Mercadona està provant un redisseny de supermercat que prioritza eficiència, passadissos més amples i una reposició més ràpida. La base tècnica de la seva evolució de botiga es recolza en documentació corporativa sobre el seu model eficient, disponible al dossier oficial del Nou Model de Botiga Eficient de Mercadona.
El canvi ja es veu en un prototip a Xirivella, València, i reorganitza el recorregut, la visibilitat del surtit i la manera de presentar productes. El que encara no es percep des de l’entrada és que l’ajust més cridaner no és en un lineal concret, sinó en com s’atenen algunes compres habituals.
A partir d’aquí arriba el gir que més impacte té en el dia a dia: el format T9 redueix la venda assistida i retira els taulells tradicionals en dues seccions històriques, xarcuteria i peixateria, per substituir-los per un plantejament d’autoservei amb producte ja preparat, envasat i llest per emportar.
Què és el format T9 i per què Mercadona l’està provant
Mercadona fa anys que transforma botigues per fer-les més funcionals i adaptades a nous hàbits de compra. El prototip T9 s’entén com un pas més: reorganitza espais per reduir desplaçaments interns, facilitar la reposició i accelerar tasques repetitives. L’objectiu operatiu és clar: menys temps morts i més ritme de sala sense augmentar la fricció per al client.
A la pràctica, el model introdueix tres idees que es repeteixen a tot el recorregut:
- Més visibilitat de producte amb presentacions directes sobre palets o formats d’exposició més simples.
- Passadissos més amples per millorar la circulació, evitar colls d’ampolla i fer més àgil la compra.
- Menys soroll visual, amb senyalètica més sòbria i menys cartelleria, perquè el client identifiqui abans el que busca.
La reorganització del surtit canvia l’ordre de compra
El redisseny no es limita a moure prestatgeries. Canvia la lògica del supermercat: productes que abans es buscaven per separat s’agrupen perquè la compra sigui més ràpida. Això es nota especialment a la zona de menjar preparat i fleca.
El prototip integra fleca, brioixeria i plats preparats en un únic espai. El menjar llest per consumir no desapareix; es concentra en un sol lineal perquè el client entengui l’oferta sense recórrer diverses àrees.
De l’espera al taulell al producte llest: què guanya i què perd el client
La reducció de taulells assistits busca retallar cues i eliminar temps d’espera, però també canvia l’experiència: es compra més per decisió davant l’envàs i menys per conversa amb el personal. En categories com peix o embotits, el valor afegit tradicional era el tall al moment, el consell i la personalització de la comanda.
En un sistema d’autoservei, aquest valor es trasllada a altres elements: varietat de formats, gramatures, solucions llestes per cuinar, informació d’etiquetatge i un proveïment constant. Per a una part del públic, és una millora. Per a una altra, suposa renunciar a una forma de compra molt arrelada.
Adéu al taulell a la xarcuteria i la peixateria: així funciona el nou enfocament
El canvi més simbòlic del T9 és la retirada del taulell tradicional a xarcuteria i peixateria. No és una desaparició total del producte, sinó una transformació del canal de venda: menys servei al tall i més producte llest per agafar i pagar.
A la xarcuteria, el protagonisme passa a safates i envasos amb diferents quantitats, preparats per resoldre compres ràpides. A la peixateria, la lògica és similar: més referències llestes per cuinar, porcions seleccionades i formats que facilitin l’elecció sense intervenció del personal.
Taula ràpida de canvis: abans i després del T9
| Zona | Model tradicional | Prototip T9 |
|---|---|---|
| Xarcuteria | Taulell amb venda assistida i tall al moment | Autoservei amb producte envasat i formats llestos |
| Peixateria | Taulell amb atenció directa i preparació a botiga | Autoservei amb safates i referències llestes per emportar |
| Menjar per emportar | Espai separat de la zona de fleca | Integració amb fleca i brioixeria en un únic punt |
| Circulació | Passadissos variables amb zones més estretes | Passadissos més amples i recorregut més net |
| Exposició | Presentacions més tradicionals a prestatgeria | Més presència de producte sobre palet o exposició simplificada |
Què implica per a la seguretat alimentària i la informació del producte
Quan el producte es compra majoritàriament envasat, la informació de l’etiqueta guanya rellevància: ingredients, al·lèrgens, origen, data de caducitat i manera de conservació es converteixen en la guia principal. A Espanya, els criteris generals d’informació alimentària al consumidor s’alineen amb normativa europea i es supervisen mitjançant autoritats competents en seguretat alimentària. Per al consumidor, l’hàbit útil és simple: revisar etiqueta i conservació, i respectar la cadena de fred des de la botiga fins a casa.
El canvi també pot afectar la planificació de compra. En un taulell, el client ajusta quantitat al moment. En autoservei, l’ajust es fa triant format. Això empeny a tenir més varietat de gramatures per evitar malbaratament i adaptar-se a llars petites.
Com es pot estendre el canvi i quines pistes mirar a la teva botiga
El T9 és un prototip, però Mercadona acostuma a testar abans de desplegar. Si el model s’expandeix, no totes les botigues canviaran alhora. La cadena sol prioritzar reformes integrals, ubicacions amb espai i locals on el flux de clients justifica una reorganització profunda.
Senyals que el teu Mercadona s’està acostant a aquest model
- Obres per ampliar passadissos o reordenar accessos i recorreguts.
- Reubicació de fleca i brioixeria al costat de menjar preparat.
- Reducció progressiva de l’espai de taulell i augment de murals de safates.
- Més lineals de producte llest en formats preparats i més presència d’envasos.
- Ambient visual més sobri, amb menys cartells i senyalització simplificada.
El debat real: rapidesa contra personalització
La discussió que obre el T9 no és només estètica. En el fons planteja una decisió de model: prioritzar una compra més ràpida i homogènia o mantenir la personalització del taulell tradicional. Mercadona sembla apostar per reduir esperes i fer més previsible l’operació diària, especialment en moments d’alta afluència.
Per al consumidor, l’impacte es resumeix en tres preguntes pràctiques: si compra frescos per recomanació del personal, si valora el tall al moment i si prefereix triar el producte amb calma davant la vitrina o resolent en segons amb una safata llesta. La resposta varia per perfil, però el T9 ja deixa una idea clara al lineal: l’evolució del supermercat es juga, sobretot, en com es compra allò de sempre.
