L'escapadeta
Ni rodatges ni premis: la nova vida de Michael Douglas en una finca mallorquina envoltat de natura i records

Amb 80 anys, Michael Douglas ha decidit allunyar-se dels focus de Hollywood per abraçar la tranquil·litat d’un petit poble espanyol. Allà, envoltat de natura, història i records familiars, ha trobat quelcom més que una residència: una veritable llar.

A Valldemossa, en plena Serra de Tramuntana, l’actor estatunidenc ha escollit passar la seva jubilació, acompanyat de la seva esposa Catherine Zeta-Jones i una finca centenària. La seva declaració és rotunda: “És la meva segona llar”.

Un refugi mediterrani ple d’història

Valldemossa no és qualsevol poble. És un enclavament mallorquí carregat de tradició, carrers empedrats i un entorn natural que captiva qualsevol visitant. Per a Douglas, no va ser un simple caprici de celebritat. Fa més de tres dècades que aquest racó forma part de la seva vida.

La propietat que posseeix a l’illa no és menys especial. Es tracta d’una antiga finca que va pertànyer a l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, personatge il·lustre que també es va sentir atret per l’encant balear. Douglas i Zeta-Jones han dedicat anys a restaurar-la, mantenint-ne l’essència, integrant-se amb respecte a la comunitat local i convertint-la en un refugi ideal.

Entre records familiars i passejades per la serra

En entrevistes recents i moments compartits a les xarxes socials, la parella ha mostrat escenes quotidianes a l’illa: passejades entre oliveres, dinars familiars i celebracions íntimes. De fet, Michael hi va celebrar el seu 80è aniversari, envoltat dels seus éssers estimats.

Lluny del bullici de les catifes vermelles i els rodatges intensos, l’actor afirma gaudir del ritme pausat del lloc. Caminar pels camins de la serra, conversar amb veïns o prendre un cafè en una terrassa amb vistes al vall s’han convertit en plaers quotidians que avui valora més que cap gala o premi.

La seva rutina actual inclou activitats senzilles però significatives: llegir a l’aire lliure, cuidar el jardí, o simplement contemplar la mar Mediterrània. “Aquí el temps té un altre sabor”, comenten persones properes a la família.

El llegat d’un actor i la seva elecció vital

Amb una carrera que abasta més de mig segle, múltiples guardons i un cognom inscrit a la història del cinema, Douglas ha optat per un final d’etapa sobri, lluny del soroll mediàtic. La seva elecció no és només estètica, sinó profundament emocional.

Jubilar-se no significa desaparèixer. L’actor continua vinculat a projectes puntuals, però ja no amb el ritme frenètic d’antany. Avui, la seva prioritat és viure. I ho fa en un entorn que respecta, admira i li ofereix calma.

No és habitual que figures internacionals s’expressin amb tanta claredat sobre els seus vincles emocionals amb llocs tan concrets. Però Michael Douglas no amaga el que sent. Mallorca —i especialment Valldemossa— ha deixat de ser un destí per convertir-se en la seva elecció de vida.

Valldemossa: més que una destinació turística

Els veïns ho saben. Per a molts a Valldemossa, la presència de Douglas i la seva família és tan habitual com la de qualsevol altre resident. No hi ha flaixos ni espectacle. Hi ha convivència. Alguns l’han vist a la fleca, als mercats artesanals, o assistint discretament a esdeveniments locals.

I és que aquesta localitat, malgrat la seva fama entre viatgers de tot el món, manté una identitat serena, autèntica. El seu llegat cultural, amb noms com Chopin i George Sand, troba ara continuïtat amb una estrella de Hollywood que no busca brillar, sinó pertànyer.

Mallorca ha estat escenari de nombrosos rodatges i refugi d’altres artistes, però pocs han mostrat una connexió tan profunda com Michael Douglas. Més que un hoste, s’ha convertit en part del paisatge humà i emocional de l’illa.

Quan un racó es converteix en llar

“És la meva segona llar”, diu Douglas. I en aquesta frase s’hi encabeix molt més que un elogi. S’hi amaga una història d’amor amb un lloc, una decisió conscient de com i on envellir, i un missatge que ressona amb qui alguna vegada ha sentit que ha trobat el seu lloc al món.

En temps on la velocitat domina i les arrels semblen efímeres, aquest testimoni convida a reflexionar: quin és aquell lloc al qual sempre volem tornar? On resideix, de veritat, la pau?

Si alguna vegada has sentit que un lloc t’abraça més que cap altre, comparteix aquesta història. Perquè tots, famosos o no, busquem aquell racó que ens faci sentir a casa.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa