La nostra dependència de la intel·ligència artificial (IA) creix a un ritme imparable. L’hem adoptat en cada racó de la nostra vida, des de la feina fins als moments d’oci. Però, quin preu estem pagant, sense adonar-nos-en, a nivell cerebral?
Aquesta pregunta ha començat a generar una preocupació oculta entre científics, clínics i educadors. Sospiten que estem delegant massa, i això podria tenir conseqüències duradores per a la nostra capacitat de pensar de forma independent. (Sí, nosaltres també sentim aquella punxada d’inquietud).
Ara, una investigació del Massachusetts Institute of Technology (MIT) posa xifres i fets sobre la taula. Aquest estudi revelador ha analitzat de prop què passa al cervell quan confiem en la IA per a tasques cognitives. El seu objectiu? Entendre l’impacte real d’aquesta nova eina.
Els investigadors van mesurar l’activitat cerebral de 54 joves durant tres sessions de redacció. Un grup va usar ChatGPT, un altre Google i el tercer només la seva pròpia ment. Els resultats són un veritable punt d’inflexió.
Aquells que van fer servir ChatGPT van mostrar un rendiment inferior. Tant a nivell neuronal com lingüístic, la qualitat dels seus textos era pitjor. A més, recordaven menys i se sentien menys connectats amb les idees que havien escrit. És una dada que ens hauria de fer reflexionar.
La conclusió és alarmant: dependre repetidament de ChatGPT substitueix l’esforç cognitiu per al pensament autònom. Això podria generar un “deute cognitiu“, amb costos cerebrals a llarg termini. Una pèrdua progressiva de capacitats mentals que no és visible a curt termini. Una veritable advertència per a tots nosaltres.
El deute cognitiu: què és realment?
Aquest fenomen, el de delegar recursos externs a la nostra ment, no és nou. La literatura científica dels últims 30 anys ja parlava de “delegació cognitiva”, “memòria externa” o “ment estesa”. Sempre hem creat eines per resoldre problemes, però el ritme actual és frenètic. De la calculadora a la IA generativa en menys de cent anys. S’ha convertit en una extensió de nosaltres mateixos.
El deute cognitiu no és una teoria apocalíptica, sinó una realitat possible. Hem de ser conscients de com el nostre cervell es modela amb cada interacció digital.
Els resultats de l’estudi del MIT es van viralitzar ràpidament. Molts mitjans van suggerir que l’ús de la IA genera inevitablement aquesta pèrdua de capacitats. Però, la realitat és que l’evidència empírica darrere d’aquesta “pèrdua progressiva de capacitats mentals” encara és limitada. L’evidència en treballs empírics simplement no abunda.
La majoria d’articles científics publicats fins ara en aquest camp són teòrics o prescriptius. Aconsellen com prevenir els efectes, però els resultats sòlids encara són preliminars. Hem de ser curosos amb les conclusions catastròfiques.
Per què deleguem la nostra ment?
Una dècada abans, els investigadors Evan Risko i Sam Gilbert ja havien desenvolupat un model cognitiu. Ajudava a explicar per què escollim usar sistemes externs abans que el nostre propi cervell. En altres paraules, per què busquem a Google o preguntem a la IA.
Aquests experts van plantejar que l’impacte cognitiu depèn directament dels objectius que perseguim. No és el mateix usar la IA per evitar esforç que per millorar el rendiment. Aquí rau una de les claus per entendre-ho.
Per exemple, podem demanar a ChatGPT que escrigui una redacció. Potser ho fem perquè no ens veiem capaços de fer-ho sols. O potser perquè volem contrastar idees, buscar noves perspectives i potenciar el nostre escrit. La intenció ho canvia tot. Per tant, per comprendre les conseqüències cerebrals de la delegació cognitiva, és imprescindible preguntar-se primer per què deleguem. Aquest aspecte, justament, no el va explorar l’estudi del MIT.
El secret dels recursos estalviats
Més enllà del per què, una altra pregunta clau és: què fem amb els recursos “estalviats”? Si hem trigat menys temps o esforç a completar una tasca gràcies a la IA, què en fem d’aquesta energia i temps alliberats? Ens dediquem a la deriva mental? O els destinem a nous aprenentatges essencials?
Estudis sobre l’ús de Google ja indicaven que, quan s’utilitza per potenciar altres aprenentatges (com localitzar informació útil), la nostra habilitat en la tasca pot millorar. Això és una pista vital.
El mateix ocorre amb la intel·ligència artificial. Usar-la de manera deliberada per entrenament cognitiu pot ser un truc sorprenent. Dialogar sobre conceptes amb la IA, en lloc de simplement demanar la resposta, pot millorar el nostre aprenentatge estratègic. Aquesta és la solució que busquem.
De fet, el propi estudi del MIT ofereix evidència al respecte. En una quarta sessió, els que havien usat Google o el seu cervell ara tenien accés a la IA. Aquests van augmentar la seva activitat cerebral i rendiment. Els que ja havien usat ChatGPT, en canvi, van seguir mostrant-ne menys. Això indica que la IA pot tenir beneficis. Si integrem les nostres idees amb els suggeriments de ChatGPT, podria potenciar processos mentals com l’atenció i la memòria. Aquesta és la connexió imprescindible que ens faltava.
És crucial definir quines tasques s’han d’automatitzar i quines es poden reforçar amb el temps alliberat. El deute cognitiu és una realitat possible però encara incerta. L’estudi del MIT obre una porta, però estem lluny de saber-ho tot a llarg termini.
Comprendre el “com” i el “per què” d’aquesta eina és la clau per navegar en aquesta nova era. Has pres una decisió intel·ligent en llegir això. Què en faràs, tu, del teu temps i esforç mental?
