La construcció de fortaleses sempre ha tingut en compte l’entorn físic, però poques vegades amb resultats tan espectaculars com aquesta joia del patrimoni català. Al cim d’un turó que domina la vall de la riera de Tenes, emergeix el que sembla un vaixell de guerra aturat en el temps: el Castell de Castellcir.
Cunegut popularment com el Castell de la Popa, aquesta estructura desafia la lògica a primera vista. El seu nom no és casualitat; es deu a l’espectacular forma de la roca sobre la qual s’assenta, que recorda de manera sorprenent la popa d’un enorme navili de pedra navegant entre la vegetació del Moianès.
Aquesta “Enginyeria Medieval” va aprofitar la morfologia del terreny per crear una defensa natural inexpugnable. El castell sembla una extensió orgànica de la mateixa muntanya, fusionant l’obra de l’home amb la capritxosa geologia local d’una forma que avui atrau senderistes i amants de la història per igual.
Si busques una destinació que combini misteri, paisatges sobrecollidors i una arquitectura que trenca motlles, el Castell de la Popa és el secret més ben guardat a poc més de 50 quilòmetres de Barcelona.
Una història que arranca al segle XI
Els orígens d’aquesta fortalesa es remunten a l’any 1014. La seva funció principal era la vigilància i defensa de la vall de la riera de Castellcir-Tenes. Durant segles, va ser el centre de poder de la família Castellcir, el llinatge de la qual va donar nom al municipi, tot i que la pesta negra del segle XIV va acabar esborrant el seu rastre de la història.
Malgrat el seu imponent aspecte exterior, l’interior del castell revela una vida marcada per l’austeritat i la resiliència. El conjunt original allotjava no només l’estructura defensiva, sinó també l’església de Sant Martí de la Roca, un exemple silenciós de romànic que encara conserva part del seu absis.
Curiosament, el castell va ser habitat fins ben entrat el segle XX. Fotografies de la dècada de 1920 mostren l’edificació encara en bon estat, reconvertida parcialment en granja. Tanmateix, l’abandonament posterior i la falta de manteniment van accelerar un deteriorament que avui el manté en un estat de ruïna consolidada.
Actualment, l’accés a l’interior està restringit a causa del perill de desprendiments, però la seva silueta exterior continua sent una de les estampes més potents i fotografiades de la Catalunya central.
El vaixell de pedra que no va salpar mai
El que més fascina els visitants és com la muralla segueix fidelment el perfil del penyal. En no tenir fonaments convencionals, el castell descansa directament sobre la pedra nua, convertint-se en un exemple perfecte de castell roquer.
Des de la base de la roca, la perspectiva és aclaparadora. La proa imaginària del vaixell apunta cap a la vall, creant una sensació de moviment congelat en el temps. És una lliçó d’aprofitament de recursos: la mateixa roca servia de mur i fossat natural alhora.
L’entorn, conegut com la Sauva Negra, és un bosc ombrívol i màgic que envolta la fortalesa en una aura de llegenda. Es diu que als seus voltants s’amagaven bandolers i que les coves properes, com la Balma d’en Roma, guarden encara secrets d’aquells temps convulsos.
Per als amants de la fotografia, les vistes des del cim ofereixen una panoràmica de 360 graus on, en dies clars, es poden divisar els cims de Montserrat i el Montseny, confirmant la seva importància estratègica com a atalaia del territori.
Ruta i consells per a la visita
Arribar fins al Castell de la Popa és una experiència de senderisme apta per a tota la família. La ruta més comuna parteix del poble de Castellcir i recorre uns 9 quilòmetres (anada i tornada) per pistes forestals flanquejades per alzines i roures. És una passejada suau que culmina en l’espectacular ascensió final a la base de la “popa”.
Es recomana portar calçat adequat, ja que l’últim tram és una mica rocós. Tot i que l’accés a l’interior estigui tancat, envoltar la gran roca permet apreciar la magnitud de la construcció i entendre per què els constructors medievals van triar aquest lloc exacte per a la seva fortalesa.
És vital respectar l’entorn i no intentar escalar murs inestables. El castell és un Bé Cultural d’Interès Nacional i la seva conservació depèn del civisme de qui el visita. És un patrimoni fràgil que, com un vell vaixell encallat, lluita contra el pas del temps.
Dada clau: El nom de “Castell de la Popa” no és oficial en els registres històrics antics, però és el que ha perdurat en la memòria popular, demostrant que la imaginació humana sempre ha vist un navili en aquest cingle.
Conclusió: Un viatge a l’essència medieval
El Castell de Castellcir ens recorda que l’arquitectura més impactant és aquella que sap dialogar amb la natura. No és només un munt de pedres; és el testimoni d’una època on la supervivència depenia de l’alçada i la solidesa de la roca.
Demà podries estar recorrent els senders de la Sauva Negra i descobrint per tu mateix aquest gegant de pedra. És una escapada que reconnecta amb la història i ens permet somiar amb batalles i llegendes en un entorn de pau absoluta.
Estàs preparat per pujar a bord d’aquest vaixell de pedra i viatjar mil anys enrere en el temps?
