El xef Karlos Arguiñano, un tòtem de la televisió espanyola, ha provocat un autèntic terratrèmol a les xarxes socials, i no precisament per una recepta revolucionària. Un gest tan quotidià com pelar una iuca al seu programa va desfermar una onada viral de comentaris i indignació. El problema? La seva manera de fer-ho, que va ser qualificada de “crim” per milers de seguidors d’Amèrica Llatina.
Però, què hi ha darrere d’aquesta polèmica aparentment trivial? Per què un simple pelador de patates ha pogut encendre tant els ànims i generar tants mems? La resposta amaga no només una qüestió de tècnica culinària, sinó també de salut i profund respecte cultural. Un error que, tot i semblar innocent, posa en relleu la importància de conèixer a fons els productes que incorporem a la nostra cuina.
Arguiñano es disposava a preparar uns xips de iuca, afirmant que es “pela superfàcil amb el pelador de sempre”. Les imatges van arribar a Instagram, TikTok i Facebook, on van acumular milers de comentaris. “Més d’un llatinoamericà patint un infart en veure-ho” o “Quina llei permet denunciar aquest crim?” són només alguns exemples de la reacció massiva. Tatiana Barreto, periodista colombiana, va reaccionar al vídeo amb un dels clips més virals, revelant el secret de per què l’enfocament del xef era un problema.
La revelació definitiva: el truc per pelar la iuca sense errors (i sense riscos)
La iuca, consumida habitualment a Sud-amèrica, Centreamèrica, el Carib, Àfrica i Àsia, no és com una patata. Aquesta arrel conté glucòsids tòxics que, en ser ingerits, alliberen cianur. La majoria d’aquests compostos es concentren a la pell, d’aquí la importància cabdal de pelar-la correctament i cuinar-la bé. Sense una preparació adequada, pot ser perillosa per a la salut. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la toxicitat oculta que pot tenir un ingredient).
El xef Miguel Ángel Méndez, fill de migrants equatorians i propietari d’Ayawaskha a Madrid, explica que el truc rau en l’anatomia del producte. “Cal fer un tall longitudinal i anar introduint el ganivet o la mà, i automàticament la pell surt sola”, assegura. A més, en tallar una iuca per la meitat, sovint s’observen vetes negres, un senyal clar que el producte està en mal estat i no s’hauria de consumir. També cal eliminar una segona capa blanquinosa que hi ha sota la crosta marró exterior.
La clau per pelar la iuca és saber que la seva pell és com una armadura: cal fer un tall longitudinal amb un ganivet i llavors, amb un punt de palanca, la pell es desprèn sense esforç. Si l’intentem amb un pelador de patates, ens trencarem les ungles i potser alguna cosa més.
Tatiana Barreto, que va aprendre el mètode correcte de la seva mare, una experta en iuca, subratlla que la iuca d’importació a Espanya sovint porta una cera protectora que la fa encara més dura. Intentar pelar-la amb un pelador de patates és una tasca gairebé impossible. Deixar parts rosades o morades de la pell pot fer que la iuca sàpiga àcida, alterant-ne el sabor. La seva recomanació imprescindible és precoure-la sempre, fins i tot si la volem fregir, per garantir-ne el bon gust i la seguretat.
Connexió cultural i l’etern debat gastronòmic
La polèmica viral sobre la iuca d’Arguiñano no és un cas aïllat. Recordem, per exemple, la indignació que va generar Jamie Oliver fa una dècada en posar xoriço a la paella. Aquests incidents demostren que la gastronomia, especialment quan es tracta de plats o ingredients que formen part de la identitat cultural d’un poble, pot encendre passions i desfermar reaccions molt intenses. No és només menjar, és patrimoni.
Creadores de contingut com Ladis Vlogs, dominicana, han publicat vídeos didàctics que mostren el procés correcte de pelar la iuca amb ganivet, assolint gairebé 400.000 visualitzacions. Aquests vídeos no només solucionen el dubte de molts, sinó que també generen un debat enriquidor. Per una banda, curiositat genuïna per aprendre; per l’altra, indignació per assenyalar un error a un xef respectat.
Certament, hem de reconèixer que no tots ho podem saber tot, i l’aprenentatge mutu és el que ens enriqueix. Més enllà de les expressions desafortunades de xenofòbia que a vegades apareixen a les xarxes socials, el que preval és l’interès per conèixer i aprendre de les diferents cultures culinàries. La despensa espanyola és immensa, però la de Llatinoamèrica també, i és vital que aquesta fusió de coneixements flueixi de manera respectuosa.
Així doncs, la propera vegada que us trobeu amb una iuca al supermercat, recordeu l’error viral d’Arguiñano i, sobretot, el mètode correcte: un tall longitudinal amb ganivet, eliminant amb cura ambdues capes de la pell, i un precuit per assegurar-ne el millor sabor i seguretat. Ens estalviarem disgustos, gaudirem més a la cuina i, el més important, respectarem les arrels d’un ingredient amb molta història. Un petit gest que ens fa més experts i, per què no, més respectuosos amb el món. No us sembla un imprescindible a la nostra llista de trucs culinaris?
