En el cor verd de Montjuïc, un restaurant històric torna a brillar. La Font del Gat recupera el seu esplendor entre jardins i fonts, oferint un refugi gastronòmic envoltat de natura. És un racó on el temps sembla aturar-se, però amb el sabor i l’energia del present.
Amb l’impuls del Grup Confiteria, l’espai reneix després d’anys de silenci i oblit. La seva reobertura no només retorna la vida a un dels indrets més simbòlics de la muntanya, sinó que reivindica una manera de gaudir de Barcelona: amb calma, aire pur i bona cuina.
El alma d’un espai recuperat
Situat als Jardins de Laribal, entre la Fundació Miró i el Teatre Grec, La Font del Gat és molt més que un restaurant. És un trosset d’història barcelonina que s’ha mantingut en la memòria col·lectiva durant més d’un segle. Inaugurat a principis del segle XX, fou escenari de les famoses fontades, aquells àpats populars que reunien famílies i amics al voltant de les fonts i les taules de pedra.
Amb el pas dels anys, la vida urbana es va allunyar d’aquell Montjuïc natural i familiar. El restaurant va tancar, el soroll dels menjars va desaparèixer i només quedaven les històries d’aquells dies de festa. Ara, el lloc reneix amb la voluntat de preservar el seu esperit original, adaptant-lo al segle XXI: obert, acollidor i accessible a tothom.
L’espai actual conserva el seu encant rústic. Les parets emblanquinades, les ombres dels arbres centenaris i el murmuri constant de l’aigua recorden el passat sense nostàlgia, com si la memòria hagués trobat finalment un lloc per descansar.
Cuina senzilla amb identitat
El nou concepte de La Font del Gat aposta per la senzillesa. La seva carta, dissenyada pel Grup Confiteria, proposa un pícnic contemporani: plats mediterranis, elaborats amb producte local i pensats per compartir. No hi ha sofisticacions innecessàries, sinó autenticitat i sabor.
El menú ofereix diverses fórmules, entre elles la “Fórmula Arròs”, que combina un plat d’arròs amb amanida o gaspatxo i allioli casolà. Hi trobem també croquetes de rostit, amanides de tomàquet de temporada, esqueixada de bacallà amb olivada i altres clàssics que evoquen la cuina de casa, però amb un toc fresc i actual.
Les postres mantenen el mateix esperit: llimona gelada, milfulls o fruita de temporada. Tot plegat, una proposta que busca el plaer sense pretensions, ideal per a un entorn que convida a la serenitat. La senzillesa, en aquest cas, no és pobresa, sinó coherència: una manera de cuinar que encaixa amb la filosofia del lloc.
Una experiència entre arbres i fonts
La visita a La Font del Gat és, sobretot, una experiència. S’hi arriba caminant pels camins dels Jardins de Laribal, entre rosers i escales de pedra, mentre l’aire humit de Montjuïc embolcalla cada pas. El restaurant s’obre com una terrassa natural, amb taules de fusta disperses sota la vegetació i una llum que canvia amb el pas de les hores.
Un cop asseguts, el funcionament és senzill: es demana i es paga a la caixa, les begudes es recullen a la barra, i després els plats arriben a taula. Aquest sistema, lluny de restar comoditat, reforça l’esperit comunitari i informal de l’espai. És un record d’aquells menjadors improvisats d’abans, on el menjar era l’excusa per compartir.
Els caps de setmana, el lloc s’omple de vida. Famílies amb nens, parelles, grups d’amics i turistes curiosos coincideixen sota els arbres. De fons, alguna guitarra o música suau acompanya la conversa. Tot sembla fluir amb naturalitat, com si el temps s’hagués desprès de la pressa.
Menjar aquí és redescobrir una Barcelona diferent: la que respira lentament, la que convida a mirar i escoltar, la que no necessita grans artificis per sorprendre.
De punt de trobada a símbol de ciutat
Amb la seva reobertura, La Font del Gat recupera no només un restaurant, sinó una part del patrimoni emocional de la ciutat. El lloc torna a ser punt de trobada, escenari de celebracions i mirador privilegiat sobre la memòria de Montjuïc.
El projecte vol anar més enllà de la gastronomia: es planteja com un espai de convivència i cultura, obert a activitats, concerts i esdeveniments que mantinguin viva la muntanya. D’aquesta manera, es consolida com una extensió natural de la vida barcelonina, un pont entre passat i present.
Molts visitants s’emocionen en descobrir-lo de nou. Alguns recorden haver-hi anat de petits amb els avis; altres, simplement, s’hi deixen sorprendre pel seu encant discret. En tots els casos, hi ha un sentiment compartit: el d’haver recuperat alguna cosa que semblava perduda.
Montjuïc, sovint vista com a muntanya de museus i miradors, troba aquí un nou cor social, més humà i proper. La Font del Gat no busca ser exclusiva, sinó significativa. I ho aconsegueix amb naturalitat.
Un retorn amb gust de Barcelona
Reobrir La Font del Gat és més que una aposta gastronòmica: és un acte de reconciliació amb la memòria. En un temps en què la ciutat canvia a gran velocitat, recuperar espais com aquest és una forma de recordar-nos qui som i d’on venim.
Potser per això, dinar sota els arbres d’aquests jardins té una força especial. No és només menjar, és reviure una tradició barcelonina que havia quedat adormida. És sentir que la ciutat encara té racons on la calma i la bellesa són possibles.
Aquesta reobertura ens convida a mirar Montjuïc amb altres ulls, a caminar pels seus jardins i a deixar-nos portar pel seu ritme tranquil. La Font del Gat és, avui, una declaració d’amor a la ciutat i a la seva gent: una taula oberta, enmig de la natura, on tothom hi té lloc.
