Canviar una carrera d’alt voltatge en una multinacional per tornar al poble i posar-se la granota de feina en un obrador familiar sembla un gir de guió impossible. (Sí, nosaltres també vam mirar dues vegades les dades quan ho vam llegir). Però la realitat supera sovint qualsevol expectativa laboral quan el cor demana un canvi de ruta radical i urgent.
Aquesta és la història real d’Alba de la Cruz, una estepeña de 34 anys que va decidir penjar el títol d’Enginyeria Aeronàutica per dedicar-se en cos i ànima a la fabricació artesanal de mantecados i polvorones. Després d’estudiar a Sevilla i passar cinc anys i mig treballant al sector aeronàutic, va comprendre que cap sou ni despatx podia compensar la sensació d’estar deixant enrere les seves arrels.
La seva història es va donar a conèixer al programa Los repobladores de Canal Sur, on va explicar com va passar dels avions al producte estrella de Nadal. (De vegades, el camí de tornada a casa és el més difícil de transitar). La decisió no va sorgir de la nit al dia, sinó d’un degoteig constant de dubtes que va començar just als tres mesos d’aterrar en el seu primer lloc de treball corporatiu.
Quan la tradició familiar pesa més que un despatx
El negoci familiar té el seu origen en el seu abuelo, que va posar en marxa una empresa dedicada a elaborar dolços artesans tal com feien moltes altres famílies a Estepa. Anys més tard, el seu pare, Miguel, va decidir recuperar aquelles receptes i procediments tradicionals que havien marcat l’etapa daurada del negoci.
Va ser precisament en veure el seu pare tornar a elaborar aquells dolços quan Alba va sentir un enamorament profund pel projecte. (La passió familiar no s’aprèn a la universitat, es duu a la sang). Tot i que havia estat vinculada a la fàbrica des de petita, els seus pares sempre li havien insistit que la seva prioritat absoluta era estudiar una carrera de futur.
La jove no amaga que el seu entorn va rebre la notícia amb una barreja de sorpresa i incredulitat majúscula. Però ella tenia una pregunta clau rondant pel cap que no la deixava dormir tranquil·la: què hagués passat si no ho hagués intentat? (Un dubte així pot carcomer-te per dins si no t’atreveixes a resoldre’l a temps).
El meu lloc estava aquí i sentia una culpa enorme per deixar enrere tot allò que ens pertany.
En aquesta decisió vital també va jugar un paper decisiu el seu moment personal. Sense fills ni càrregues familiars a l’horitzó, i amb el suport incondicional de la seva parella, va fer el pas definitiu de tornar a Estepa. Quan li va plantejar el gir radical al seu nòvio, la resposta va ser immediata i encoratjadora per tirar endavant.
Un efecte contagiosos que arriba fins al cor
Aquest retorn no va ser un cas aïllat ni una bogeria passatgera dins de la família. La seva germana Elena, que havia estudiat Enginyeria de Telecomunicacions i residia a Màlaga, va acabar prenent exactament la mateixa senda poc després. Malgrat tenir una oferta de feina sobre la taula a la ciutat, el cor va acabar parlant més alt que les expectatives professionals.
El procés d’adaptació tampoc va ser un camí de roses des del primer minut. La mateixa Elena reconeix que tornar a la vida tranquil·la d’un poble després de tastar la llibertat independent de la gran ciutat va requerir un petit període d’ajustament personal.
Per a Remedios, la seva mare, tenir de nou les dues filles treballant colze a colze al negoci familiar ha transformat per complet el dia a dia de la casa. (La força d’un equip unit per vincles familiars no té preu ni competència possible). Ara, l’organització diària es pren entre totes tres, aportant una confiança i una energia tremenda que es nota des de primera hora del matí.
El punt d’inflexió definitiu per a Alba va arribar en forma de llàgrimes recurrents cada diumenge a la tarda. Quan s’acabava el cap de setmana i tocava tornar a Sevilla, marxava plorant perquè sentia que estava abandonant el seu autèntic lloc al món. Aquella culpabilitat constant va ser el senyal definitiu que l’empenta cap a casa no podia esperar més.
Avui dia, la seva feina està profundament lligada a l’activitat tradicional del seu municipi i a un producte que identifica la seva terra arreu. Això no significa que hagi re negat del seu passat acadèmic ni de la seva fascinació per la tecnologia. Davant de la sorpresa de molts, ella mateixa respon amb una claredat aclaparadora: els avions li continuen fascinant, però els mantecados li corren per les venes. Tornaries a fer un gir de cent vuitanta graus a la teva vida professional si el teu cor t’ho demanés amb tanta urgència?
