Portem segles mirant cap al Vesuvi pensant que la lava ens havia arrabassat per sempre una de les biblioteques més valuoses de la humanitat. Aquests rotllos de papir, carbonitzats per l’erupció de l’any 79 d.C., semblaven simples trossos de carbó inútils. (Sí, nosaltres també pensàvem que estaven totalment perduts).
Però la tecnologia acaba de trencar una barrera que els historiadors donaven per insuperable. Un equip multidisciplinari ha utilitzat intel·ligència artificial per desxifrar el contingut d’aquests documents sense necessitat de desenrotllar-los, cosa que físicament hauria destruït el material a l’instant.
El miracle tecnològic darrere del carbó
El desafiament era monumental. En intentar obrir els papirs de la Vila dels Papirs a Herculà, aquests es desintegraven com si fossin cendra. El mètode tradicional era un carreró sense sortida, però la ciència moderna ha trobat una drecera brillant: la tomografia computada d’alta resolució combinada amb algorismes d’aprenentatge automàtic.
Els investigadors han aconseguit identificar la tinta a l’interior de les estructures carbonitzades. La IA ha estat entrenada per reconèixer les subtils diferències de textura entre el papir i la tinta antiga, reconstruint lletres i frases completes en un entorn virtual 3D. És, essencialment, una radiografia que pot llegir el passat.
Fins ara, l’accés a aquests textos era un somni llunyà. La tasca d’escaneig i processament ha permès que el projecte Vesuvius Challenge, que ha incentivat experts de tot el món, posi sobre la taula les primeres paraules llegibles de textos que no s’havien llegit en gairebé dos mil·lennis.
Què diuen els papirs recuperats?
Els primers resultats han causat una commoció en la comunitat científica. Els fragments llegits parlen de temes filosòfics, centrats en el plaer, la música i el menjar, vinculats a l’escola epicúria. Estem davant d’una finestra directa al pensament quotidià de l’elit romana abans que el volcà esborrés el seu món del mapa.
La importància d’aquest avenç no es limita a un parell de pergamins. S’estima que hi ha centenars de rotllos en aquesta vila que encara no han estat oberts. Si la IA és capaç de llegir aquests primers documents amb tanta precisió, la quantitat de coneixement perdut que podríem recuperar és, literalment, incalculable.
Estem parlant d’obres que podrien canviar la nostra comprensió de la literatura, la història i la filosofia clàssica. És com si, de sobte, obríssim una porta en el temps cap a una biblioteca que crèiem cremada per sempre en la memòria de la història.
El futur de l’arqueologia ja no requereix pales
Aquesta troballa marca l’inici d’una nova era. L’arqueologia ja no depèn només de l’excavació física, sinó de la capacitat de processar dades del passat. Com bé es documenta en el seguiment de troballes tecnològiques, aquesta tècnica podria aplicar-se a altres objectes arqueològics que, fins avui, eren considerats impossibles d’estudiar.
La IA ha demostrat que pot veure on l’ull humà és incapaç d’arribar. I el millor de tot és que aquest procés és totalment no invasiu. Mantenim l’objecte original intacte mentre n’extraiem la informació vital.
Seguirem molt de prop els propers avenços d’aquest projecte. Si el Vesuvi va voler silenciar aquestes veus fa 2.000 anys, la intel·ligència artificial s’ha encarregat que, per fi, tornin a parlar. Quins altres secrets creus que estaran guardats en aquests rotllos que encara esperen ser desxifrats?
