Sents que necessites desconnectar de la ciutat però no saps on anar? L’abril és el mes crític per fugir de l’asfalt abans que la calor apreti de debò.
Existeix un racó al cor del Pirineu gironí que sembla dissenyat per un artista medieval obsessionat amb els Alps. (I sí, les fotos a Instagram no li fan justícia).
La joia de Girona que atura el temps
Parlem de Camprodon. No és només un poble; és la “petita Suïssa catalana”. Un lloc on l’aire fa olor de llenya i el so de l’aigua és la banda sonora oficial dels seus carrers.
El gran culpable que tothom hi vulgui anar aquest mes és el seu Pont Nou. Va ser construït al segle XII i, encara que el seu nom digui el contrari, és una relíquia de pedra que creua els rius Ter i Ritort amb una elegància que espanta.
Però aquí ve el que gairebé ningú sap abans d’arribar: aquest enclavament va ser fundat al segle IX. La seva història no és un conte, és un llegat que pots tocar amb les mans a cada façana.
Dada clau: Camprodon se situa just a la confluència de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès, un punt estratègic per als amants del senderisme i la fotografia d’alta muntanya.
El secret dolç del 1893 que va canviar el nostre rebost
Segur que les has vist al supermercat mil vegades, però el que potser ignores és que van néixer aquí mateix, en un petit negoci d’ultramarins.
La família Birba buscava el 1893 una alternativa als pastissos que es feien malbé ràpidament. La solució? Una recepta de galetes que avui, més d’un segle després, continua sent l’orgull nacional.
El 1929, la marca ja era tan potent que van inaugurar una fàbrica coincidint amb l’Exposició Internacional de Barcelona. Menjar-se una galeta Birba a Camprodon és, bàsicament, mossegar un tros d’història viva.
Un escenari de pel·lícula entre dos rius
Si camines pel seu nucli urbà, els teus ulls patiran un “col·lapse de bellesa”. Les cases penjades sobre el riu, amb les seves façanes de colors i teulades vermelloses, ens recorden per què aquest poble va ser un centre comercial vital a l’Edat Mitjana.
Per als que busquen la foto perfecta, hi ha un repte: pujar a l’ermita de Sant Antoni. Està a 1.345 metres d’altitud. Les vistes de la vall des d’allà dalt et faran sentir que l’esforç a les cames ha valgut cada segon.
(Nosaltres gairebé ens quedem sense alè, però la panoràmica va esborrar qualsevol cansament).
Patrimoni que sobreviu al pas dels segles
No tot és menjar i mirar el riu. Si t’agrada l’arquitectura, tens parades obligatòries que són autèntics tresors romànics.
El monestir de Sant Pere, del segle X, i l’església gòtica de Santa Maria (segle XIV) són els guardians silenciosos d’aquest municipi. També pots explorar el castell de Creixenturri si et queda energia.
És l’equilibri perfecte entre la natura salvatge de la muntanya i el refinament d’un passat aristocràtic i comercial que es nota a cada cantonada.
Truc d’expert: Si viatges des de Barcelona, agafa la C-17 fins a Ripoll. És la ruta més ràpida per començar a gaudir del paisatge abans d’arribar.
Com arribar-hi abans que s’ompli?
Arribar a aquest paradís és més fàcil del que sembla. Si prefereixes el transport públic, pots fer servir la línia R3 de Rodalies fins a Ripoll i després connectar amb un autobús local.
Si vas en cotxe des de Girona, la ruta per Banyoles i Olot és un espectacle visual en si mateixa. La carretera és l’aperitiu ideal per al que t’espera en arribar.
La primavera és, sens dubte, la millor època. El desgel omple els rius de força i les flors del Pirineu comencen a despertar, creant un contrast brutal amb els cims encara nevats.
És el moment de decidir: et quedaràs mirant fotos al mòbil o seràs tu qui les faci aquest cap de setmana? La teva butxaca i la teva salut mental t’ho agrairan.
Al capdavall, hi ha escapades que simplement es queden gravades. Camprodon és una d’elles. Ja has posat les galetes a la motxilla?
