La paradoxa es repeteix: saben que alguna cosa no va bé, però ajornen la consulta una vegada i una altra.
La psicologia ofereix pistes sobre per què passa això i com afrontar-ho.
Evitar el metge no sempre és desinterès o deixadesa. Molt sovint és una combinació complexa d’emocions, experiències prèvies i creences sobre el cos.
Comprendre’n les causes pot ajudar a detectar-les abans que sigui massa tard.
Per què evitem el metge? El factor emocional al darrere
Anar al metge no és només un acte físic. També és emocional. Acudir a una consulta implica exposar-se, reconèixer que alguna cosa podria anar malament i, sovint, cedir el control a algú altre.
Per això, la por apareix com una de les principals raons. No és només la por al dolor o a una mala notícia. També és la por a sentir-se vulnerable, a que una cosa “petita” resulti ser greu, o fins i tot a perdre el control sobre la pròpia salut.
Moltes persones, tot i saber que necessiten atenció, desenvolupen una mena de bloqueig. No pas perquè no els importi, sinó perquè el sistema emocional se sent aclaparat. La consulta mèdica esdevé, llavors, una amenaça interna més que un alleujament extern.
Quan la ment bloqueja el cos: mecanismes psicològics freqüents
Segons diversos estudis en psicologia clínica i salut pública, hi ha patrons comuns entre les persones que eviten anar al metge. Un d’aquests és la negació: el mecanisme que ens fa minimitzar els símptomes, convence’ns que “ja passarà” o que “no és tan greu”.
Un altre factor clau és la baixa autoeficàcia sanitària. És a dir, la sensació de no poder gestionar una situació mèdica: no entendre els termes, no tenir recursos per seguir un tractament o sentir que no es té control sobre la pròpia salut.
A això s’hi suma la desconfiança prèvia. Una mala experiència amb un professional pot marcar per sempre la relació amb el sistema sanitari. Si algú alguna vegada s’ha sentit ignorat, jutjat o desatès en una consulta, és probable que desenvolupi una barrera emocional difícil de superar.
A més, existeix un fenomen poc parlat: l’evitació activa de la informació mèdica. Algunes persones prefereixen no saber. No cerquen informació sobre símptomes, no obren resultats de proves o els ignoren deliberadament. Temen que conèixer la veritat els generi més ansietat que alleujament.
Finalment, les persones que passen per quadres d’ansietat o depressió poden ajornar consultes per manca d’energia, apatia o simplement per sentir que no val la pena. L’estat emocional general afecta la percepció del cos i les seves necessitats.
El que ens ensenyen les dades: qui té més probabilitats d’evitar
Diferents estudis als Estats Units, Canadà i el Regne Unit han identificat grups amb més tendència a evitar consultes mèdiques. Els homes, per exemple, tenen més probabilitats de retardar una visita al metge, especialment en temes preventius. En molts casos, això s’associa a idees culturals sobre la fortalesa o la resistència al dolor.
També s’observa més evitació entre persones amb nivells educatius baixos, preocupacions econòmiques o sense accés garantit als serveis sanitaris. Per a aquestes persones, la consulta mèdica no només és emocionalment costosa, sinó també econòmicament difícil.
Curiosament, també s’ha detectat que algunes persones amb un estat de salut ja compromès tendeixen a evitar encara més el metge. Això pot deure’s a la resignació, la por acumulada o la creença que res no millorarà la seva situació.
La joventut tampoc escapa d’aquest patró. Tot i que es considera que els joves estan més informats, també són més propensos a subestimar els símptomes o pensar que “ja passarà”. Aquesta falsa sensació d’invulnerabilitat, sumada a l’ansietat generalitzada, pot portar a ignorar senyals importants.
Entre la por, la negació i la desconfiança: casos reals
Pensa en algú que porta setmanes amb mals de cap intensos, però ho atribueix a l’estrès. Tot i tenir accés al metge, no demana hora. Li incomoda que puguin descobrir “alguna cosa greu”. Ha tingut familiars amb malalties importants i tem repetir aquella història. Prefereix no saber, tot i viure amb la incertesa.
Un altre cas: una dona que va viure una experiència mèdica traumàtica durant l’adolescència. Des de llavors, evita revisions ginecològiques, tot i saber que són necessàries. Cada vegada que pensa a demanar cita, reviu aquella situació. No és desinterès: és un trauma no resolt.
També hi ha persones que prefereixen les teràpies naturals. No confien en la medicina convencional o senten que recórrer-hi és un signe de feblesa. Creuen que el cos es pot curar sol i opten per esperar. A vegades funciona, però altres no.
Aquestes històries no són rares. Són habituals. I en elles s’hi barregen emocions reals, experiències passades i decisions carregades de significat.
Com revertir la tendència? Claus per fomentar la consulta mèdica
El primer pas és reconèixer que evitar el metge no és un caprici. És un fenomen complex, sovint inconscient. Parlar-ne sense jutjar pot obrir camins cap al canvi.
Els professionals de la salut també tenen un paper essencial. Una bona comunicació, una escolta activa i una actitud empàtica poden marcar la diferència. Sentir-se comprès redueix la por i reforça el vincle amb el sistema sanitari.
A nivell personal, identificar quina emoció hi ha darrere de l’evasió pot ser el primer pas. És por? Vergonya? Desconfiança? Anomenar-ho ja és començar a fer-hi front.
Parlar-ne amb la família o amb amistats sobre aquests bloquejos ajuda a trencar el tabú. Compartir experiències, fins i tot les negatives, pot ajudar a trobar solucions en comú. La salut també és un tema col·lectiu.
Finalment, recordar que anar al metge no és un signe de feblesa. Al contrari, és un acte de responsabilitat i autocura. Escoltar el cos sense por és una manera d’estimar-se.
Escoltar el cos sense por: una urgència silenciosa
No tots els mals es manifesten igual. Alguns fan mal, d’altres preocupen, i d’altres simplement es passen per alt. Però tots, d’una manera o altra, parlen.
I si el que avui sembla menor, demà es torna urgent?
Parlar de la por al metge és obrir la porta a una salut més conscient. Comparteix, pregunta, escolta. Potser algú proper a tu necessita aquest impuls.
