Hi ha llocs que la massificació turística encara no ha aconseguit devorar per complet. (I sí, nosaltres també vam al·lucinar quan vam descobrir racons així de ben guardats).
Si pensaves que ja ho havies vist tot pel nord, prepara’t per actualitzar la teva llista d’imprescindibles perquè aquest secret gallec et sacsejarà de valent.
El rugit ocult a la ‘Mesopotàmia gallega’
Entre els rius Cabe, Sil i l’imponent curs del Miño s’amaga el municipi lluçenc de Pantón. Estem parlant d’un territori agrest conegut popularment com la ‘Mesopotàmia gallega’.
En aquest escenari de conte, esculpit a força de vessants que freguen els 500 metres d’alçada, la natura dicta les seves pròpies normes. I el secret més ben guardat de tota aquesta comarca trenca qualsevol expectativa prèvia.
No surt a les postals més típiques de masses, però els locals saben perfectament de què parlem quan s’esmenta el poder ocult del petit arroyo Aguianza.
La cascada d’Augacaída i la seva piscina natural
El plat fort d’aquesta escapada és la impressionant cascada d’Augacaída, un autèntic espectacle geològic que desplega 40 metres de caiguda lliure en rigorós silenci verd.
Recorda que, tot i que el salt impressiona tot l’any, la recomanació dels experts locals és visitar-lo just després de l’època de pluges per veure la fervenza en la seva màxima potència cabalosa.
L’aigua es precipita amb fúria sobre una poza d’aigües totalment cristal·lines que convida de seguida a un bany refrescant durant els mesos d’estiu més calorosos.
L’entorn natural està blindat per una espessura brutal de castanyers i roures centenaris que filtren la llum creant una atmosfera gairebé màgica i irreal.
Com arribar sense perdre’t en l’intent
L’aventura comença molt abans d’arribar a la poza, concretament recorrent una ruta de senderisme d’uns tres quilòmetres perfectament integrada en el paisatge fluvial.
Has d’agafar la carretera de Ferreira de Pantón cap a Escairón i desviar-te en direcció a Marce. En arribar al quilòmetre 9,5 trobaràs una petita zona d’aparcament habilitada per deixar el cotxe.
A partir d’allà toca baixar a peu durant dos quilòmetres de vegetació desbordant fins a trobar el desviament de l’antiga bodega de pedra que baixa directament a la passarel·la de fusta.
Història, llegendes i homes-peix
La ruta no es limita només a l’aigua i al bany. A mig camí pots mirar endavant i arribar fins al mirador natural del monte de Marce, un antic bastió defensiu sobre el riu Miño.
Molt a prop espera també la imponent església romànica de Santo Estevo de Chouzán, traslladada pedra a pedra al segle XX i famosa per guardar un Judici Final pintat al segle XVI.
Tota aquesta zona respira un misticisme molt especial, fortament lligat a llegendes ancestrals de meigues i a la mítica figura dels xacios, aquells éssers meitat humans meitat peix.
Amb quines ganes t’has quedat d’agafar les botes de muntanya per a aquest mateix cap de setmana?
