, per les més d’1,9 milions amb què es va tancar el curs anterior. D’aquests més de 5.000 milions, de nou, més de la meitat correspondrà a les granges porcines, amb les que Catalunya destaca com a veritable potència: entre el gener i el novembre del 2022, es va vendre porc a l’exterior per valor de més de 3.000 milions d’euros. Si es pren com a guia el desembre d’anys anteriors –generalment un bon mes per al sector– Catalunya superaria les xifres de facturació d’ara fa un any, ja de rècord històric; amb prop de 3.300 milions a tancament de l’any. Cap altra branca de productes animals, val a dir, s’hi apropa: com a exemple, el mercat de la carn bovina s’ha quedat per sota dels 160 milions d’euros fins al novembre –una xifra, val a dir, que superarà amb tota seguretat la de l’any anterior, si bé queda molt lluny del producte estrella al sector–.
El mercat gourmet, amb l’oli al capdavant
Entre les hortalisses i la carn apareix el sector del que es coneix com a fine food, alimentació, generalment processada, per a segments de consum elevats. Segons les dades de Prodeca, aquesta branca productiva –més relacionada amb la indústria alimentària que no pas amb el sector primari– acumula un volum de negoci de més de 10.200 milions d’euros anuals, dels quals, l’any 2023, més de 4.750 milions provindrien de les exportacions. Es consideren a banda els olis vegetals, amb una capacitat de vendes a l’exterior que hauria superat el darrer exercici els 1.200 milions d’euros. Les dades generals de la branca apunten a una davallada –segons Prodeca, el 2022 va tancar amb uns 1.433 milions facturats en aquest grup de productes–, amb una excepció estel·lar: l’oli d’oliva, segons Idescat, va arribar a finals de novembre amb una facturació internacional superior a la de l’any anterior en conjunt. L’institut estadístic registra uns 541 milions d’euros ingressats per les exportadores d’oli d’oliva catalanes, ja una xifra rècord sense considerar encara el desembre.
Els compradors preferits
Com és el cas en la majoria dels productes exportats, Catalunya ven, principalment, dins d’Europa. Els mercats comunitaris van ser els receptors del 63,26% dels productes alimentaris del país, amb França i Itàlia, en termes generals, com a protagonistes. És el cas, per exemple, de l’oli: segons l’institut estadístic català, l’oli d’oliva del país va tenir l’italià com a mercat preferent durant els onze primers mesos del 2023, amb una facturació al país de 128 milions d’euros. No és, però, el de la fruita: si bé tant l’italià com el francès van ser mercats destacats, és l’alemany el mercat que més es va interessar pels fruits catalans, amb unes adquisicions per valor de prop de 250 milions d’euros entre el gener i el novembre. En el cas del sector porcí, si bé els mercats europeus destaquen per sobre la resta, dos països asiàtics criden l’atenció. Per una banda, la Xina, líder absolut dels anys posteriors a la pandèmia –el 2021 es va apropar als 1.000 milions d’euros– que, ja recuperada de la crisi sanitària de la PPA, va comprar el 2023 uns 317 milions d’euros en carn de porc catalana. Per altra, el Japó: més estable, s’ha mantingut als volts dels 300 milions d’euros en els darrers cursos, i competeix amb italians i francesos com a comprador preferit de les granges de porc a Catalunya.
