Abans que el romànic s’escampés per Europa i abans que els monestirs esdevinguessin centres de poder espiritual i cultural, Catalunya ja n’havia escrit el pròleg. En un cim privilegiat de l’Alt Empordà, suspès sobre el golf de Lleó i orientat cap al Cap de Creus, s’alça Sant Pere de Rodes, un monestir que va marcar un punt d’inflexió en la història de l’arquitectura medieval.
Arribar-hi no és trivial: el camí serpenteja entre muntanyes assolellades i castigades per la tramuntana, però el premi és immens. Quan apareixen les seves torres i els murs de pedra sobre l’horitzó blau del Mediterrani, la sorpresa és inevitable.
El primer gran monestir romànic d’Espanya
Sant Pere de Rodes està considerat el primer gran monestir romànic de Catalunya i un dels més antics de la península ibèrica. La seva construcció es va iniciar fa més d’onze segles, entre els segles X i XI, quan encara convivien estils preromànics i fórmules arquitectòniques més antigues.
La seva església va ser una autèntica revolució: voltes de canó, pilars compostos, arcs torals i una verticalitat sorprenent per al seu temps. Aquí és on el romànic va deixar de ser un assaig per convertir-se en un llenguatge, i on molts dels monestirs posteriors van trobar el seu model.
Un centre poderós en plena edat mitjana
Durant els segles XI i XII, Sant Pere de Rodes va esdevenir un dels monestirs més influents del nord-est peninsular. Depenia directament de Roma, fet que li garantia una autonomia excepcional davant els bisbats i els nobles locals.
Aquesta independència es va traduir en poder econòmic, control territorial i un flux constant de pelegrins, atrets per les relíquies que la comunitat benedictina custodiava. El monestir administrava terres, camins i activitats comercials en un emplaçament clau entre la costa i l’interior.
Arquitectura i paisatge: una fusió magistral
Un dels encerts més grans de Sant Pere de Rodes és la seva integració amb el territori. Sembla construït per dialogar amb la natura: el mar, els penya-segats i els valls de l’Empordà esdevenen part essencial de l’experiència.
La ubicació, l’orientació del temple i la disposició del claustre responen tan a criteris simbòlics com pràctics. Però, quan ets allà dalt, tot plegat té només una lectura possible: l’ésser humà ha buscat sempre llocs extraordinaris per aixecar obres extraordinàries.
De la ruïna al renaixement
A partir del segle XVII, el monestir va iniciar un llarg procés de decadència: trasllats, saquejos i abandonament el van convertir en un espai malmès que fins i tot va servir de pedrera. La seva resurrecció no arribaria fins al segle XX, quan diverses campanyes de restauració van recuperar la seva essència sense afegits excessius.
Gràcies a aquestes intervencions, avui podem entendre Sant Pere de Rodes gairebé tal com va ser concebut, llegint la seva arquitectura com un llibre obert sobre els orígens del romànic català.
Un lloc per entendre l’art medieval… i per mirar endins
Sant Pere de Rodes no és només un monument: és una experiència. Un espai on l’art medieval pren forma pròpia, on la història respira a cada pedra i on el paisatge es converteix en part del relat.
No és el monestir més visitat de l’Estat, però sí un dels més importants per comprendre com va començar tot. I, sobretot, és un indret ideal per connectar amb la natura, amb el silenci i amb un mateix.
