Però hi ha una cosa que potser no sabies: deixar-lo avorrir-se també té beneficis psicològics. Psicòlegs infantils proposen una alternativa poderosa quan ja no saps què més inventar. La clau no és fer més, sinó intervenir millor.
En lloc de planificar cada minut, molts experts proposen donar espai al joc lliure i a la creativitat espontània. Per què? Perquè l’avorriment, ben gestionat, estimula habilitats que no s’ensenyen amb normes ni pantalles.
Què passa quan els infants s’avorreixen?
A primera vista, l’avorriment sembla un enemic. Crits de “m’avorreixo”, cares llargues, energia acumulada sense direcció. Però els psicòlegs insisteixen: avorrir-se també és una oportunitat de desenvolupament.
Estudis mostren que quan els infants no tenen activitats imposades, comencen a crear-ne de pròpies. Dibuixen, inventen jocs, construeixen mons amb objectes quotidians. En aquest espai, neix la creativitat, l’autonomia i la tolerància a la frustració.
Un psicòleg ho resumeix així: “Si tot està donat, no hi ha motiu per imaginar. L’avorriment dona lloc al descobriment”.
El “joc lliure”: menys control, més descobriment
Es tracta de deixar jugar sense normes externes. Sense pla, sense horari, sense estructura. El que sembla caos, en realitat és una forma profunda d’exploració.
El joc lliure implica permetre que els infants decideixin què fer i com fer-ho. Alguns l’anomenen “temps buit”, però en realitat és un camp fèrtil per experimentar. Poden fer castells amb coixins, crear una botiga amb llençols o inventar una història amb ninots oblidats.
Una mare va compartir la seva experiència: “Vaig començar a no intervenir quan deia que s’avorria. Al cap d’una estona, el trobava creant una ciutat de cartró per als seus dinosaures”.
Aquest tipus d’activitat estimula la presa de decisions, el pensament crític i l’autoestima. I el millor: no requereix materials cars ni pantalles.
Com dissenyar “espais buits” sense culpa ni caos
Una de les pors més comunes dels pares és semblar “despreocupats” si no omplen el temps dels fills amb activitats productives. Però els experts ho deixen clar: deixar espai també és tenir cura.
L’ideal és alternar rutines estructurades (com les tasques o les activitats esportives) amb moments de joc lliure previstos al dia. No es tracta d’abandonament, sinó de confiança.
Consells útils:
- Anunciar el temps lliure: “Aquesta hora és perquè decideixis tu què vols fer”.
- No intervenir de seguida: si diu que s’avorreix, esperar. No omplir el silenci amb opcions.
- Oferir materials oberts: caixes buides, teles, colors, llibres sense instruccions.
- Validar sense rescatar: “Entenc que t’avorreixis. A vegades, això ens ajuda a pensar diferent”.
Així, els infants aprenen a buscar les seves pròpies solucions. I tu també pots respirar.
Activitats recomanades per psicòlegs
Tot i que l’objectiu no és dirigir sempre, els experts suggereixen tenir a mà tipus d’activitats que despertin diferents àrees del desenvolupament. Aquí tens una selecció per tipus:
Creatives
- Dibuixar sense model
- Crear personatges amb roba vella
- Escriure contes en veu alta
Físiques
- Ballar lliurement amb música
- Fer una mini cursa a casa
- Saltar amb una corda inventada
Exploratòries
- Fer una recerca del tresor amb objectes de casa
- Observar insectes al jardí
- Crear un mapa del “seu món”
En totes aquestes, l’adult pot estar present com a company, no com a guia. Jugar amb ells, sense dirigir, enforteix el vincle emocional.
“M’avorreixo” com a oportunitat per conèixer-se
A vegades, el que els infants volen no és només fer alguna cosa, sinó ser escoltats. L’avorriment pot obrir la porta a converses sobre emocions, desitjos, pors o idees.
Aprofita aquests moments per preguntar:
- “Què t’agradaria fer si poguessis inventar alguna cosa nova?”
- “Què et fa sentir feliç últimament?”
- “Vols que inventem alguna cosa junts o prefereixes estar sol?”
Validar els seus sentiments, donar-los espai per expressar-se i no córrer a resoldre-ho tot, ensenya una cosa més important que entretenir: ensenya a viure.
Menys control, més connexió
Deixar que els infants s’avorreixin no és renunciar a cuidar-los. És ensenyar-los que també poden trobar-se a si mateixos en la pausa.
Quan deixem espai per a l’avorriment, donem pas a la creativitat i a l’autonomia.
T’animes a provar-ho aquesta setmana? Explica’ns com t’ha anat o comparteix aquest consell amb altres pares que avui, potser, també se senten perduts.
