David Bisbal pot ser una icona global, amb milions de fans i una carrera d’èxit que travessa continents. Però, al cor, aquest almerienc segueix sent el noi de casa, el que troba la felicitat més pura en els sabors de la seva infància. La seva darrera confessió sobre la cuina andalusa no només ens ha robat un somriure, sinó que ha posat el focus en un secret que totes hauríem de conèixer per a la nostra llar.
I no parlem de qualsevol secret de felicitat, sinó d’un que passa per l’estómac i es converteix en un ritual gairebé sagrat. Què és allò que el cantant enyora tant de casa que, fins i tot amb una agenda atapeïda, sempre porta al cor i a la boca? La resposta ens connecta amb les nostres pròpies arrels.
L’artista ha revelat la seva profunda passió pels àpats de cullera, aquells guisats reconfortants que la seva mare li preparava. Recorda amb claredat com, de petit, la seva “berenar” després de l’escola era sovint un plat de llenties, mongetes o una bona berza. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb aquesta berenar). Per a Bisbal, la gastronomia que surt de les cuines de les mares i àvies andaluses és, senzillament, “un art”.
David Bisbal, nascut a Almeria el 1979, és un autèntic ambaixador de la seva terra, tot i gaudir també de delícies internacionals. No obstant això, sempre que pot, lloa la cuina espanyola i, en particular, l’andalusa, amb una menció especial per a l’arròs almerienc de la seva mare. Fins i tot ha afirmat que, si tornés a la seva infància, sens dubte, menjaria els plats de la seva progenitora, ja que eren “molt de cullera”.
Malgrat la seva humil afirmació de ser “millor tastador que cuiner”, la seva nostàlgia per plats com el potatge de berzes amb mongetes i patata és palpable. Aquest desig de connectar amb els sabors de casa ressona amb el llançament del seu nou disc, ‘Eternos’, un homenatge a les cançons romàntiques d’altres dècades. Una manera, potser, de mantenir vives les tradicions, tant musicals com culinàries, que el van formar.
Aquesta passió per la cuina de veritat, la que es cuina a foc lent i amb amor, és un impuls imprescindible per a la tardor. Ara que el fred comença a fer-se notar, quin millor moment per abraçar aquesta tradició i omplir la nostra llar amb l’aroma d’un guisat? El potatge de berza, amb la seva riquesa de sabors i ingredients, és la solució definitiva per a dies grisos i la nostra pròpia declaració d’amor a la cuina casolana.
La veritable felicitat no sempre es troba en l’exòtic, sinó en el reconfort de la cullera. Aquest és el meu secret per a una tardor perfecta.
La recepta definitiva per a la berza jerezana
La berza, entesa com a plat i no només com a ingredient, és un guisat tradicional de la cuina de Jerez que farà les delícies del nostre paladar. Aquesta meravella gastronòmica combina, sense cap mena de llista avorrida, les fulles de bleda amb cigrons, mongetes blanques, mongetes tendres, carn, pastanaga, patata i, si volem donar-li un toc més otoñal, fins i tot carabassa. Una recepta sencilla, sí, però carregada d’un sabor que ens transporta directament a la calidesa de la llar.
Per preparar aquesta joia de la cuina andalusa, necessitarem 200 grams de cigrons i 200 grams de mongetes blanques, que haurem de deixar en remull per separat durant tota una nit. Aquesta preparació prèvia és un truc fonamental per assegurar una textura perfecta. A més, ens caldrà 1 os de pernil, 2 trossos de papada de porc, magre de porc, 1 penca de bledes, 1 penca d’api, 1 botifarra, 4 xoriços, 1 pastanaga, 2 patates, 1 trosset de carabassa, 1 grapat de mongetes tendres, 2 grans d’all, 2 cullerades de pebre vermell, 1 cullerada de comí, sal, pebre i oli d’oliva. Tots aquests ingredients combinats creen una simfonia de sabors.
L’endemà, començarem posant les mongetes blanques amb l’os de pernil, la papada i el magre de porc en una olla amb aigua abundant i ho portem a ebullició. Mentrestant, netegem i tallem l’api i les bledes, incorporant l’api i les tiges de les bledes a l’olla, però reservant les fulles més tendres per a més tard. Un cop l’aigua hagi començat a bullir, afegim els cigrons i deixem coure a foc mig durant una hora, desescumant de tant en tant per mantenir la claredat del brou. Aquest és un pas imprescindible per a un bon resultat.
Després d’això, incorporem a l’olla la botifarra i els xoriços, així com les patates, la carabassa i les pastanagues, pelades i trossejades. Netejar les mongetes tendres, retirar-ne els filaments i les puntes, tallar-les a trossos i afegir-les també. Mentrestant, mentre el guisat es cuina lentament, preparem un majat al morter amb sal, pebre i all. A continuació, afegim el pebre vermell i el comí, juntament amb un cullerot del brou de l’olla i un raig d’oli d’oliva. Treballem el majat fins a obtenir una barreja homogènia que haurem d’abocar al guisat. Aquest truc ocult del majat eleva el sabor a una altra dimensió.
Finalment, afegim les fulles de les bledes que havíem reservat i ho cuinem tot junt durant 15 minuts més. Un consell, no obligatori però molt recomanable, és retirar el potatge del foc i deixar-lo reposar durant mitja hora. Els sabors s’intensificaran, es fusionaran amb mestria i el caldo prendrà encara més cos, oferint una experiència gustativa definitiva. No hi ha res que aporti més confort que un plat així.
Més joies de cullera per a la teva tardor
Si la berza t’ha obert la gana de sabors tradicionals, hi ha tot un món de joies de cullera esperant-te. Pensa en unes llenties amb xoriço i verdures, un clàssic que mai falla i sempre ens abraça en els dies freds. O un potatge de cigrons amb arròs i verduretes, nutritiu i saciant, perfecte per recuperar energies. També podem optar per un guisat de costelles de porc amb patates i pastanagues, que ens retorna al sabor autèntic de la tradició més arrelada.
I per als que busquen un toc més suau sense renunciar a la calidesa, una crema de carabassa i moniato, amb un toc de iogurt, pipes i festucs com a topping, pot ser la combinació perfecta. Tots aquests plats són una invitació a fer una pausa, a cuinar amb calma i a gaudir de la companyia al voltant d’una taula. No es tracta només d’alimentar el cos, sinó de nodrir l’ànima i fer un petit estalvi en àpats fora de casa, sense renunciar al plaer.
Amb l’arribada del fred i la nostàlgia de David Bisbal, és el moment perfecte per redescobrir el valor dels àpats de cullera. No només són nutritius i econòmics, sinó que amaguen el secret de la felicitat en la simplicitat i la connexió amb les nostres arrels. Et sumes a la revolució del guisat casolà? Quina serà la teva primera obra d’art de cullera aquesta tardor?
