Barcelona ja no és el centre indiscutible de la riquesa catalana. Aquest paper ha passat a un municipi veí, discret i tranquil, que ha sabut combinar prosperitat i qualitat de vida com pocs: Sant Just Desvern. Amb una renda mitjana bruta que supera els 67.000 euros, aquesta localitat ha aconseguit un equilibri que la capital i els grans nuclis metropolitans no han pogut igualar.
A tocar de la capital catalana i amb poc més de 18.000 habitants, Sant Just Desvern s’ha consolidat com un símbol del nou poder econòmic metropolità. Segons les dades de l’Agència Tributària del 2023, el municipi encapçala el rànquing català amb 67.265 euros per declarant. Just darrere hi trobem Sant Cugat del Vallès (66.073 €) i Matadepera (65.536 €), que durant anys es disputaven el primer lloc.
Un petit municipi amb xifres milionàries
Sant Just Desvern es troba al límit sud-oest de Barcelona, encaixat entre Esplugues de Llobregat i Sant Feliu, i als peus del Parc Natural de Collserola. És una zona residencial privilegiada, verda i tranquil·la, on conviuen famílies acomodades, professionals del sector tecnològic i directius que treballen a la capital.
Malgrat la seva mida, els seus indicadors econòmics són extraordinaris. La renda disponible supera els 52.000 euros i la taxa d’atur és una de les més baixes de tota l’àrea metropolitana. El municipi ha sabut mantenir una identitat pròpia, basada en un equilibri entre discreció i benestar, amb urbanitzacions modernes, habitatges amplis i serveis d’alt nivell.
Els últims anys, Sant Just ha captat nous residents, especialment professionals dels sectors sanitari, tecnològic i audiovisual. La proximitat a pols laborals com Esplugues, l’Hospitalet i el districte 22@ ha reforçat la seva dinàmica econòmica i ha consolidat un teixit professional divers i estable.
De l’ombra de Matadepera al lideratge català
Durant anys, la capital econòmica de Catalunya no era Barcelona, sinó Matadepera, al Vallès Occidental, símbol del boom immobiliari dels anys 2000. Però les dades de l’Idescat del 2022 van capgirar el mapa: Sant Just Desvern va superar per primera vegada Matadepera en renda per càpita.
Des de llavors, el municipi del Baix Llobregat ha mantingut la primera posició. El seu creixement s’ha basat en un urbanisme controlat i un teixit professional sòlid, no en l’especulació. “Sant Just és l’exemple d’un equilibri perfecte entre qualitat de vida i proximitat urbana”, assenyalen fonts municipals en mitjans locals.
El canvi en la classificació mostra una tendència general: la nova geografia de la riquesa catalana deixa enrere els municipis de segona residència i es concentra en nuclis metropolitans ben connectats, amb serveis, ocupació i estabilitat.
Barcelona, desplaçada del podi
Sorprenentment, Barcelona capital no figura entre els primers llocs del rànquing de rendes. De fet, ocupa posicions intermèdies, amb una mitjana que ronda els 47.000 euros per declarant. La diversitat de barris, la desigualtat interna i la pèrdua de residents amb rendes altes expliquen en part aquesta situació.
En els darrers deu anys, la capital catalana ha viscut un fenomen de fuga silenciosa de classes mitjanes-altes cap als municipis veïns. La combinació de preus elevats, turisme massiu i menor qualitat ambiental ha empès molts professionals a buscar residència en zones més tranquil·les, però igualment ben comunicades. Sant Just, Sant Cugat o Esplugues n’han estat els grans beneficiats.
En termes de benestar i serveis, aquests municipis ofereixen escoles internacionals, zones verdes, seguretat i transport eficient cap al centre de Barcelona. És a dir, els mateixos avantatges urbans, però sense el soroll ni la saturació.
Radiografia de la riquesa a Catalunya
El mapa de la riquesa catalana segueix una lògica clara: la renda es concentra al voltant de l’eix metropolità de Barcelona. Municipis del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme ocupen les posicions més altes del rànquing, mentre que les comarques de l’interior i algunes zones del sud mantenen rendes molt més baixes.
Les dades de l’Agència Tributària mostren que la bretxa entre el municipi més ric i el més pobre supera els 30.000 euros. A la part baixa de la llista hi apareixen localitats amb economies basades en l’agricultura o en indústries envellides, on la renda mitjana amb prou feines arriba als 23.000 euros anuals.
El cas de Sant Just Desvern il·lustra també un canvi de paradigma: el model de microciutats autosuficients. Municipis petits que concentren ocupació de qualitat, connectivitat digital i serveis públics robustos. En ells, la riquesa no depèn només de la renda, sinó d’una estructura social més cohesionada.
Un mirall del nou model urbà
Sant Just Desvern representa, en certa manera, l’evolució natural de la Barcelona metropolitana. No competeix amb la capital, sinó que la complementa. El seu èxit demostra que el creixement equilibrat, el respecte per l’entorn i la planificació urbana intel·ligent poden generar riquesa sense perdre identitat local.
Els seus carrers, plens de vida però lliures de l’enrenou turístic, són reflex d’una Catalunya que busca equilibri entre prosperitat i benestar quotidià. Les famílies que s’hi instal·len valoren tant la proximitat als grans centres d’ocupació com la tranquil·litat d’un municipi on tot queda a pocs passos.
El repte, segons els experts, serà mantenir aquesta qualitat de vida sense caure en l’exclusió o l’especulació immobiliària. Si Sant Just aconsegueix conservar el seu equilibri, podria esdevenir el model urbà més reeixit de l’àrea metropolitana.
Més enllà de la renda: el valor de viure al costat de Barcelona
La riquesa no es mesura només en euros. En municipis com Sant Just Desvern, la prosperitat s’expressa en seguretat, educació, aire net i temps lliure. Aquesta combinació intangible de benestar i proximitat urbana ha redefinit el concepte d’èxit econòmic.
És aquest el futur de les ciutats modernes? Municipis petits, ben connectats, on la vida quotidiana pesa tant com la renda. La resposta, potser, és a només deu minuts del centre de Barcelona.
