Imagina obrir l’aixeta i que cada gota hagi tingut una vida anterior. No és l’argument d’una pel·lícula de ciència-ficció, sinó el pla mestre que ja s’està cuinant a les estructures més profundes de Catalunya. L’objectiu és tan ambiciós com necessari: transformar l’aigua que marxa pel desguàs en un recurs totalment segur i potable.
La revolució ha començat de forma silenciosa, però les xifres parlen per si soles. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha posat al capdavant d’una estratègia que vol triplicar el volum d’aigua regenerada. Barcelona ja no mira només al cel esperant la pluja; ara mira cap a la tecnologia per sobreviure.
Una inversió milionària contra la set
El canvi climàtic ens ha posat contra les cordes. Amb una disminució de les pluges del 18 % en els últims anys, els nostres embassaments ja no són suficients. Per això, el Govern ha posat sobre la taula 150 milions d’euros fins al 2035 per fer realitat el que molts encara veuen amb recel: el reús de l’aigua residual.
Fins ara, gran part de l’aigua que fèiem servir s’abocava al mar després de passar per la depuradora. Un malbaratament que Catalunya ja no es pot permetre. La meta és clara: reutilitzar més del 30 % de les aigües residuals de tot el territori en poc més d’una dècada.
La clau del futur: Catalunya preveu construir 24 noves Estacions de Regeneració d’Aigua (ERA) d’aquí al 2027 per blindar el subministrament.
Del lavabo al got: com funciona la màgia?
Segur que t’ho preguntes: és realment segur? El procés és una autèntica obra d’enginyeria d’elit. Mitjançant les anomenades Estacions de Regeneració d’Aigua (ERA), s’apliquen tecnologies com l’òsmosi inversa, la ultrafiltració i la desinfecció amb llum ultraviolada.
El resultat és un líquid que compleix estàndards de qualitat altíssims. Tot i que a Espanya la llei encara no permet que aquesta aigua vagi directa del tractament a la teva boca, ja s’està aplicant el “reús indirecte”. Es barreja l’aigua regenerada amb fonts naturals —com el riu Llobregat— i després es torna a potabilitzar.
Barcelona s’ha convertit en el laboratori urbà d’aquest canvi. A la planta de Sant Joan Despí, una de les més modernes d’Europa, ja s’està integrant aquest cicle tancat que garanteix que, encara que no plogui, les aixetes no es quedin buides.
El repte no és la tecnologia, és la teva confiança
Tècnicament, estem preparats. Països com Singapur o Israel ja fa anys que beuen aigua reciclada sense cap problema. Però aquí, el veritable mur és la percepció pública. Estem disposats a acceptar que l’aigua que omple el nostre got va estar ahir en un clavegueram?
L’ACA ho té clar: la clau serà la transparència i la confiança social. El cost energètic d’aquests tractaments és elevat, però el preu de quedar-se sense aigua és infinitament superior. (I sí, nosaltres també pensem que és millor una aigua ultra-tecnològica que una aixeta seca).
Aquest procés no serà immediat. Moltes de les infraestructures clau no estaran llestes fins al 2027, però el camí ja no té marxa enrere. Catalunya lidera una transició que moltes altres regions del Mediterrani hauran de copiar tard o d’hora per pura supervivència.
Un gest de sostenibilitat definitiu
Valorar l’aigua com un recurs circular i no descartable és, potser, el canvi cultural més gran de la nostra generació. Aprendre a confiar en la ciència per tancar el cicle de la vida és un pas inevitable en un planeta que cada cop té més set.
El got d’aigua que t’hagis de beure demà pot haver començat el seu viatge en el lloc més insospitat, però gràcies a aquests milions d’euros d’inversió, serà la gota més vigilada i pura de la història.
Et sembla una idea revolucionària o et fa una mica de respecte? Sigui com sigui, el futur es recicla i Catalunya ja ha obert l’aixeta. Comparteix aquesta informació si creus que és hora de donar-li una segona oportunitat a l’aigua.
